El naixement de la ‘Soli’

El 3 d’agost del 1907, el movi­ment obrer va acon­se­guir superar la seva tra­di­ci­o­nal frag­men­tació. Aquell dia, els dele­gats de les Soci­e­tats Obre­res de Bar­ce­lona es van reu­nir al local de la Dependència Mer­can­til i van impul­sar un sin­di­cat uni­tari. En l’acta de cons­ti­tució es recor­dava: “Aque­lla assem­blea labo­ri­osa havia permès posar les bases d’una veri­ta­ble unió de la classe tre­ba­lla­dora que avui es va este­nent per tot Cata­lu­nya i demà ho farà per tot Espa­nya per cons­ti­tuir, amb el nom de Soli­da­ri­tat Obrera, una veri­ta­ble força que s’imposi a tots els abu­sos dels nos­tres explo­ta­dors i a totes les injustícies soci­als que patim.” En la mateixa reunió es va acor­dar impul­sar una publi­cació que duria el mateix nom del sin­di­cat i que en faria de por­ta­veu.

Es deia Soli­da­ri­dad Obrera, però, ben aviat els vene­dors ambu­lants que la dis­tribuïen van ano­me­nar-la la Soli, un dimi­nu­tiu que, com acos­tuma a suc­ceir, va aca­bar fent for­tuna. La nova capçalera no nai­xia del no res. De fet, es va uti­lit­zar la logística d’una publi­cació ano­me­nada Des­per­tar Social, por­ta­veu de la Soci­e­tat de Cam­brers “La Unió”. En un pri­mer moment, Soli­da­ri­dad Obrera va rebre el suport econòmic del peda­gog Fran­cesc Fer­rer, i entre els seus pri­mers redac­tors, hi tro­bem Anselmo Lorenzo, un dels pares de l’anar­quisme al nos­tre país. De fet, va ser ell qui va assu­mir la direcció de la publi­cació durant els pri­mers mesos, tot i que qui hi cons­tava ofi­ci­al­ment era Jaume Bisbe, secre­tari del con­sell direc­tiu i mem­bre de la Soci­e­tat de Pin­tors.

L’esquema de la publi­cació era ben sen­zill. La por­tada jugava un paper essen­cial, amb un dibuix al·legòric a tota pàgina. En la del pri­mer número, per exem­ple, una figura feme­nina, que repre­sen­tava la soli­da­ri­tat obrera, inten­tava des­per­tar un obrer anes­te­siat per l’opi i que s’abs­treia amb el diner i l’auto­no­mia de Cata­lu­nya. Es trac­tava d’un atac directe a la Soli­da­ri­tat Cata­lana, un movi­ment cons­tituït pocs mesos abans que havia permès al cata­la­nisme acon­se­guir la majo­ria política al país. De fet, durant tota la seva tra­jectòria, tant el diari com el sin­di­cat (pri­mer Soli­da­ri­tat Obrera i més enda­vant la Con­fe­de­ració Naci­o­nal del Tre­ball) van tenir evi­dents difi­cul­tats per com­pa­ti­bi­lit­zar les rei­vin­di­ca­ci­ons soci­als amb les naci­o­nals.

Pel que fa a con­tin­guts, pre­do­mi­na­ven els arti­cles cen­trats en la relació sin­di­cal i la dis­cussió de l’estratègia de les llui­tes societàries. També hi havia arti­cles de caire for­ma­tiu. En el pri­mer número, per donar-ne exem­ple, apa­rei­xia una reflexió “sobre ense­nya­ment” en què es defen­sava la neces­si­tat de pro­moure la cul­tura entre els obrers atès que: “No podem ni hem d’espe­rar [res]de l’ense­nya­ment ofi­cial, de les esco­les con­gre­ga­ci­o­nis­tes ni del pro­fes­so­rat par­ti­cu­lar laic”, i es feia mani­festa la neces­si­tat de crear esco­les raci­o­na­lis­tes.