Hemeroteca
L’autopista del Caudillo
Franco va fer la darrera visita a Catalunya del 18 de juny al 2 de juliol del 1970, una estada en què va aprofitar per celebrar un Consell de Ministres, recórrer la Costa Brava amb el iot ‘Azor’ i inaugurar un tram del metro de Barcelona i un d’autopista
-
-
Gent esperant Franco a Hostalric Arxiu Municipal de Girona / CRDI / Narcís Sans. -
Franco escolta les explicacions sobre el projecte de l’autopista entre Barcelona i La Jonquera a partir de la maqueta instal·lada a l’esplanada del castell d’Hostalric ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA / CRDI / NARCÍS SANS. -
Un dels accessos de l'autopista el dia de la inauguració ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA / CRDI / NARCÍS SANS.
UN PEATGE CAR
El sistema de peatge resultava molt car, 60 pessetes entre Barcelona i Maçanet, més de 85 cèntims per quilòmetrePREPARATIUS
Com cada vegada que visitava el país, les empreses van donar festa als treballadors i les escoles van portar els alumnes a rebre el CaudilloLa visita del Caudillo a “aquestes terres de Catalunya que, com a bon espanyol, va estimar tant”, va començar el 18 de juny. Franco va arribar a Barcelona en avió i, l’endemà mateix, va agafar el iot Azor en direcció a Blanes. Es va passar el cap de setmana pescant i el diumenge va dinar al castell de Peralada i va recórrer alguns pobles de l’Alt Empordà amb el seu famós Cadillac, reduint la velocitat cada vegada que travessava un nucli urbà. La rebuda que va rebre tenia molt més de guió del NO-DO o de Bienvenido Mr. Marshall que no pas d’entusiasme popular. I fins i tot alguna capçalera, com ara la Revista de Girona, s’atrevia a destacar que “el pas del Caudillo per Girona va ser dels menys sorollosos”, si bé tot seguit puntualitzava que havia estat “dels més sentits”. Tot i l’absència de “soroll”, com cada vegada que Franco visitava el territori, les empreses van donar festa als treballadors, les escoles van fer formar els alumnes, que se situaven a peu de carretera per saludar el vell dictador movent banderetes espanyoles o enlairant pancartes prefabricades, i un estol de fidels, des de militants de la Falange fins a alcaldes designats a dit, van córrer a retre-li homenatge.
Durant la seva estada, que es va perllongar durant quinze dies, el dictador va fer de tot. Va recórrer de punta a punta la Costa Brava amb el seu iot, va presidir un Consell de Ministres en què es van prendre “importants acords per a la regió”; va visitar una exposició sobre els plans de futur de l’alcalde Porcioles; va assistir a solemnes actes religiosos a la catedral de Barcelona; va inaugurar les instal·lacions de Mercabarna, un tram de la línia 5 del metro i un altre de l’autopista, concretament entre Granollers i Maçanet de la Selva, i finalment, va assistir a la final de la copa del Generalísimo, l’acte més delicat del programa. Un informe confidencial alertava de la possibilitat que aquella “jornada futbolística pogués amagar algun acte dissonant amb l’assistència del generalíssim”, però, de fet, el Barça ja havia estat eliminat en les semifinals, amb l’ajuda inestimable de l’àrbitre, Emilio Carlos Guruceta.
La primera autopista
En tot cas, un dels actes més remarcables de l’agenda del dictador va ser la inauguració de “la primera autopista interprovincial d’Espanya”. La tarda del 26 de juny, enfilat al seu Cadillac, Franco va recórrer els 70 quilòmetres que ja estaven en funcionament, concretament entre Barcelona i Maçanet de la Selva. Just després de travessar el pont de la Tordera, es va trobar un arc de flors en què es podia llegir: “La província de Girona a Hostalric saluda el seu Caudillo.”
Bona part dels mitjans de comunicació van publicar extenses lloances sobre la nova infraestructura, amb dades i més dades sobre els metres cúbics de terra moguda, les obres d’enginyeria incorporades i la rapidesa amb què havia estat executada. Però només algunes capçaleres, entre les quals cal destacar la revista Presència, es van atrevir a remarcar que les obres s’inauguraven sense estar acabades i que el sistema de peatge, que s’incorporava per primera vegada a l’Estat, resultava extraordinàriament car, amb un cost de 60 pessetes entre Barcelona i Maçanet de la Selva, més de 85 cèntims per quilòmetre, la mateixa quantitat que es pagava per recórrer la ruta del Sol, a Itàlia.
El dictador va arribar a Hostalric, l’epicentre de la inauguració, 10 minuts abans de les vuit del vespre. I, amb el seu interminable seguici, va enfilar la pujada fins al castell enmig d’un passadís de ciutadans, alguns dels quals lluïen vestits típics i van oferir-li fruits de la terra. A l’esplanada l’esperaven les autoritats civils i militars i els alcaldes de tots els municipis de la província. Amb l’ajuda d’una immensa maqueta, el president d’Autopistes Concessionària Espanyola (actual Abertis), Josep Ferrer-Bonsoms, va informar el generalíssim de les característiques del tram inaugurat i els que restaven per completar fins a arribar a la frontera francesa; unes explicacions que Franco va rebre, segons les cròniques oficials, amb “extrema complaença”. En el primer cas, es tractava de 48 quilòmetres entre Granollers i Maçanet de la Selva, un projecte que permetia disposar de 70 quilòmetres de doble via fins a Barcelona. La connexió fins a la frontera francesa, però, no es va inaugurar fins cinc anys després i la va haver de fer el seu successor, el príncep Joan Carles. Fos com fos, després de les explicacions sobre el projecte, el president d’Autopistas va fer ofrena a Franco de la medalla d’or commemorativa de la inauguració en agraïment a la “concessió prestada”. A les vuit i cinc, quinze minuts després d’arribar a la vila d’Hostalric, el Caudillo enfilava novament l’autopista en direcció a Barcelona.