Hemeroteca
Una tragèdia al Montseny
El 3 de juliol del 1970, fa cinquanta-un anys, el puig de les Agudes, al massís del Montseny, es va convertir en l’escenari del pitjor accident aeri del nostre país, amb un balanç de 113 morts
LES CAUSES DE L’ACCIDENT
Segons la hipòtesi més versemblant, les condicions meteorològiques, amb una espessa boira, i l’error a l’hora de determinar la ubicació exacta de l’aparell, van fer que el pilot iniciés un descens erroniCap a les set de la tarda del 3 de juliol del 1970, un avió Comet 4, procedent de l’aeroport de Manchester, amb 105 turistes anglesos i 7 tripulants, va demanar pista per aterrar a l’aeroport del Prat. Es tractava d’una operació aparentment rutinària, que es repetia dia rere dia de forma incansable. Però, en aquest cas, es va tractar del darrer contacte, de la darrera informació d’un avió que no va arribar mai a la seva destinació.
Durant hores, les informacions que circulaven van ser confuses. En un primer moment, es va assegurar que l’avió s’havia estavellat a la zona del Vallès, entre Manresa i Sabadell, però resultava inversemblant que l’incident hagués passat inadvertit en una zona tan densament poblada. Més endavant, es va afirmar que l’aparell havia desaparegut al mar, a l’alçada de Mataró, mentre donava voltes tot esperant una pista per a l’aterratge.
La veritable pista la van proporcionar tres germans de Viladrau, que la tarda del dia 3, mentre treballaven en uns terrenys de la zona, van poder veure com un avió volava a una altura molt baixa a la zona de la collada del Burgariol. Primer de tot, es van mostrar sorpresos per la ruta i l’altura de l’avió; però quan van veure que el rastre desapareixia i que no se sentia cap soroll, van pensar que potser havia pogut remuntar el vol. L’endemà, però, quan van tenir coneixement que s’estava buscant un avió, es van imaginar el pitjor. Aleshores, van alertar l’alcalde de Viladrau, Ramon Arxé, i junts es van desplaçar a la zona per tal de localitzar l’aparell.
Les tasques de recerca
La zona era de difícil accés i el tram final per arribar a l’escenari de la tragèdia es va haver de fer a peu. L’avió es va estavellar al pic de les Agudes, a 1.100 metres d’altura, en una fageda que hi ha sota la carretera que connecta Santa Fe del Montseny i l’ermita de Sant Marçal. L’impacte, que es va produir mentre l’avió volava a uns 450 quilòmetres per hora, va ser terrible i va provocar un forat enorme, de 50 metres de diàmetre. L’avió es va desintegrar i no hi va haver cap supervivent. Àngel Rabat, un dels germans que van alertar les autoritats i la primera persona que va arribar al lloc de l’accident, té gravada a la memòria l’escena que va presenciar: “Hi havia un silenci sepulcral. Ni tan sols se sentia el cant dels ocells. Vaig estar-me allà uns vint minuts totalment sol, comprovant si hi havia alguna persona viva. Era una escena dantesca. Per tot arreu hi havia trossos de l’aparell i de gent. Al terra, penjats dels arbres. L’únic cos sencer era el d’una nena d’uns 10 o 12 anys que tenia la cara totalment ennegrida.” Quan es va refer del xoc, Rabat es va posar a cridar i, poc després, va sentir els tirs a l’aire amb què s’alertava tot l’equip de recerca. Rabat no ha tornat mai a aquell lloc, on fa anys es va instal·lar un monòlit en record de totes les persones que van perdre la vida en l’accident.
L’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, que aleshores tenia 8 anys, recorda que es ha haver d’obrir una carretera amb l’ajuda d’una retroexcavadora per arribar fins al lloc dels fets. D’aquesta manera, els camions van poder accedir al bosc per retirar la ferralla i les restes dels morts. Josep Farrerons, que aleshores treballava com a tècnic d’aviació a la torre de control de l’aeroport de Girona i que va participar en les tasques de recuperació dels cossos, encara recorda la sensació que va sentir: “Allò que més em va colpir va ser la pudor de carn cremada. Va ser la cosa més traumàtica.”
En pocs minuts, la zona es va omplir de personal que es va dedicar a intentar recuperar els cossos, però també de curiosos, tant dels pobles dels voltants com de Barcelona. “Allò semblava la Rambla”, recordava un dels guàrdies civils que van participar en les tasques de recuperació dels cossos. En total es van recollir les restes de 113 persones, una més de les que en teoria hi havia registrades, i que hom va suposar que es tractava d’un nadó o d’un pastor que es trobava fortuïtament a la zona on es va produir el xoc. Encara avui, cinquanta un anys després, es tracta de l’accident aeri més important que ha ocorregut mai a Catalunya i del vuitè més greu pel que fa a víctimes mortals de l’Estat espanyol.
UN CÚMUL D’ERRORS
Les circumstàncies exactes de l’accident mai han estat aclarides del tot. Segons la hipòtesi més versemblant, les condicions meteorològiques, amb una espessa boira, i un error a l’hora de determinar la ubicació exacta de l’aparell, van fer que el pilot iniciés un descens erroni que va acabar resultant fatal. En aquell moment, encara no existia el GPS, i els errors en la localització exacta de les naus eren força habituals. El pilot va comunicar a la torre de control que es trobava a la zona de Sabadell, quan en realitat estava sobrevolant el massís del Montseny. El controlador, que no es va adonar de l’error perquè un altre avió sobrevolava la zona, va donar l’autorització al pilot per continuar el descens fins a uns 850 metres. Tanmateix, lluny de trobar la desembocadura del Llobregat es va topar amb els pics del massís del Montseny. Josep Farrerons explica que “hi va haver una pila d’errors humans i tècnics”: “El radar no es va activar, no es va fer anar el radioaltímetre, que marca la distància amb el terra… I en el tram entre Sabadell i Mataró l’avió es va desorientar. Uns errors que avui serien impensables”, assegura.
EL CEMENTIRI DELS ANGLESOS
Les restes es van enterrar en una fosa comuna que es pot trobar a l’entrada del cementiri d’Arbúcies, en un espai conegut com “el cementiri dels anglesos”. La impossibilitat d’identificar els cadàvers i la manca de caixes de zinc per dur a terme el trasllat en avió van portar les autoritats a decidir enterrar-les allà mateix, a pocs metres d’on s’havia produït l’accident. Encara avui, l’espai és ple de flors i fa pocs dies s’hi va celebrar un acte de recordatori amb motiu dels cinquanta anys de la tragèdia, en substitució del que es va haver de suspendre l’any passat a causa de la pandèmia. Al mausoleu hi ha una gran creu de pedra i en una placa es poden llegir els noms de totes les víctimes de l’accident. Només de resseguir-la, hom es pot adonar que aquell 3 de juliol del 1970 famílies senceres van veure com les seves somiades vacances a la Costa Brava es convertien en una tragèdia.