La premsa que atia(va) el catalanisme

L’acu­dit que reproduïm va aparèixer publi­cat el 14 d’octu­bre de 1899 a La Cam­pana de Gràcia, una de les capçale­res satíriques de més tra­dició al nos­tre país. El dibui­xant con­tras­tava dues eta­pes del cata­la­nisme, les pri­me­res espur­nes i la situ­ació de 1899, amb un cata­la­nisme en fase d’expansió, i atribuïa bona part dels mèrits d’aquest crei­xe­ment a la premsa de Madrid. Al cos­tat de l’acu­dit, s’hi reproduïen els següents rodo­lins, titu­lats Manual del per­fecte català: “Tot lo que surt de Madrid / ho has de tenir per ben dit. / Les lleis no vul­guis dic­tar-les; / lo que has de fer és aca­tar-les. / Tu només t’has de cui­dar / que de pagar i tre­ba­llar.” En la mateixa publi­cació, a més a més, apa­rei­xia un arti­cle dedi­cat a Cata­lu­nya i els rota­tius de Madrid que començava d’aquesta manera: “Els periòdics de mayor cir­cu­lación i en pri­mer terme El Impar­cial fa ja algun temps que han pres de tema la terra cata­lana, amb la par­ti­cu­la­ri­tat que no s’ocu­pen de nosal­tres sense des­bar­rar de la manera més llas­ti­mosa. Gene­ral­ment per tot arreu veuen ombres i ame­na­ces: fins i tot els seus dits els hi antoi­xan sepa­ra­tis­tes i no saben repri­mir cer­tes histèriques alar­mes.” El redac­tor, que sig­nava amb les ini­ci­als de P.K., qua­li­fi­cava les cam­pa­nyes de la premsa de Madrid de con­tra­pro­du­ents, bàsica­ment per dos motius: pri­me­ra­ment, “perquè difo­nen per tota la nació noci­ons a tota llum fal­ses res­pecte a l’estat actual de Cata­lu­nya i les seves aspi­ra­ci­ons polítiques i econòmiques”, i, en segon lloc, perquè “estan fent el joc del que més ells odien i menys­preen: el joc del cata­la­nisme”. Pas­sen els anys i can­vien els actors, però les inèrcies i les dèries són les matei­xes.