Disseny de Badalona per fer volar Airbus

El que està considerat l’avió de passatgers més gran del món, l’Airbus A380, té els dies comptats. El colós de l’aire deixarà de fabricar-se en un termini màxim de dos anys. El fabricant, el consorci europeu Airbus, ha confirmat el principi del final de l’A380 perquè ha deixat de ser rendible: el mercat aeronàutic reclama models bimotors molt més competitius amb materials més sostenibles i eficients.

L’A380 seguirà volant, se n’han fabricat unes 300 unitats, però el canvi de política comercial de les companyies, i la renúncia del principal client, l’aerolínia Emirates, a seguir fent més encàrrecs, accelera la paralització del procés de fabricació.

L’A380 és un gran avió de dos pisos i amb quatre motors, que pot arribar a transportar més de 540 passatgers. És un colós de l’aire i té un preu en consonància amb la seva magnitud: 365 milions d’euros.

Tanmateix, malgrat quedar-se sense la que havia estat presentada com la joia de la seva corona, el consorci Airbus, amb seu a Tolosa de Llenguadoc però amb diversos centres de producció i investigació en ciutats europees, no es rendeix.

Airbus s’estructura com una gran companyia europea aeronàutica i aeroespacial, i la innovació és marca de la casa. L’empresa catalana Aritex, instal·lada a Badalona, participa en un projecte d’Airbus per desenvolupar la tecnologia d’ala laminar BLADE. Aquesta innovació, en què també col·labora el centre tecnològic Eurecat, permetrà als nous models d’avió reduir a la meitat la fricció de les ales durant els vols. L’efecte més immediat? Més aerodinàmica i velocitat, major estalvi de combustible i una reducció de les emissions de diòxid de carboni en un 5%, segons es desprèn dels resultats de les primeres proves en vol. En concret, Aritex i Eurecat han desenvolupat les plantilles i els accessoris necessaris per al desmuntatge de les ales originals de l’Airbus A340 que s’ha fet servir com a laboratori de vol, així com també els components per instal·lar les ales de flux laminar per realitzar les proves en vol. El desenvolupament ha inclòs des de la fase conceptual fins a l’entrega. Les ales laminars presenten una estructura innovadora, en aparença són desiguals, en comparació amb unes ales de disseny convencional.

Els tècnics d’Airbus havien manifestat que tenien molt d’interès a explorar la tecnologia d’ala laminar per a l’aviació comercial, però admetien que hi havia aspectes que plantejaven dubtes. La tecnologia no estava prou madura i les proves fetes no permetien validar-la.

El director de Mercat Aeronàutic d’Eurecat, Ángel Lagraña, explica que Aritex i el centre tecnològic han dissenyat i dut a terme processos eficients “per acoblar i desacoblar les ales de flux laminar del demostrador”. L’ala laminar és una tecnologia que “confereix un disseny més aerodinàmic a l’estructura alar, que redueix la fricció a la meitat i que pot millorar la petjada ambiental, el consum de combustible i l’autonomia dels futurs models”.

Lagraña destaca que “els avantatges de l’ala laminar es coneixen des de fa dècades, però que no s’havien pogut aplicar a l’aviació comercial fins ara per falta d’una tecnologia adequada”. En aquest sentit, les proves de vol, que s’allargaran durant els propers mesos, permetran “calcular les toleràncies de l’estructura laminar en situacions diferents, mitjançant mètodes innovadors com sensors repartits per tota l’ala i càmeres infraroges”, afegeix.

La directora de tecnologia i transferència d’Eurecat, Myriam García-Berro, subratlla que el projecte BLADE aporta “experiència i visió en tecnologia innovadora en el sector aeronàutic i obre la porta a participar en projectes de gran envergadura que des de Catalunya poden transformar la indústria aeroespacial per fer-la més eficient, competitiva i sostenible”. La tecnologia BLADE, que s’emmarca en la iniciativa Clean Sky de la Comissió Europea per millorar l’eficiència del transport aeri, ha rebut el premi en la categoria de tecnologia comercial a l’Aviation Week Laureate Awards, els guardons de referència en el sector de la innovació aeroespacial. En el projecte hi participen un total de 21 socis europeus, entre els quals hi ha Eurecat, que s’han fet càrrec de diversos processos i tecnologies per a l’assemblatge del demostrador a la línia de muntatge final a la ciutat francesa de Tarba.