Hemeroteca
Visca la República de Cuba!
Un número especial del setmanari satíric ‘La Tralla’, dedicat al tercer aniversari de la independència de Cuba, va provocar l’empresonament del seu director, Manuel Riu, i l’exili de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres
CRÍTICA ALS REPUBLICANS
El 14 de juny del 1905, el setmanari satíric La Tralla va dedicar un número monogràfic a la independència de Cuba. Feia tres anys que l’illa caribenya s’havia separat oficialment d’Espanya i per als nacionalistes catalans es tractava d’una efemèride per recordar i d’un model a seguir. I no només perquè l’illa caribenya havia estat sotmesa “al jou del mateix estat que governa a Catalunya”, sinó també perquè l’evolució de les aspiracions cubanes posava de manifest “lo que pot un poble quan vol”. Però allò que per a alguns era un model a seguir, per a d’altres era un malson per oblidar, que havia posat fi a l’imperi espanyol d’ultramar amb una derrota humiliant, poc propicia per a l’humor i sí, en canvi, a les reaccions furibundes, sense gaire matisos.
En el número de La Tralla, que s’obria amb una portada a tot color, hi havia alguns acudits incisius, que reproduïm en aquestes pàgines. I també articles en què s’informava de “la prosperitat” del nou estat, una manera de traslladar els beneficis de la independència. Però també n’hi havia d’altres carregats d’ironia o de gestos de complicitat que difícilment podien deixar indiferent el nacionalisme espanyol. En el primer, que es titulava “Visca la República de Cuba!”, s’afirmava: “Els nacionalistes de tots els països han de saludar de tot cor el tercer aniversari de la proclamació de la República en la xamosa illa, i els catalans amb més entusiasme encara, per les circumstàncies que tothom ha de comprendre sense necessitat de detallar-les.” També advertia que “l’autonomisme cubà, que durant molts anys va treballar per a la implantació del règim que els nacionalistes catalans desitgem per a Catalunya, o sigui per l’autonomia, només van trobar oposició més oposició en els governs espanyols”; si bé tot seguit afegia: “No és pas necessari, ni convenient per a la integritat de la redacció de La Tralla, fer els comentaris que se’ns acudeixen referents als desastrosos resultats de la guerra última”, una autocensura que en realitat no va resultar gaire eficaç.
En un altre article també es criticava la posició dels “titulats republicans”, que havien donat “paleses proves de llur antirepublicanisme”, ja que per a ells “el poble cubà no tenia dret a ser lliure i, en conseqüència, no tenia dret a ser república”. En realitat, molts republicans espanyols s’havien sentit incòmodes o s’havien vist directament arrossegats per la febre patriòtica de la metròpoli, però d’altres com a mínim havien reclamat una àmplia autonomia que permetés resoldre el conflicte. Tampoc es quedava curt un article titulat “De la llibertat dels pobles”, en què es contrastava l’existència d’un “estat deslliurador i la d’aquesta raça esclavitzadora”. El primer eren els Estats Units, mentre que els segons eren els espanyols.
El número va aparèixer en un moment especialment tens, en què els polítics i els periodistes espanyols interpretaven qualsevol gest del catalanisme com una “maniobra separatista”. De fet, algunes setmanes després d’aquell especial, un acudit publicat a les pàgines interiors d’una altra publicació satírica, el Cu-cut!, desfermaria la còlera d’alguns militars. I, de retruc, provocaria una autèntica sacsejada en el panorama polític català, amb la unió de famílies ideològiques antagòniques i la conformació d’una candidatura unitària anomenada Solidaritat Catalana.
De la presó a l’exili
El número va provocar una reacció immediata de les autoritats espanyoles. Els articles van ser qualificats com a delictes contra “la integritat de la pàtria” i “injúries a l’autoritat”. En un primer moment, el director de la publicació, Manuel Riu, va ser empresonat, però, més endavant, també li va arribar el torn a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Quan es va presentar al jutjat, li van imposar una fiança de 4.000 pessetes i el van empresonar. La notícia es va escampar ràpidament, i aquella mateixa nit els seus amics van aconseguir aplegar els diners i va sortir en llibertat provisional. La situació política, però, va empitjorar, i Folch i Torres va veure com perillava la seva llibertat. Els esdeveniments del 25 de novembre, amb l’atac a la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya i, sobretot, la reacció del govern espanyol, amb l’aprovació de la llei de jurisdiccions, que deixava en mans de l’exèrcit qualsevol atac a la pàtria, van fer que el seu advocat li recomanés passar la frontera per evitar mals majors. Malgrat les reticències inicials de Folch i Torres, que no volia “fugir”, la vigília de Nadal va agafar el tren en direcció a Perpinyà. S’hi va quedar tres anys, durant els quals va completar la seva formació, va escriure diferents peces i va fer de corresponsal d’El Poble Català.
HUMOR AMB MORDASSA
La història de la premsa gràfica és una història convulsa, amb el flagell constant de la censura, les multes i les suspensions governatives o, fins i tot, l’exili. En el llibre L’humor gràfic a Barcelona! 75 anys de tradició humorística catalana (1841-2016), editat per Efadós i l’Ajuntament de Barcelona, es ressegueix una trajectòria marcada per la repressió constant, però també per l’afany de sobreviure i de mantenir viu el torcebraç amb els governs de torn a través d’un humor mordaç i irreductible.
DE ‘LA TRALLA’ A ‘LA METRALLA’
Durant els anys que es va publicar, entre el 1903 i el 1907, La Tralla va acumular un munt de denúncies, penyores i, fins i tot, l’empresonament dels seus redactors. Malgrat el dramatisme de la situació, es prenien les coses amb humor i no deixaven de fer bandera de la seva posició resistencialista. El 2 de juny del 1905, poc abans del número extraordinari sobre Cuba, declaraven a primera pàgina: “Podran suspendre el periòdic, podran marejar-nos, encausar-nos i empresonar-nos, però l’esperit de llibertat que ens alerta, aquest ni amb la mort deixarà d’ésser.” Malgrat tot, la sentència de mort li va arribar el 15 de gener del 1907, quan va publicar un article titulat “Era castellana!...“ que va provocar la suspensió definitiva de la publicació. Es va intentar reprendre-la amb altres noms. La primera temptativa va aparèixer un mes després, i el títol era ben original: La Metralla. Com La Tralla, va acumular denúncia rere denúncia fins que va ser suspensa per l’autoritat militar el 22 de juliol del 1909, en plena Setmana Tràgica.