Què passa a Veneçuela? Com és que un país que és tan ric en petroli pot patir una crisi econòmica d’aquestes dimensions? Com es viu amb la hiperinflació? És una guerra econòmica? La República ha parlat amb diversos experts en el continent llatinoamericà per entendre les claus del problema i analitzar-ne les possibles conseqüències.

“La situació econòmica veneçolana és delicada des de fa temps i les seves causes són multifactorials. Hi ha factors estructurals que condicionen l’economia veneçolana, com ara un model econòmic rendista petrolier, caracteritzat des de sempre per la hiperinflació, i que es basa en la importació de productes en comptes de produir-los en territori veneçolà”, assegura Arantxa Tirado, doctora en Relacions Internacionals (UAB) i en Estudis Llatinoamericans. “Aquest model mostra la seva vulnerabilitat quan els grans conglomerats empresarials privats que constitueixen el monopoli importador, finançat per dòlars públics a preus preferencials, decideixen boicotejar l’arribada d’aquests productes per motius polítics”, afegeix Tirado. Nayar López, doctor en Ciència Política i professor i investigador de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), assegura que hi ha una guerra econòmica planificada pels Estats Units. “Es vol culpar el govern t i generar una imatge internacional que permeti suposar una situació crítica, amb la falsa idea d’una crisi humanitària”, assenyala. López acusa l’oposició veneçolana i el seu braç empresarial d’haver dut a terme tot tipus d’accions per sabotejar l’economia. “Des d’enterrar mercaderies perquè faltin productes, fins a fuga de capitals, foment del mercat negre... En fi, una estratègia molt similar a la que es va aplicar contra Salvador Allende a Xile com a part del cop d’estat: crear el caos”, assegura López. El professor de Ciència Política de la Universitat de Girona i expert en Llatinoamèrica Salvador Martí explica: “Arruïnar un país tan ric com Veneçuela és una tasca que requereix mala gestió, desorientació i molta constància. Però hi ha un factor explicatiu clau: l’economia del país ha depès sempre del petroli. Com que els preus d’aquest producte es fixen fora del país, les oscil·lacions econòmiques del país són brutals i poden induir a error quan un govern fa planificacions a llarg termini”, assegura. Precisament, segons Martí, això va passar amb l’administració Chávez. “Va heretar un país amb uns preus de petroli excepcionalment alts. Chávez va fer polítiques econòmiques molt expansives en despesa (per fer polítiques socials i política internacional), perquè el preu del petroli li permetia fer-ho... Però quan el preu del cru va caure no va poder sostenir la despesa i el mercat local ja estava esmicolat...”, assegura Puig. Anna Ayuso, doctora en Dret Internacional Públic i Màster en Estudis Europeus per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que és una crisi econòmica derivada d’una determinada gestió política. “Tota l’economia s’ha anat enfonsant”, indica. “A Veneçuela la crisi és cíclica, perquè depenen absolutament del preu del petroli, i en els darrers anys no s’ha fet res per evitar-ho, més aviat al contrari”, afegeix. “Una administració totalment caòtica al servei d’una revolució que tampoc tenia gaire definit cap a on anava... que a poc a poc es va anar cubanitzant, tot i que tampoc tenia un model de referència. L’economia es va anar enfonsant. Les empreses privades, molt controlades, gairebé no tenien accés als dòlars... encara que això sembla que ha canviat”, assenyala l’experta en Llatinoamèrica i investigadora del CIDOB ((Barcelona Centre for International Affairs).

I les propostes de Maduro seran efectives? López creu que serviran per respondre a la guerra econòmica. “La idea de donar suport a la moneda i als salaris amb la criptomoneda coneguda com a petro, que té el suport en les reserves petrolieres (de les més importants del món) pot donar una estabilitat important a l’economia.” López creu que és clau recuperar la sobirania econòmica, i compara la situació que es viu actualment a Veneçuela amb el bloqueig que durant anys va viure Cuba per part dels EUA.

Tirado considera que és un intent més de reconduir una situació econòmica que “sembla que se’ls ha escapat de les mans”. “Ara es tracta d’ajustar el tipus de canvi del bolívar a una realitat més aproximada al poder adquisitiu dels veneçolans, mirant de deixar fora de joc el tipus de canvi del dòlar paral·lel, no oficial, estipulat per poders econòmics des de Cúcuta (Colòmbia) i Miami (EUA), però que establia de facto els preus dels productes a Veneçuela.” Per Martí, una de les solucions és tornar a generar confiança en els emprenedors locals perquè inverteixin, i en el mercat internacional perquè doni crèdit. “Tot plegat, força difícil ara mateix, ja que el país està polaritzat i enfrontat políticament, i hi ha hagut una fugida ingent de veneçolans arreu”, explica el professor. Precisament, aquesta és una altra de les conseqüències de la greu crisi econòmica. L’ONU afirma que 2,3 milions de veneçolans han abandonat el país durant els darrers anys. Ayuso explica que a Veneçuela la gent “ja no té esperança”. “No hi ha diners per pagar aliments, medicines; la gent està desesperada.” “Els primers anys ha estat la classe mitjana alta la que ha pogut marxar cap a Europa i els Estats Units, però ara ja marxa molta gent, que veu que no hi ha sortida”, afegeix. Per Tirado, en canvi, aquest és l’escenari desitjat i promogut pels Estats Units, en conjunt amb les forces de la dreta regional. “Es fa per tal de justificar una intervenció humanitària que permeti l’entrada de personal militar forà a Veneçuela. S’està especulant amb xifres inversemblants i fent paral·lelismes amb el cas sirià, amb la finalitat de transmetre una idea de caos, desestabilització i crisi humanitària que justifiqui una intervenció”, diu l’experta.