Primavera perduda

Nica­ra­gua s’enfonsa en un con­flicte del qual, de moment, no es veu el final. El que va començar com una revolta lide­rada per estu­di­ants és ara una repressió amb violència exer­cida per grups de para­mi­li­tars i poli­cia. Les dar­re­res dades posen de mani­fest la gra­ve­tat dels fets: des de l’abril han mort, almenys, 350 per­so­nes. El pre­si­dent, Daniel Ortega, s’enroca en el poder. El man­da­tari és per als nostàlgics un líder de la revo­lució san­di­nista que va tri­om­far durant els anys vui­tanta del segle pas­sat i que va der­ro­car el dic­ta­dor Anas­ta­sio Somoza. En aquell moment, els san­di­nis­tes van ser vis­tos amb sim­pa­tia per part dels movi­ments d’esquer­res d’arreu del món, perquè tenien com a pilars bàsics l’alfa­be­tit­zació de les clas­ses popu­lars i una reforma agrària. Ara, les com­pa­ra­ci­ons entre Somoza i Ortega són ine­vi­ta­bles. Els opo­si­tors acu­sen Ortega de tenir un govern cor­rupte i que no ha dei­xat espai ni tan sols per a la dis­sensió i encara menys per a la pro­testa. Se l’acusa d’haver-se enri­quit i de moure tots els fils de la política nica­ragüenca jun­ta­ment amb la seva dona, Rosa­rio Muri­llo. L’equi­li­bri social i econòmic al país cen­tre­a­me­ricà ha durat fins que s’han aca­bat les injec­ci­ons milionàries que arri­ba­ven des de Veneçuela. Alguns ana­lis­tes també han com­pa­rat aques­tes pro­tes­tes amb els movi­ments que al seu moment es van bate­jar com a Pri­ma­vera Àrab. Revol­tes d’estu­di­ants, en unes soci­e­tats can­sa­des del poder esta­blert. La majo­ria de revol­tes, a excepció del cas de Tunísia, van patir for­tes repres­si­ons. Egipte viu ara sota el poder del maris­cal Abdel­fa­tah Al-Sisi després d’anys con­vul­sos i de la cai­guda de Hosni Mubàrak, men­tre que a Síria –el cas més dramàtic– set anys de guerra han pro­vo­cat la mort de més de mig milió de per­so­nes. Nica­ra­gua no és Síria, ni de bon tros. El país cen­tre­a­me­ricà no és un punt geo­es­tratègic, ni des­perta els interes­sos dels dife­rents actors inter­na­ci­o­nals. Tot i això, el con­flicte s’enquista i s’allarga. Cen­te­nars de morts i dese­nes de des­a­pa­re­guts són, de moment, la mos­tra evi­dent d’una pri­ma­vera per­duda.