El càstig al missatger reial

El pas­sat dilluns, Felip VI va ofe­rir una audiència a les auto­ri­tats de les Illes. La notícia podria haver pas­sar des­a­per­ce­buda, més enllà de l’interès de la premsa del cor. Però, segons que sem­bla, en un moment de la con­versa amb el pre­si­dent del Par­la­ment balear, Felip VI va expres­sar la volun­tat de “bas­tir ponts amb Cata­lu­nya”. Poste­ri­or­ment, Bal­ta­sar Picor­nell va mati­sar que les parau­les havien estat, en rea­li­tat, “sen­sa­ci­ons” seves i hi va afe­gir: “En cas­tellà em costa expres­sar-me” i que havia “can­viat les parau­les a causa dels ner­vis”.

En tot cas, la premsa espa­nyola (en algun cas, sòlida­ment con­nec­tada amb la casa reial) no s’ha mos­trat exces­si­va­ment interes­sada a espe­rar una rec­ti­fi­cació del monarca i, en canvi, s’ha des­fo­gat de valent amb el mis­sat­ger. En el cas de La Razón, per exem­ple, Alfredo Semprún va repas­sar de dalt a baix la ves­ti­menta de Bal­ta­sar Picor­nell i li va retreure que s’hagués atribuït “el paper d’intèrpret oficiós, i benin­ten­ci­o­nat, de Felip VI i hagués fet una oferta de diàleg als sepa­ra­tis­tes”, tot i recor­dant-li que “en les monar­quies par­la­mentàries, com aquesta que vol ender­ro­car, el rei, per man­dat cons­ti­tu­ci­o­nal, no intervé, ofe­reix, par­ti­cipa, diri­geix o s’implica en nego­ci­a­ci­ons o diàlegs entre els repre­sen­tants polítics de la sobi­ra­nia naci­o­nal”. Des de l’ABC, sem­pre dili­gents en la defensa de la monar­quia, Jesús Lillo també va entre­te­nir-se amb la ves­ti­menta de Picor­nell i va defi­nir-lo com un “anti­monàrquic de xarxa social i pan­de­reta, cata­la­nista des­lo­ca­lit­zat i anti­fran­quista a des­hora”. El pro­blema, doncs, no era només el mis­satge, sinó la ves­ti­menta del mis­sat­ger, que va pre­sen­tar-se a la cita “sense embru­tir la sola de goma de les seves fla­mants Con­verse i amb l’encàrrec, ter­gi­ver­sat, que el rei vol «bas­tir ponts» amb el sepa­ra­tis­tes cata­lans”. Per aca­bar-ho d’ado­bar, tant l’ABC, com La Razón o El Mundo bui­den el pap amb la coin­cidència d’una pro­po­sició no de llei regis­trada en el Par­la­ment balear gai­rebé de forma simultània en què es demana sot­me­tre a referèndum la monar­quia espa­nyola.