Les víctimes del dictador

La imatge que reproduïm és un docu­ment excep­ci­o­nal, pot­ser no tant per l’esde­ve­ni­ment que immor­ta­litza, sinó pels per­so­nat­ges que hi apa­rei­xen i la seva tra­jectòria poste­rior. Cor­res­pon al 6 de juliol del 1933 i recull un moment del pas­seig que van dur a terme les auto­ri­tats durant unes mani­o­bres mili­tars que es van fer a Mallorca. Però allò que la con­ver­teix en una imatge històrica, no és l’esde­ve­ni­ment que recull, sinó els per­so­nat­ges que hi apa­rei­xen. Al cen­tre de tot s’hi pot veure Lluís Com­panys, que va assis­tir a l’acte en la seva con­dició de Minis­tre de la Marina, una car­tera que va assu­mir per encàrrec de Manuel Azaña entre el 12 de juny i el 12 de setem­bre del 1933, temps sufi­ci­ent per coin­ci­dir amb dos mili­tars que mar­ca­rien deci­si­va­ment la seva vida. A la dreta del minis­tre apa­reix el gene­ral Fran­cisco Franco, que havia estat des­ti­nat a la regió mili­tar de Bale­ars amb la idea de man­te­nir-lo allu­nyat de les cons­pi­ra­ci­ons que es començaven a ges­tar en con­tra de la República. A la seva esquerra es pot veure el gene­ral Domènec Batet.

Les cròniques que van aparèixer pocs dies després a la premsa coin­ci­dei­xen a remar­car que l’acti­vi­tat es va desen­vo­lu­par amb abso­luta nor­ma­li­tat i que el minis­tre va rebre tota mena d’aten­ci­ons. I, en algun cas, fins i tot es remarca que el futur dic­ta­dor, Fran­cisco Franco, es va apres­sar a feli­ci­tar Lluís Com­panys després que aquest enllestís el seu dis­curs. A banda de les mani­o­bres mili­tars, Com­panys va apro­fi­tar el des­plaçament per reu­nir-se amb els repre­sen­tants del Casal Català de Pollença i per visi­tar alguns ajun­ta­ments.

En tot cas, la imatge podia haver pas­sat des­a­per­ce­buda, més enllà de la curi­o­si­tat que repre­sen­tava veure un polític cata­la­nista al cap­da­vant del Minis­teri de la Marina. Però l’evo­lució dels esde­ve­ni­ments la con­ver­tei­xen en un docu­ment històric excep­ci­o­nal. En el cas de Domènec Batet, el 6 d’octu­bre del 1934, com a capità gene­ral de Cata­lu­nya, va encapçalar la repressió con­tra la revolta lide­rada per qui el 1933 era minis­tre i el 1934 pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Lluís Com­panys va aca­bar empre­so­nat per aque­lla acció; però, amb la victòria del Front d’Esquer­res, va acon­se­guir l’amnis­tia i el retorn com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Com és prou sabut, el 18 de juliol del 1936, un altre dels pro­ta­go­nis­tes de la ins­tantània, Fran­cisco Franco, va ser un dels mili­tars que es van aixe­car con­tra el govern de la República. I, amb la seva victòria, va esde­ve­nir en el botxí de les dues per­so­nes amb qui havia coin­ci­dit aquell 6 de juliol del 1933. El pri­mer a rebre va ser el gene­ral Batet. Des de bon començament, el cap de la sisena divisió Mili­tar es va negar a donar suport a l’aixe­ca­ment; i els seus intents cons­tants d’atu­rar els revol­tats van con­duir a la seva detenció. Després d’un con­sell de guerra, el mili­tar que havia repri­mit la revolta del 6 d’octu­bre i que s’havia man­tin­gut fidel a la República, va ser con­dem­nat a mort i afu­se­llat el 18 de febrer del 1937. L’altra per­sona que apa­rei­xia a la foto­gra­fia, Lluís Com­panys, va patir la mateixa fi, tot i que alguns mesos més tard, con­cre­ta­ment el 15 d’octu­bre del 1940.