L’arribada del goril·la

Va arri­bar a Bar­ce­lona fa 54 anys. I, ben aviat, es va con­ver­tir en un atrac­tiu mun­dial. Es trac­tava d’un goril·la. Però no era un goril·la qual­se­vol, sinó una autèntica rara avis. Un exem­plar albí. El seu pri­mer nom havia estat Nfumu Ngui (goril·la blanc); però Jordi Saba­ter, el pri­matòleg que va des­co­brir-lo, el va bate­jar com a Flo­quet de Neu. Algu­nes publi­ca­ci­ons el van voler reba­te­jar com a Blan­ca­neus, però el nom que va aca­bar fent for­tuna va ser el del seu des­co­bri­dor, sobre­tot quan la revista Nati­o­nal Geo­grap­hic el va assu­mir com a propi en la versió anglesa. Flo­quet de Neu havia estat des­co­bert un any abans al riu Muni, a l’ano­me­nada Gui­nea Espa­nyola. Un grup de caçadors el van cap­tu­rar al cos­tat del cos sense vida de la seva mare. El gran­ger Benito Manie va ofe­rir la cria a Jordi Saba­ter per unes 16.000 pes­se­tes; una xifra prou con­si­de­ra­ble si tenim en compte que el sou mitjà d’ales­ho­res era d’unes 80 pes­se­tes diàries. En aquells moments, Saba­ter era el con­ser­va­dor del Cen­tre d’Expe­ri­men­tació Zoològica d’Ikunde, depen­dent del Zoo de Bar­ce­lona.

Un mes després d’aque­lla tro­ba­lla, Saba­ter va enviar el goril·la a Bar­ce­lona, amb la idea d’exhi­bir-lo al zoo de la ciu­tat. Abans d’ingres­sar-hi, però, es va sot­me­tre a un període d’acli­ma­tació a la vida urbana i va ser aco­llit a la casa par­ti­cu­lar del vete­ri­nari Romà Luera. Durant 11 mesos, ell i la seva dona, Maria Gràcia, es van fer càrrec, per­so­nal­ment, de la seva cura. Segons expli­ca­ria anys després la seva família aco­lli­dora, a la seva nova casa, al barri de l’Eixam­ple, Flo­quet de Neu “vivia en lli­ber­tat, era com un nen petit que cal anar edu­cant”. El goril·la era poc amant de la tele­fo­nia. Una de les seves dèries con­sis­tia a arren­car els cables del telèfon. Quan el renya­ven es que­dava com­pun­git en un racó de l’habi­tació, es tapava la cara amb els braços i cri­dava sense parar. Quan Maria Gràcia dei­xava de renyar-lo, li deia: “Vine, vine, la mama t’estima.” I es llançava als seus braços com si es tractés d’un infant. L’ani­mal men­java de tot; però tenia una pre­di­lecció espe­cial pels iogurts i la Coca-Cola.

Poques set­ma­nes després d’arri­bar a Bar­ce­lona, con­cre­ta­ment el 18 de març del 1967, Flo­quet de Neu va ser rebut a l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per la màxima auto­ri­tat muni­ci­pal, Josep Maria de Por­ci­o­les. El goril·la, que ja s’havia con­ver­tit en una atracció mun­dial, va anar acom­pa­nyat d’una dele­gació del parc zoològic, encapçalada pel pre­si­dent acci­den­tal del con­sell d’admi­nis­tració.