Del Somorrostro a Sant Roc

Molt pro­ba­ble­ment, la immensa majo­ria dels banyis­tes que ins­tal·len plàcida­ment les seves tova­llo­les a la platja del Somor­ros­tro, entre l’espigó del Gas i el moll de Marina, igno­ren que, fins fa poc més de cin­quanta anys, aquell espai estava ocu­pat per més de 1.000 bar­ra­ques en què mal­vi­vien unes 8.000 per­so­nes. Sense llum ni aigua cor­rent i sot­me­sos a les inclemències mete­o­rològiques i als embats de les ona­des, les con­di­ci­ons d’aquell “barri” eren extre­ma­da­ment precàries. El 26 de juny de 1966, però, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, pre­si­dit per Josep Maria de Por­ci­o­les, va enviar-hi les exca­va­do­res amb l’excusa que s’havia de con­ver­tir en l’esce­nari d’unes mani­o­bres de desem­bar­ca­ment naval. En poques hores, aquell munt de fer­ra­lla acu­mu­lat durant anys i anys va des­a­parèixer; i els seus veïns, que van ser avi­sats amb el temps just per reco­llir les seves escas­ses per­ti­nen­ces, van ser des­plaçats a un barri en cons­trucció ano­me­nat Obra Sin­di­cal del 18 de Julio, l’actual barri de Sant Roc de Bada­lona.

El bar­ra­quisme era, en aquells moments, un pro­blema endèmic a la ciu­tat de Bar­ce­lona. El 1915, en una estadística ofi­cial, s’ava­lu­ava en més de 1.000 les cons­truc­ci­ons precàries, sobre­tot a les zones de Pequín, el Somor­ros­tro i Montjuïc. La situ­ació es va agreu­jar a cada onada migratòria, sobre­tot per la manca d’una política pública d’habi­tatge. A finals dels anys cin­quanta, es cal­cula que hi havia més de 20.000 bar­ra­ques, en què mal­vi­vien unes 100.000 per­so­nes, més del 7% de la població d’ales­ho­res. L’alcalde Por­ci­o­les, però, es va pro­po­sar fer “neteja”. Segons les xifres ofi­ci­als, l’estiu de 1966 es van des­truir 1.000 bar­ra­ques al Somor­ros­tro, 300 prop del cas­tell de Montjuïc i 200 més a Sant Ginés i el Tibi­dabo. Pocs dies després de l’ope­ració, el regi­dor dele­gat d’Habi­tatge, Julio Muñoz, es van­tava davant la premsa que “en un any des­a­pa­rei­xe­ria total­ment el bar­ra­quisme a Bar­ce­lona, amb la qual cosa es cul­mi­na­ria el procés d’absorció de milers d’immi­grants”. En rea­li­tat, ni el bar­ra­quisme s’havia ori­gi­nat amb la dar­rera onada migratòria ni s’aca­ba­ria d’acord amb les pre­vi­si­ons del regi­dor.

Altra­ment, les noves des­ti­na­ci­ons tam­poc eren una Arcàdia feliç i l’ope­ració va anar car­re­gada de ten­si­ons. Els veïns van ser des­plaçats en cami­ons fins a Sant Roc, a Bada­lona, un espai amb mol­tes man­can­ces urbanísti­ques i de ser­veis i on es va per­pe­tuar el seu mar­gi­na­ment social. Un arti­cle publi­cat a la Revista de Bada­lona adver­tia del con­flicte produït pel desem­bar­ca­ment acce­le­rat, que va pro­vo­car un incre­ment demogràfic de 8.000 per­so­nes a Bada­lona en pocs dies: “Des de pocs dies abans de Sant Joan, els habi­tat­ges del Polígon de Sant Roc i el Polígon 1, entre la casa Cros i Arti­gues, que van roman­dre para­lit­zats durant mesos, han estat ocu­pats de manera acce­le­rada i gai­rebé sense inter­rupció, per més de 650 famílies pro­ce­dents del Somor­ros­tro i Montjuïc; famílies inte­gra­des en bona part (tret d’excep­ci­ons) per gent sense ofici ni bene­fici, que han vis­cut sem­pre sense les més ele­men­tals con­di­ci­ons d’higi­ene (mol­tes vega­des per falta de mit­jans) i que ara per ara no han demos­trat que sàpiguen adap­tar-se a les seves noves con­di­ci­ons. La invasió ha estat con­tun­dent i mas­siva, a més a més d’impre­vista.” I, tot seguit, denun­ci­ava la política de redis­tri­bució de Bar­ce­lona: “Que no ens vin­guin els senyors de Bar­ce­lona par­lant dels ser­veis comuns i de les zones d’influència. Els ser­veis comuns són una altra cosa que el des­plaçament mas­siu de famílies i la zona d’influència no con­sis­teix a con­ver­tir Bada­lona en un dor­mi­tori de gent que té el seu tre­ball i les seves arrels a Bar­ce­lona.” Els pro­ble­mes de con­vivència van ser espe­ci­al­ment inten­sos, amb alguns epi­so­dis de racisme obert, i es van agreu­jar per l’existència de bar­ra­cons de famílies que havien estat tras­lla­da­des arran dels aiguats de l’any 1962. En defi­ni­tiva, l’ope­ració de Josep Maria de Por­ci­o­les va acon­se­guir treure els bar­ra­cons del Somor­ros­tro i ampliar el pas­seig marítim, però va crear un autèntic pol­vorí a Bada­lona.