La broma fa anys que dura

Han pas­sat els anys, han can­viat els polítics que hi han inter­vin­gut i també els peri­o­dis­tes que ho han expli­cat, però les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya s’han con­ver­tit en un ritor­ne­llo ina­ca­ba­ble i esgo­ta­dor. I els debats esta­tu­ta­ris en són un bon exem­ple. Des del 1918, quan el pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat, Josep Puig i Cada­falch, va pre­sen­tar el pri­mer pro­jecte a les corts espa­nyo­les, fins al 2006, quan es va deba­tre la dar­rera reforma, s’han repe­tit els debats i les reac­ci­ons polítiques.

Un exem­ple el tro­bem en l’Esta­tut de Núria, apro­vat el 9 de setem­bre del 1932 després d’una llarga tra­mi­tació a les corts espa­nyo­les i d’una ferotge opo­sició política i social arreu d’Espa­nya. El procés ha estat res­se­guit de mol­tes mane­res. En aquest repor­tatge us pro­po­sem fer-ho d’una manera dife­rent, a par­tir d’una selecció dels acu­dits que van aparèixer a la premsa satírica i gene­ra­lista, tant cata­lana com espa­nyola. Des de l’ins­tant en què va començar la tra­mi­tació de l’Esta­tut i, sobre­tot, a par­tir de la dis­cussió a les corts, la premsa va obrir un debat paral·lel. En el rere­fons de la con­trovèrsia hi havia els matei­xos argu­ments que havien emer­git des de finals del segle XIX, però, en aquest cas, amb un text esta­tu­tari que també es va lle­gir en clau humorística.