Un examen domèstic per al semen
Una empresa creada per investigadors de la UAB comercialitza el SwimCount, un test fàcil i ràpid per avaluar la fertilitat masculina
Cinquanta euros, una erecció i tenir uns minuts de paciència. És el que costarà saber quina és la qualitat del semen d’un home. El Centre d’Infertilitat Masculina i Anàlisi de Barcelona (CIMAB), una empresa creada per investigadors de la Universitat Autònoma, treu al mercat SwimCount, un test domèstic que avalua la fertilitat masculina. El seu punt fort respecte d’altres productes similars que hi ha al mercat és que el SwimCount mesura no només la quantitat d’espermatozoides d’una mostra de semen, sinó també la mobilitat progressiva, és a dir, la seva capacitat per moure’s en línia recta. El grau d’activació i de mobilitat que tenen els espermatozoides és clau –tant o més important que el nombre–, per possibilitar un embaràs. “Els espermatozoides que mostren una motilitat baixa o que són immòbils no són capaços d’arribar fins a l’òvul per fecundar, de manera que la motilitat espermàtica és un paràmetre de qualitat del semen fonamental per aconseguir l’embaràs natural. SwimCount és l’única prova domèstica que té en compte aquesta variable i que ofereix una fiabilitat superior al 90%”, destaca Agustí Garcia, director general de CIMAB.
El funcionament de l’invent és molt senzill, similar al d’un test d’embaràs. Cal dipositar una petita mostra de semen sobre el dispositiu i, passats 30 minuts, es desencadena una reacció química que avalua la qualitat de la mostra. El color de la finestra del resultat indica si la quantitat d’espermatozoides mòbils està per sobre o per sota del llindar de 5 milions d’espermatozoides mòbils per mil·lilitre, el límit que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cataloga l’esperma dins els paràmetres de la normalitat. En aquest sentit, si la finestra no s’altera i es queda de color blanc, vol dir que aquell esperma té un potencial fecundador limitat. I, avís per a navegants, que sigui “limitat” no vol dir que l’embaràs sigui impossible.
Avançar el diagnòstic
L’any 1980, la mitjana d’edat de les dones que eren mares per primer cop era de 28,2 anys. Avui dia, l’edat mitjana s’enfila per sobre dels 32,5 anys. El progressiu endarreriment de la maternitat afecta els índexs de fertilitat. Segons l’OMS, una parella no és infèrtil fins que no ha passat un any des que intenta aconseguir un embaràs sense èxit. Estalviar aquest any d’incertesa a les parelles és l’argument que defensa el SwimCount. “Permetria diagnosticar abans el problema, i com que la dona seria més jove, s’incrementaria l’èxit d’embaràs amb mitjans de reproducció assistida”, explica Agustí Garcia. “L’edat materna és un factor determinant en l’èxit dels tractaments de reproducció, per això el diagnòstic precoç de la infertilitat masculina permetria augmentar les possibilitats d’èxit”, revela Garcia. El SwimCount estarà disponible a l’Estat espanyol, Portugal i el Marroc. CIMAB distribuirà el producte a través de la seva filial Cimab Ibérica, empresa dedicada a la comercialització de productes per tractar la infertilitat masculina.