Orgues del segle XXI
La tradició i la investigació es fusionen en un ofici singular i amb molta història que s’adapta als nous temps i usos, entre ells el turístic
En plena ebullició turística i al cor de Ciutat Vella accedeixo com puc a la catedral de Barcelona. Un cop a dins, un orgue majestuós atrau tota la meva atenció. Però, definitivament, el temps s’atura quan m’introdueixo als passadissos interiors reservats al seu accés. Pedra, temps, art, història… i música, perquè Albert Blancafort, el meu guia particular, començar a tocar l’ancestral instrument. I és que al seu taller es dedica a això. Bé, no a tocar, però si a construir, mantenir i restaurar tot tipus d’orgues arreu del món. “El meu pare va començar la restauració d’aquest a finals dels anys vuitanta i la va acabar el 1994”, recorda aquest mestre orguener, que supervisa el funcionament correcte dels 3.500 tubs d’aquesta peça, construïda el 1538.
“Des que vaig agafar el taller l’he orientat més a fer obres més contemporànies i avantguardistes. Els orgues són instruments vius. N’hi ha de gòtics, renaixentistes, barrocs, clàssics, romàntics, simfònics… Ara, en el segle XXI, també volem crear el nostre tipus d’orgue. Gaudí no va deixar cap indicació de com havia de ser l’orgue de la Sagrada Família, per la qual cosa el vaig haver de crear. N’hem fet un, però en falten tres o quatre”, explica Blancafort, que descriu amb passió l’evolució de l’estil d’aquest instrument del segle III a.c. fins als nostres dies. “Treballem amb materials molt nobles (fusta massissa, estany, coure...) i tècniques antigues. Però alhora amb noves tecnologies: màquines làser i de control numèric, mesuraments digitals, fibra de carboni, titani…”, afirma Blancafort, que ha investigat deu anys amb la Universitat de Stuttgart l’aplicació d’aquests conceptes. En aquestes obres, que “han de durar segles”, apliquen tècniques electròniques per millorar l’acústica. Tota la feina immaterial, relacionada amb el so, com fer els forats, és tant o més important. “De fet, cada tub és com una veu”, assegura. També han evolucionat els usos. Primer tenia un ús litúrgic i després per a concerts. Ara ha sorgit el turístic, per omplir de sonoritat (pot ser programada) grans espais.
Blancafort i Collbató
A Collbató, el municipi amb més llarga tradició de construcció d’orgues de l’Estat espanyol des del 1925, Gabriel Blancafort va fundar el seu taller artesanal l’any 1963. El 1998 el seu fill, l’Albert, va agafar el testimoni i va crear la societat Blancafort, Orgueners de Montserrat. La trajectòria de l’Albert li ha valgut ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Premi Nacional d’Artesania 2015 “per la seva excel·lència en l’ofici reconeguda a nivell internacional” i Medalla d’Or al Mèrit Europeu el 2017. Albert Blancafort és mestre artesà orguener, distinció atorgada pel Departament d’Empresa i Coneixement a través del CCAM.