Internacional

Macedònia: reforçant la identitat nacional

Pro­ce­dent de Tirana, vaig entrar a Macedònia a finals de juny per la fron­tera pro­pera al llac Ohrid, un dels llocs més bells dels Bal­cans, on pas­sa­ven les seves vacan­ces els fun­ci­o­na­ris i altres afor­tu­nats ciu­ta­dans de l’antiga Iugoslàvia. El llac segueix rebent mul­ti­tud de turis­tes, sobre­tot dels països veïns, que volen gau­dir d’un gran patri­moni natu­ral i cul­tu­ral.

Macedònia, un petit país de 25.713 km² i 2,1 mili­ons d’habi­tants, va decla­rar la seva inde­pendència el 8 de setem­bre del 1991. Va ser un part sense gran dolor, perquè, a diferència d’altres repúbli­ques fede­ra­des, l’exèrcit iugos­lau no hi va inter­ve­nir mili­tar­ment. El país va entrar a les Naci­ons Uni­des el 1993 i hi segueix amb un nom pro­vi­si­o­nal: Antiga República Iugos­lava de Macedònia. Però el fan­tasma de les guer­res veïnes també va afec­tar el país, i el 1999 van arri­bar uns 360.000 refu­gi­ats alba­noko­so­vars que fugien del con­flicte de Kosovo. La comu­ni­tat alba­nesa va pas­sar de repre­sen­tar el 19% el 1994 al 40% el 1999, cosa que va pro­vo­car ten­si­ons entre la majo­ritària comu­ni­tat macedònia i la mino­ria alba­nesa, gai­rebé sense repre­sen­tació a les ins­ti­tu­ci­ons del país, una qüestió reconduïda per l’acord sig­nat a Ohrid l’agost del 2001. Molts refu­gi­ats van retor­nar, però els alba­ne­sos seguei­xen repre­sen­tant al vol­tant del 25% de la població.

El prin­ci­pal escull a què es va enfron­tar el jove país va ser l’opo­sició de Grècia quan Skopje es va apro­piar de noms i símbols hel·lènics. Vint-i-set anys després, aquest litigi segueix enve­ri­nant les rela­ci­ons bila­te­rals. El veto grec va fre­nar les aspi­ra­ci­ons de Macedònia d’entrar a l’OTAN i a la UE.

Macedònia és el país ètni­ca­ment més divers dels Bal­cans, i els seus veïns es van mos­trar poc incli­nats a accep­tar la seva iden­ti­tat naci­o­nal. Una jove macedònia m’ho va resu­mir molt bé: “Alguns països veïns han dis­cu­tit al meu país gai­rebé tot, les seves fron­te­res, la història, els símbols i fins i tot el nom.” El pro­blema de fons és que Macedònia va inten­tar reforçar les bases de la seva iden­ti­tat com a nació apro­pi­ant-se de l’herència de la civi­lit­zació hel·lènica. Grècia va pro­tes­tar enèrgi­ca­ment quan el nou estat va uti­lit­zar el nom del país i una ban­dera ver­me­lla amb el sol de Ver­gina. Una nova ban­dera va ser adop­tada el 1995. Però el país també es va omplir de car­rers i d’estàtues rei­vin­di­cant la figura d’Ale­xan­dre el Gran, nom amb què va ser bate­jat l’aero­port de Skopje i la prin­ci­pal auto­via del país. Per la seva banda, les auto­pis­tes i car­re­te­res gre­gues que es diri­gei­xen cap al veí país del nord igno­ren el con­tro­ver­tit nom.

Skopje, plató de monu­ments clàssics

La capi­tal mereix una visita. Són nota­bles els ves­ti­gis dels 520 anys sota el poder turc a la gran for­ta­lesa Kale, a la mes­quita Mus­tafa Paixà i al vell basar, un dels més interes­sants dels Bal­cans. El cen­tre de la ciu­tat va ser danyat pri­mer per les inun­da­ci­ons del riu Vadar, el 1962, i després encara molt més pel ter­ratrèmol del 26 de juliol del 1963, que va cau­sar milers de vícti­mes i va des­truir gai­rebé tots els edi­fi­cis dels segles XVIII i XIX. La ciu­tat va ser recons­truïda a l’estil soci­a­lista de l’època. Skopje, però, va reviure després de con­ver­tir-se en la capi­tal de la Macedònia inde­pen­dent a par­tir del 1991 i va ser seu de la caserna de l’OTAN durant la inter­venció mili­tar a Kosovo el 1999. Però la gran trans­for­mació va arri­bar a par­tir del 2011, quan es va con­cre­tar en el colos­sal pro­grama Skopje 2014. El govern naci­o­na­lista va inver­tir grans sumes per cons­truir nous i grans edi­fi­cis públics amb colum­nes jòniques, ponts i estàtues d’estil clàssic situ­a­des a les prin­ci­pals pla­ces i car­rers dels dos cos­tats del riu Vadar. Des­ta­quen les colos­sals estàtues de l’empe­ra­dor Jus­tinià i del tsar Samuel. I també l’eqüestre d’Ale­xan­dre el Gran, de 24 m d’altura, situ­ada sobre una cri­da­nera font al davant de l’Hotel Mar­ri­ott, a més del majestuós arc tri­om­fal Porta de Macedònia, de 21 m d’altura. Una pro­vo­cació que va enve­ri­nar encara més les rela­ci­ons polítiques amb Grècia.

Les nego­ci­a­ci­ons per resol­dre el con­flicte entre Macedònia i Grècia s’han inten­si­fi­cat aquest 2018, tot i que sem­bla una missió gai­rebé impos­si­ble. Les opi­ni­ons públi­ques inter­nes seguei­xen sense voler cedir i la sor­tida de l’atzu­cac només arri­barà amb més pressió de la Unió Euro­pea (UE), des d’Ale­ma­nya i França en par­ti­cu­lar. I també dels Estats Units, que volen el país dins del marc de segu­re­tat de l’OTAN, cosa que no Rússia vol. Skopje va començar a cedir reba­te­jant l’aero­port i l’auto­via. Un gran pas va tenir lloc quan els pri­mers minis­tres, Zoran Zaev i Ale­xis Tsi­pras, van acor­dar, el 17 de juny, uti­lit­zar, inter­na­ment i inter­na­ci­o­nal­ment, el nom de República de Macedònia del Nord i ano­me­nar els seus habi­tants mace­do­nis i també la seva llen­gua, tot i que pre­ci­sant que és un idi­oma eslau.

Un acord forçat que va arri­bar poc abans de la cele­bració de la cimera de la UE del 28 de juny i de l’OTAN de l’11 de juliol, que havien de deba­tre sobre la pos­si­ble entrada de Macedònia en les dues ins­ti­tu­ci­ons, una pre­tensió de Skopje vetada per Ate­nes. Però la pro­posta, que haurà de ser rati­fi­cada pels dos par­la­ments i que fins i tot pre­ci­sarà modi­fi­car la vigent cons­ti­tució macedònia, segueix tenint una gran opo­sició interna als dos països. Un pano­rama incert per a dos governs sense prou suport par­la­men­tari. A Macedònia se cele­brarà un referèndum con­sul­tiu a la tar­dor que, per ser vàlid, haurà de tenir un 50% de par­ti­ci­pació. El par­tit naci­o­na­lista VMRO-DPMNE (Orga­nit­zació Revo­lu­cionària Interna de Macedònia-Par­tit Democràtic per la Uni­tat Naci­o­nal de Macedònia) el vol boi­co­te­jar, acusa el soci­al­demòcrata Zoran Zaev de traïció i exi­geix elec­ci­ons anti­ci­pa­des. Per la seva banda, el pre­si­dent de la república, el con­ser­va­dor Gjorge Iva­nov, va anun­ciar que vetarà un acord que violi la dig­ni­tat dels mace­do­nis. Tam­poc un afe­blit Ale­xis Tsi­pras ho tindrà fàcil ara que s’acosta un com­plex calen­dari elec­to­ral en què des­ta­quen les euro­pees del maig del 2019.

Si els dos líders polítics –artífexs de l’acord– no reben un ampli suport de la UE, tot se’n pot anar en orris. De fet, és el que desit­gen Rússia i Tur­quia. Macedònia també va viure una difícil i desor­de­nada tran­sició política i econòmica de la qual van resul­tar unes ins­ti­tu­ci­ons amb molts pro­ble­mes de gover­na­bi­li­tat. Brus­sel·les exi­geix acce­le­rar les refor­mes, sobre­tot en el poder judi­cial, per llui­tar con­tra una cor­rupció endèmica. Però hi ha una dada sor­pre­nent: el país ocupa l’onzè lloc, entre 190 estats, en el Doing busi­ness 2018 del Banc Mun­dial. El govern de Skopje, al poder des del maig del 2017, intenta tren­car les bar­re­res i els blo­que­jos que fre­nen el poten­cial de desen­vo­lu­pa­ment econòmic del país. Macedònia, a diferència d’Albània, no té sor­tida al mar. Neces­sita obrir fron­te­res. Els mace­do­nis encara recor­den quan, en temps del maris­cal Tito, podien viat­jar sense tra­ves fins a la fron­tera ita­li­ana de Tri­este. Avui han de superar una infi­ni­tat de bar­re­res, una raó per la qual els joves mace­do­nis, més enllà dels par­ti­dis­mes polítics, aspi­ren a ser ciu­ta­dans euro­peus sense haver d’emi­grar a la UE.

Una solució del con­flicte entre Skopje i Ate­nes també faci­li­ta­ria el procés de recon­ci­li­ació i de solució d’altres liti­gis ter­ri­to­ri­als que enfron­ten els estats dels Bal­cans, entre els quals Kosovo, la meva pro­pera des­ti­nació.

INDE­PENDÈNCIA

El país va decla­rar la inde­pendència el 8 de setem­bre del 1991. L’exèrcit iugos­lau no hi va inter­ve­nir mili­tar­ment

CON­FLICTE

Macedònia i Grècia man­te­nen oberta una lluita per l’herència de la civi­lit­zació hel·lènica i pel nom del país

FUTUR

Els joves mace­do­nis aspi­ren a ser ciu­ta­dans euro­peus sense haver d’emi­grar

SOLU­CI­ONS

Un acord entre Skopje i Ate­nes faci­li­ta­ria el procés de recon­ci­li­ació d’altres liti­gis ter­ri­to­ri­als que enfron­ten els estats dels Bal­cans

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor