Les víctimes del dictador
La imatge que reproduïm és un document excepcional, potser no tant per l’esdeveniment que immortalitza, sinó pels personatges que hi apareixen i la seva trajectòria posterior. Correspon al 6 de juliol del 1933 i recull un moment del passeig que van dur a terme les autoritats durant unes maniobres militars que es van fer a Mallorca. Però allò que la converteix en una imatge històrica, no és l’esdeveniment que recull, sinó els personatges que hi apareixen. Al centre de tot s’hi pot veure Lluís Companys, que va assistir a l’acte en la seva condició de Ministre de la Marina, una cartera que va assumir per encàrrec de Manuel Azaña entre el 12 de juny i el 12 de setembre del 1933, temps suficient per coincidir amb dos militars que marcarien decisivament la seva vida. A la dreta del ministre apareix el general Francisco Franco, que havia estat destinat a la regió militar de Balears amb la idea de mantenir-lo allunyat de les conspiracions que es començaven a gestar en contra de la República. A la seva esquerra es pot veure el general Domènec Batet.
Les cròniques que van aparèixer pocs dies després a la premsa coincideixen a remarcar que l’activitat es va desenvolupar amb absoluta normalitat i que el ministre va rebre tota mena d’atencions. I, en algun cas, fins i tot es remarca que el futur dictador, Francisco Franco, es va apressar a felicitar Lluís Companys després que aquest enllestís el seu discurs. A banda de les maniobres militars, Companys va aprofitar el desplaçament per reunir-se amb els representants del Casal Català de Pollença i per visitar alguns ajuntaments.
En tot cas, la imatge podia haver passat desapercebuda, més enllà de la curiositat que representava veure un polític catalanista al capdavant del Ministeri de la Marina. Però l’evolució dels esdeveniments la converteixen en un document històric excepcional. En el cas de Domènec Batet, el 6 d’octubre del 1934, com a capità general de Catalunya, va encapçalar la repressió contra la revolta liderada per qui el 1933 era ministre i el 1934 president de la Generalitat. Lluís Companys va acabar empresonat per aquella acció; però, amb la victòria del Front d’Esquerres, va aconseguir l’amnistia i el retorn com a president de la Generalitat. Com és prou sabut, el 18 de juliol del 1936, un altre dels protagonistes de la instantània, Francisco Franco, va ser un dels militars que es van aixecar contra el govern de la República. I, amb la seva victòria, va esdevenir en el botxí de les dues persones amb qui havia coincidit aquell 6 de juliol del 1933. El primer a rebre va ser el general Batet. Des de bon començament, el cap de la sisena divisió Militar es va negar a donar suport a l’aixecament; i els seus intents constants d’aturar els revoltats van conduir a la seva detenció. Després d’un consell de guerra, el militar que havia reprimit la revolta del 6 d’octubre i que s’havia mantingut fidel a la República, va ser condemnat a mort i afusellat el 18 de febrer del 1937. L’altra persona que apareixia a la fotografia, Lluís Companys, va patir la mateixa fi, tot i que alguns mesos més tard, concretament el 15 d’octubre del 1940.