Hemeroteca

Hemeroteca

Un temporal devastador

El 20 de febrer del 1920, el litoral català va patir un temporal terrible, que va provocar la destrucció del barri de Pequín, un dels més pobres de Barcelona

Les cròniques que van aparèixer a la premsa asse­gu­ra­ven que no s’havia vist “un tem­po­ral sem­blant en els dar­rers vint anys”. Tot va començar de mati­nada, cap a les tres, però la tem­pesta va arri­bar a la màxima inten­si­tat a les sis i es va per­llon­gar fins a les deu del matí. Aque­lla nit es va fer inter­mi­na­ble, i els veïns de les zones cos­ta­ne­res van viure amb l’ai al cor. Plo­via a bots i bar­rals i el parai­gua es feia total­ment inútil per a aquells que es veien obli­gats a tran­si­tar. La ràfegues de vent, en alguns moments hura­ca­na­des, sac­se­ja­ven sense com­passió els fil­fer­ros aeris, alguns dels quals van arri­bar a petar. El tall va dei­xar la ciu­tat a les fos­ques, amb la qual cosa l’esce­nari encara resul­tava més dan­tesc i fan­tas­magòric.

El mar va sac­se­jar amb força el lito­ral. Un peri­o­dista, des de les pàgines de La Publi­ci­dad, remar­cava: “El mar Medi­ter­rani va per­dre, per unes hores, aque­lla sere­ni­tat de tots els poe­tes [...]. El Mare Nos­trum és un mar cresp i tèrbol, cla­morós d’una ira ele­men­tal. I totes les plat­ges de lle­vant són assal­ta­des per les ona­des tur­bu­len­tes.”

La capi­tal del país va patir el tem­po­ral amb espe­cial virulència, sobre­tot els bar­ris cos­ta­ners. A la Bar­ce­lo­neta, els veïns van sen­tir de molt a prop l’esco­mesa de les ones i a les tres de la mati­nada, en ple tem­po­ral, els pes­ca­dors es van veure obli­gats a posar les bar­ques i l’uti­llatge al mig del car­rer. L’aigua es va endur la paret de la fàbrica de gas i un pas­seig de deu metres d’amplada. Els efec­tes més demo­li­dors, però, els van patir els bar­ris de Pequín i Somor­ros­tro. Més de 200 bar­ra­ques es van esfon­drar com­ple­ta­ment i les que van resis­tir l’embat de les ona­des van que­dar tan mal­me­ses que es van fer inha­bi­ta­bles. Dos dies després, en un pri­mer balanç de la tragèdia, des de l’Ajun­ta­ment s’asse­gu­rava que “no havia que­dat cap casa que fos habi­ta­ble”. La força de les ona­des també es va endur els mobles, la roba i les escas­ses per­ti­nen­ces dels seus veïns, en la seva major part pes­ca­dors. El nom­bre de ferits i con­tu­si­o­nats va ser tan ele­vat que va resul­tar impos­si­ble dur-los al dis­pen­sari i la major part van haver de ser ate­sos a la intempèrie, entre les runes.

EL port, malmès

El tem­po­ral també va mal­me­tre el port. La sor­tida dels vai­xells va que­dar blo­que­jada durant hores i alguns van haver de ser remol­cats. Les ones es van estim­bar amb ràbia con­tra l’escu­llera i van pro­vo­car que aquesta cedís en un tram de més de dos-cents metres. Les foto­gra­fies dei­xen constància del des­as­tre pro­vo­cat en “una de les obres d’engi­nye­ria més per­fec­tes” i que havia estat aca­bada només tres anys abans.

Els efec­tes també es van dei­xar sen­tir en altres pobla­ci­ons cos­ta­ne­res, com ara a Bada­lona, on les ona­des van tra­ves­sar la platja, la via fèrria i el pas­seig de Martínez Cam­pos (la Ram­bla) i van arri­bar fins a les por­tes d’algu­nes cases. A les comar­ques del nord, el Ter va créixer fins a sis metres res­pecte del nivell ordi­nari i va inun­dar camps i prats sense con­tem­pla­ci­ons. A les cos­tes del Gar­raf, alguns veïns es van veure obli­gats a fugir de les seves cases i els vells pes­ca­dors asse­gu­ra­ven que “no recor­da­ven haver vist mai un tem­po­ral tant vio­lent com aquell”.

Un barri castigat

El barri més afectat pel temporal del 20 de febrer del 1920 va ser el de Pequín. Els seus orígens es remuntaven a finals del segle XIX. Segons algunes versions, s’havia anat nodrint per l’arribada d’alguns pescadors provinents de les illes Filipines o per la de xinesos arribats de Cuba; una procedència que li va donar el nom i un perfil social molt característic. Estava situat entre el Camp de la Bota i el Poblenou, a l’actual recinte del Fòrum i, ben aviat, es va convertir en un dels barris més pobres de Barcelona, amb barraques amuntegades. Algunes guies el presentaven com un indret “pintoresc”, però, en realitat, es tractava d’una zona vinculada a la prostitució, la droga i la delinqüència. El temporal del 1920 va destruir i malmetre una gran quantitat de barraques en un barri que ja havia estat castigat amb força el novembre del 1914, quan més de 200 persones es van quedar sense llar, i que ho va tornar a ser el gener del 1926, quan el temporal es va endur més de 400 barraques més.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor