Hemeroteca
L’assassí de Stalin
El 21 d’agost del 1940, fa justament vuitanta anys, Lev Trotski, un dels líders de la Revolució Russa, va morir a la ciutat de Coyoacán (Mèxic) després d’haver estat malferit el dia anterior pel català Ramon Mercader, un agent a les ordres del dictador Ióssif Stalin
OPERACIÓ UTKA
El pla per assassinar Trotski tenia diverses cèl·lules operatives, però la que va aconseguir el seu objectiu va ser la que formaven Ramon Mercader, la seva mare i Nahum EitingonA finals del 1938, el dictador rus Iossif Stalin ha aconseguit eliminar gairebé tots els seus enemics polítics. La purga, que ha degenerat definitivament la Revolució Russa, ha estat batejada amb el nom de Gran Terror. Només resta un adversari, Lev Trotski, que ha hagut d’emprendre el camí de l’exili i, en aquells moments, ha aconseguit establir-se a Mèxic, el país que es convertirà en el destí de milers d’exiliats republicans. Fa anys que el portaveu del Partit Comunista de la Unió Soviètica no s’ocupa de “l’enemic del poble soviètic”, però, malgrat tot, Stalin no l’ha oblidat i fa mesos que el té en el punt de mira.
El pla, batejat amb el nom d’operació Utka, preveu l’existència de diverses cèl·lules per tal de disposar de més opcions d’èxit. Una d’aquestes és la formada per Ramon Mercader i la seva mare, Caridad del Río, als quals s’afegeix Nahum Eitingon. Mercader assumeix una nova identitat, en aquest cas la del canadenc Frank Jackson. A París, el català demostra les seves habilitats de conquistador per guanyar-se la confiança de Sylvia Ageloff i, a través d’ella, acostar-se a Trotski.
L’ASSASSINAT
A principis del 1940, quan Ageloff comença a treballar com a secretària del líder revolucionari, les seves portes s’obren de bat a bat. A partir d’aquest moment, comença la darrera fase del seu pla, que consisteix a guanyar-se la confiança del líder rus amb l’objectiu de quedar-se sol amb ell. Mercader porta cada dia la seva parella a la vila de Coyocán, on s’hostatja Trotski i, a poc a poc, aconsegueix fer-se familiar entre l’entorn i els guàrdies que vigilen la residència del líder rus. El 20 de març aconsegueix entrar-hi per primera vegada, però malgrat tot, manté la sang freda i espera amb calma algunes setmanes més.
El 20 d’agost, finalment, Mercader es desplaça fins al domicili de Trotski amb l’excusa de lliurar-li uns documents. Quan el líder rus s’apropa a la finestra per tal d’aconseguir llum natural, el català el colpeja amb un piulet. Els guardaespatlles de Trotski no poden impedir el cop, però aturen la fugida de l’assassí. La seva mare i Eitingon, que l’esperen a l’exterior de la casa, aconsegueixen fugir. Malgrat la intensitat de les ferides, el líder rus no perd el coneixement en cap moment, però mor l’endemà al lloc de socors de Cruz Verde, al centre de la capital.
Mentrestant, en una habitació propera, fortament custodiat per la policia i amb el cap embenat pels cops rebuts durant la detenció, Ramon Mercader es refà de les ferides. Quan coneix els fets, la seva amant, Sylvia Ageloff, intenta suïcidar-se. Durant els interrogatoris, Mercader repeteix constantment que ha matat Trotski per motius personals, tal com havien establert, i durant els anys de reclusió, manté inalterable la seva fe estalinista i fins i tot rebutja la llibertat condicional a canvi d’admetre que pertany als serveis secrets soviètics.
UN “heroi de l’URSS”
La vida de Mercader sembla extreta d’una novel·la d’Ian Fleming. Fill d’una família burgesa, el 1937, abans d’acabar la Guerra Civil, la seva mare, fervent estalinista, el va convèncer per unir-se als serveis secrets soviètics amb la idea d’assassinar Trotski. Després d’aconseguir-ho, la seva identitat es va convertir en un gran misteri. El 1944 va ser condemnat a vint anys de presó amb el nom de Jacques Mornard i no va ser fins al 1950 que el criminòleg Alfonso Quiroz va descobrir la seva veritable identitat. El 1960 va sortir de la presó i després de passar per l’Havana i Praga, es va establir a l’URSS, on va entrar al KGB i li van atorgar l’Ordre de Lenin, la principal distinció soviètica. L’epitafi de la seva tomba el presenta com a “Ramon Ivanovixt López, heroi de la Unió Soviètica”.