Hemeroteca

La broma fa anys que dura

El 9 de setembre del 1932, fa 88 anys, es va aprovar el primer Estatut que va tenir Catalunya, un document que es va convertir en una font inesgotable d’acudits

Han pas­sat els anys, han can­viat els polítics que hi han inter­vin­gut i també els peri­o­dis­tes que ho han expli­cat, però les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya s’han con­ver­tit en un ritor­ne­llo ina­ca­ba­ble i esgo­ta­dor. I els debats esta­tu­ta­ris en són un bon exem­ple. Des del 1918, quan el pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat, Josep Puig i Cada­falch, va pre­sen­tar el pri­mer pro­jecte a les corts espa­nyo­les, fins al 2006, quan es va deba­tre la dar­rera reforma, s’han repe­tit els debats i les reac­ci­ons polítiques.

Un exem­ple el tro­bem en l’Esta­tut de Núria, apro­vat el 9 de setem­bre del 1932 després d’una llarga tra­mi­tació a les corts espa­nyo­les i d’una ferotge opo­sició política i social arreu d’Espa­nya. El procés ha estat res­se­guit de mol­tes mane­res. En aquest repor­tatge us pro­po­sem fer-ho d’una manera dife­rent, a par­tir d’una selecció dels acu­dits que van aparèixer a la premsa satírica i gene­ra­lista, tant cata­lana com espa­nyola. Des de l’ins­tant en què va començar la tra­mi­tació de l’Esta­tut i, sobre­tot, a par­tir de la dis­cussió a les corts, la premsa va obrir un debat paral·lel. En el rere­fons de la con­trovèrsia hi havia els matei­xos argu­ments que havien emer­git des de finals del segle XIX, però, en aquest cas, amb un text esta­tu­tari que també es va lle­gir en clau humorística.

UN INICI ESPERANÇADOR

Des del 9 de juny del 1931, quan els representants dels ajuntaments catalans van començar el procés de confecció de l’avantprojecte, fins al 13 d’agost del mateix any, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, el va lliurar al de la República, Niceto Alcalá-Zamora, el procés estatutari es va caracteritzar per les expectatives catalanes, perfectament resumides en la portada de L’Esquella de la Torratxa del 31 de juliol del 1931 i en l’acudit premonitori sobre el suport majoritari que va rebre el text en el referèndum del 2 d’agost, en què va votar el 75% del cens i en què el 99% ho va fer a favor.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor