“TO”: la casa sostenible
Cinc estudiants de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) viuran durant els pròxims sis mesos a la casa sostenible batejada com a TO, que està instal·lada al Campus Diagonal-Besòs, a Barcelona. L’objectiu és estudiar-ne la viabilitat com a habitatge real: analitzaran, dia a dia, els pros i contres de viure en un habitatge de baix impacte ambiental.
Els cinc estudiants participen al projecte de recerca “TO o la vida a les ciutats’” dirigit per Amadeu Santacana, professor i investigador del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC. El primer estudiant que aquesta setmana comença a viure a la casa és Gonzalo Macías i, en els propers mesos, s’hi aniran afegint la resta de companys de l’experimentació: Pau Gasa, Adriana Núñez, Pablo Orduña i Joan Martí. L’objectiu? Analitzar, dia a dia i en primera persona, què significa viure a la casa TO: prendran mesures quantitatives de diferents paràmetres de confort, com la temperatura, la humitat, el soroll, el consum (electricitat, aigua i subministraments per a la vida diària: aliments, estris de neteja, etc.) o els residus que es generen. Les estudiants Júlia Dubois i Clara Alsedà, que ja van participar en el disseny i la construcció de la casa, el 2019, completen l’equip del projecte, encarregant-se de la difusió i la comunicació de l’experiència.
“Volem posar a prova el prototip”, explica el professor Amadeu Santacana. “De la mateixa manera que quan es dissenya una moto o un cotxe de competició es proven a pista, nosaltres volem fer el mateix a la casa: treure-la del museu i experimentar com és viure-hi. Sensoritzar-la per quantificar el consum i cartografiar els hàbits de les persones que l’habiten”, afegeix.
“Comencem ara a l’hivern, amb una temperatura inicial interior d’uns 14º C, i anirem mesurant els canvis que experimentem a mesura que s’afegeixin més inquilins i comencin a pujar les temperatures”, explica Gonzalo Macías, el primer que viurà l’experiència. Els mesos següents s’aniran incorporant la resta d’estudiants, arribant a un màxim de cinc inquilins vivint a TO. Llavors s’analitzaran altres paràmetres, per exemple, com funciona l’ús compartit d’espais, com es garanteix que hi hagi espais d’intimitat o la intensitat dels sorolls.
Els estudiants faran una anàlisi quantitativa, però també qualitativa del funcionament de la casa: anotaran en un diari les seves impressions, per estudiar les dades que recullin i el que significa viure en una casa sostenible.
Una aposta ecosistèmica
El projecte de la casa TO planteja un canvi ecosistèmic, és a dir, proposa un espai-habitatge que s’estructura al voltant de nous criteris d’ús i consum, nous hàbits i altres formes d’interrelacionar-se i habitar l’espai. Els habitants de TO hauran d’adaptar-se a les condicions d’habitabilitat de la casa. De fet, el prototip d’habitacle s’ha instal·lat amb una orientació específica per aprofitar els sistemes de climatització passius. Ara, a l’hivern, la distribució interior i unes cortines fetes amb edredons serveixen per filtrar el fred. A l’estiu, la possibilitat d’obrir l’estructura exterior permetrà una ventilació creuada i refrescar la casa.
L’interior de l’espai està dissenyat amb peces mòbils i un mobiliari per a què els habitants puguin distribuir-lo segons les necessitats. A més, disposa de plaques solars, però no d’acumuladors, de manera que s’hauran d’aprofitar les hores de sol per dur a terme totes aquelles activitats que requereixin electricitat.
La casa també compta amb un sistema d’aigua potable, un de recollida d’aigua pluvial i un d’aigües grises. La banyera i l’espai de neteja estan instal·lats sobre un terra drenant, que recull l’aigua que pugui vessar i la condueix a un dipòsit per tal que pugui ser reutilitzada. A més, disposa d’un wàter sec amb una cinta transportadora que porta els residus a un dipòsit exterior per poder realitzar compost. Per a la conservació dels aliments, els estudiants compten amb una fresquera i amb un sistema de prestatges dissenyats per contenir un determinat tipus d’aliment i augmentar-ne la conservació.
Una segona vida més enllà de la competició
La casa sostenible TO va ser un dels prototips premiats en el concurs Solar Decathlon Europe 2019, una competició universitària internacional que repta a equips d’estudiants a dissenyar i construir cases sostenibles. El prototip, desenvolupat el 2019 per un altre equip d’estudiants de l’ETSAV, va obtenir dos tercers premis en les categories d’arquitectura i de circularitat i sostenibilitat del concurs, que en aquella edició va tenir lloc a Hongria. Posteriorment, la casa es va instal·lar al Campus Diagonal-Besòs de la UPC per convertir-se en una instal·lació pública oberta al barri, on també hi ha l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).
Precisament, en una visita d’estudiants del màster en Arquitectura a la casa, va sorgir la idea de continuar investigant: van creure que la inversió havia d’anar més enllà de la participació en el concurs internacional i que seria interessant analitzar la possibilitat de viure-hi. “Aquesta boja aventura comença el mes d’abril passat, quan fem una visita a la casa i constatem que és una pena no posar en pràctica totes les idees que s’havien plasmat en el seu disseny i construcció. Passem, així, de l’acadèmia a la pràctica”, explica Gonzalo Macías. L’experiment també els permet iniciar una línia d’investigació, en el camp de la sostenibilitat i l’habitatge, que posi a prova altres prototips experimentals per implementar-hi millores.
L’objectiu dels estudiants és, a més, obrir a tothom la seva experiència: el fet que aquest grup estiguin vivint a la casa no impedeixi que s’hi puguin organitzar altres activitats, com ara les visites d’estudiantat de secundària per conèixer el projecte. “És un centre cívic que també és un habitatge, o a la inversa. De fet, un aspecte que també volem explorar és si es poden aprofitar els espais les 24 hores del dia”, afegeix Macías. Tota una experiència vital que serà recollida, juntament amb els resultats de la recerca, en una publicació. L’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) és l’única escola d’arquitectura del món que ha estat seleccionada per participar de forma consecutiva en les quatre edicions que han tingut lloc fins ara del Solar Decathlon Europe (2010, 2012, 2014 i 2019).
