L’ambient previ a la trobada entre Torra i Sánchez
Com és prou sabut, dilluns s’ha de celebrar la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez. I la premsa espanyola, acostumada a escalfar l’ambient (ja sigui amb processos estatutaris o qualsevol altra excusa), ha estat tota la setmana pressionant de valent amb les suposades cessions o xantatges. Fa pocs dies, l’editorial de l’ABC ho resumia perfectament quan remarcava que “els gestos i la retòrica del llenguatge de La Moncloa [...] tracten d’amagar, amb ofertes de diàleg, allò que no és res més que cessions a la Generalitat”. Tota una declaració de principis.
La tensió ha anat in crescendo; i si se segueix a aquest ritme, correm el risc d’arribar a la trobada enmig d’un ambient irrespirable. Dimecres, el diari El Mundo titulava: “Sánchez ofereix a Torra llibertat per parlar de la independència.” L’ABC també es mou en els mateixos paràmetres i dedicava l’editorial a denunciar que “el govern està disposat a admetre que la Generalitat li plantegi la celebració d’un referèndum pactat”. De fet, parlar o negociar no hauria de ser cap delicte (ni arribar a acords, òbviament), però hi ha qui sembla que desconeix el significat d’aquestes paraules. El mateix dia, el diari La Razón, amb línia directa amb La Moncloa, intentava detallar-nos algunes “cessions”, com ara una pluja de milions “que no podran rebutjar” o la Declaració de Barcelona. El dijous, El Mundo hi tornava, i remarcava: “Sánchez trepitja les línies vermelles per apuntalar la seva dèbil majoria”; si bé en el mateix article s’advertia que no les travessa i que, de fet, tot i que Torra li parlarà d’autodeterminació, Sánchez “la rebutjarà”. Després d’aquesta breu selecció, el lector podrà arribar a diverses conclusions: d’una banda, que les capçaleres anteriors abominen el diàleg i, quan s’hi refereixen, parlen directament de “xantatge” o “cessions” als suposats “colpistes”. I, de l’altra, i aquesta és molt més preocupant, que resulta molt complicat arribar a acords amb qui pensa així.
