Hemeroteca

Hemeroteca

Gols en català

El 8 d’abril del 1928, fa 93 anys, es va fer la primera retransmissió radiofònica d’un partit de futbol del Barça com a visitant, concretament d’un matx de la copa que l’enfrontava amb el Real Unión de Irún i que es jugava al País Basc

VICTÒRIA CATALANA
La retransmissió va portar sort al Barça, que, tot i els canvis constants en el marcador, es va imposar i va aconseguir endur-se la copa
UN LOCUTOR VALORAT
Una publicació va lloar la retransmissió de Joaquim Ventalló per “la veu clara, el parlar reposat, el coneixement futbolístic i la intercalació oportuna de les impressions en el moment de les jugades”

Les retransmissions de partits de futbol en català s’han convertit, des de fa anys, en un acte habitual, com a mínim en l’àmbit radiofònic. Però val la pena retrocedir en el temps i recordar els pioners, els que van aconseguir obrir camí. Si retrocedim 45 anys en el temps i ens situem en el 5 de setembre del 1976, ens apareix la figura de Joaquim Maria Puyal; un periodista que no només va retransmetre el primer partit en català després de la llarga nit del franquisme, sinó que va definir l’estàndard lingüístic i va narrar alguns episodis èpics, entre els qual hi ha aquell “Urruti, t’estimo!” que va sentenciar la desena lliga del Barça. A banda d’aquest precedent, però, cal anar molt més enrere en el temps per trobar la primera emissió, concretament al 8 d’abril del 1928, quan el futbol i la ràdio eren dos entreteniments relativament recents i gairebé tot estava per fer.

Aquell dia, la programació de Ràdio Barcelona començava a les onze del matí, amb la música de fons de les campanades de la catedral. Tot seguit, s’oferia la previsió del temps al “Nord-est d’Espanya, al mar i a les rutes aèries”. Seguidament, hi havia un espai destinat a la música, amb un concert des de la plaça del Rei i alguns “discs de gramola i recitacions”. Però, sense menystenir aquells programes, el plat fort d’aquella graella arribava a tres quarts de quatre de la tarda, quan es preveia retransmetre, des d’Irun i a través del telèfon, el partit de la copa que havia d’enfrontar l’equip amfitrió amb el Futbol Club Barcelona.

El partit havia aixecat, seguiment radiofònic a banda, una enorme expectació. Es tractava d’un xoc entre els dos millors equips del moment. Els bascos havien guanyat la copa del 1924 i el 1927 i el Barça ho havia fet el 1925 i el 1926. Dies abans, la premsa informava dels afeccionats que s’havien desplaçat fins a Irun per presenciar el partit en directe. I, des de Barcelona mateix, la gent el va seguir com va poder, des de l’estadi i, lògicament, enganxada als escassos aparells de ràdio que hi havia.

El precursor d’en Puyal

La retransmissió del partit va anar a càrrec del terrassenc Joaquim Ventalló. Li va tocar per casualitat. Anys després, el mateix protagonista explicaria la seva experiència: “Jo era el secretari de la Federació Catalana de Futbol i com a delegat del Terrassa vaig acompanyar el Barça a Irun. A l’hora de dinar em trobava a l’hotel Biarritz de Sant Sebastià i Tomàs Rosés, banquer i president del FC Barcelona, em va dir: «Avui es radiarà el partit i he pensat que sigueu vós qui el radiï.» Jo era també redactor del setmanari La Rambla, fundat per Josep Sunyol, i també d’una altra publicació, L’Esport Català. Em vaig excusar dient a Rosés que altres ho farien millor, però em va dir que pagaven 25 duros, que en aquell moment era una quantitat important. I vaig acceptar.”

La transmissió es va fer via telefònica i no se n’ha conservat cap enregistrament. De fet, ni tan sols hi ha certesa que es fes tota en català. Fos com fos, una publicació del moment va lloar sense embuts la retransmissió afirmant que “la veu clara, un parlar reposat, el coneixement futbolístic i la intercalació oportuna de les impressions en el moment de les jugades féu que el senyor Ventalló assolís un gran èxit com a speaker”. Alguns historiadors, entre els quals Pau Vinyes, biògraf del polifacètic periodista, es fan ressò d’una dada divulgada pel Col·legi de Periodistes i la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, segons la qual no va ser fins als anys de la República que Ventalló va retransmetre un partit en català, en aquest cas a través de Ràdio Associació. En qualsevol cas, sí que es tractava de la primera retransmissió d’un partit del Barça que no es feia des de la capital catalana.

Fos com fos, la retransmissió va portar sort al Barça, que va aconseguir endur-se la copa. Un dels herois d’aquell partit va ser Samitier, que va aconseguir el primer gol quan només s’havien jugat 9 minuts i també va fer el segon. Si fem cas de les cròniques que podem trobar a la premsa de l’època, pels carrers “tothom frisava per saber el resultat i quan el sabien donaven mostres d’una gran satisfacció. Davant dels bars, on es posaven pissarres amb el resultat, es deixava sentir l’eufòria amb crits, visques i altres excessos. En teatres, cafès i entitats no es parlava d’altra cosa”. Com es pot comprovar, han passat 93 anys però, si fem cas de la passió amb què es vivia i encara es viu el futbol, ningú ho diria.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor