Hemeroteca

Hemeroteca

El naixement d’un nou partit

Els dies 4 i 5 de juny del 1922, fa cent anys, es va convocar la Conferència Nacional Catalana, que va donar com a resultat una nova formació: Acció Catalana

L’ESMENA DE MACIÀ
La votació d’una esmena de Francesc Macià va delimitar les aspiracions nacionals del partit, més ambicioses que les de la Lliga Regionalista, però sense arribar a l’independentisme

El mes d’abril del 1922 es va públic un mani­fest, sig­nat per alguns intel·lec­tu­als reco­ne­guts, en què es feia una crida “per damunt de les oles diver­ses de par­tits, d’esco­les i d’esta­ments”. La ini­ci­a­tiva ens és expli­cada per un dels seus impul­sors, Lluís Nico­lau d’Olwer, a les seves memòries: “Mort aquest [Enric Prat de la Riba] i fra­cas­sada l’Assem­blea de Par­la­men­ta­ris, la cam­pa­nya inter­ven­ci­o­nista Per l’Espa­nya gran i la cam­pa­nya per l’auto­no­mia (1918-1919), quan la Lliga, que de fet mono­po­lit­zava el cata­la­nisme polític mili­tant, s’eslla­vis­sava a esde­ve­nir un apèndix del con­ser­va­do­risme monàrquic, en Reventós va ésser dels que reac­ci­o­na­ren con­vo­cant la Con­ferència Naci­o­nal Cata­lana.” La ini­ci­a­tiva pro­ve­nia d’alguns dels diri­gents de les joven­tuts de la Lliga Regi­o­na­lista, d’antics mili­tants de la Unió Fede­ral Naci­o­na­lista Repu­bli­cana i d’alguns inde­pen­dents. I l’objec­tiu era superar el cata­la­nisme con­ser­va­dor, clara­ment com­promès amb la gover­na­bi­li­tat de la monar­quia borbònica i, al mateix temps, con­so­li­dar un espai polític de cata­la­nisme cen­trista.

Després de la publi­cació del mani­fest es van dur a terme alguns actes de pro­pa­ganda arreu del país, apro­fi­tant algu­nes fes­tes locals i popu­lars, com ara la diada de Sant Jordi, o bé con­ferències en alguns casals. I també es va publi­car una Crònica de la Con­ferència Naci­o­nal Cata­lana, en què es donava compte del regla­ment i les con­clu­si­ons pro­vi­si­o­nals redac­ta­des pels ponents, a les quals els ins­crits tenien dret a fer les esme­nes per­ti­nents.

LA CON­FERÈNCIA

La Con­ferència es va cele­brar els dies 4 i 5 de juny del 1922 a l’Orfeó Gra­ci­enc. Segons apa­reix a la Crònica de la Con­ferència, el pri­mer canal de comu­ni­cació de la nova orga­nit­zació, s’hi van ins­criure 978 socis a títol indi­vi­dual i 101 enti­tats. A la mesa pro­vi­si­o­nal hi havia dues cares cone­gu­des, Pelai Vidal de Llo­ba­tera, que va fer de pre­si­dent, i Ven­tura Gas­sol, que vae­xer­cir de secre­tari. La pri­mera sessió es va cen­trar en els dis­cur­sos inau­gu­rals, un dels quals va anar a càrrec de Lluís Nico­lau d’Olwer, que es con­ver­ti­ria en el pri­mer vice­pre­si­dent.

En la segona sessió es van deba­tre les ponències. Els ponents eren figu­res de reco­ne­gut pres­tigi. La pri­mera va anar a càrrec de Jaume Bofill i Matas: Doc­trina naci­o­na­lista. La segona cor­res­po­nia a Josep M. Pi i Sunyer i duia com a títol Orga­nit­zació i pro­pa­ganda. La ter­cera li va per­to­car a Lluís Nico­lau d’Olwer, que la va titu­lar Actu­ació del naci­o­na­lisme a les cor­po­ra­ci­ons públi­ques cata­la­nes. La dar­rera la va defen­sar Antoni Rovira i Vir­gili, Actu­ació del naci­o­na­lisme envers i dins de l’Estat, i com el seu nom indica trac­tava un tema ben polèmic. La ter­cera ponència, defen­sada per Josep M. Pi i Sunyer, és la que va gene­rar més con­trovèrsia. Un dels assis­tents, Fran­cesc Macià, el carismàtic dipu­tat de les Bor­ges Blan­ques, va pro­po­sar incloure una esmena en què s’assu­mia el com­promís de for­mar l’Estat Català i, amb aquest objec­tiu, diri­gir un mani­fest al poble de Cata­lu­nya en què se’l con­voqués a una assem­blea cons­ti­tu­ent. L’esmena va ser der­ro­tada per 211 vots con­tra 76. La votació va posar de mani­fest les aspi­ra­ci­ons naci­o­nals del par­tit, més ambi­ci­o­ses que les de la Lliga Regi­o­na­lista, però sense arri­bar a l’opció inde­pen­den­tista. De fet, va ser aquest rebuig el que va pro­vo­car la sor­tida de Macià i altres par­ti­ci­pants, que poques set­ma­nes després van impul­sar una opció nítida­ment inde­pen­den­tista: Estat Català.

La Con­ferència va pro­vo­car, com ens podem ima­gi­nar, reac­ci­ons ben diver­ses i fins i tot con­tra­dictòries. Tot i par­ti­ci­par-hi, Fran­cesc Macià va afir­mar que es trac­tava d’una “maqui­nació” de la Lliga, un diagnòstic ben sor­pre­nent si tenim en compte que Acció Cata­lana, el par­tit que s’aca­ba­ria cre­ant, es con­ver­ti­ria en el prin­ci­pal com­pe­ti­dor elec­to­ral dels lli­gai­res. En canvi, des de la Lliga Regi­o­na­lista, el par­tit més afec­tat per la cre­ació d’Acció Cata­lana, es va man­te­nir una acti­tud pru­dent, si bé dei­xant molt clar el camí que havien de seguir els escin­dits: “Si la Con­ferència es con­creta a l’expo­sició de les doc­tri­nes, poden assis­tir-hi tots amb plena lli­ber­tat. Si a la Con­ferència s’han de pren­dre acords i aquests acords van enca­mi­nats a la cre­ació d’un nou orga­nisme d’acció política i a la fixació de nor­mes d’actu­ació, ente­nem que tots els que vul­guin con­ti­nuar figu­rant a la Lliga i vul­guin que aquesta comissió porti la seva direcció política, han d’abs­te­nir-se de pren­dre part a la votació de tals acords.” No obs­tant això, no es van abs­te­nir, amb la qual cosa l’escissió va esde­ve­nir ine­vi­ta­ble.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor