Unió populista

Mat­teo Sal­vini, Marine Le Pen, Vik­tor Orbán i Geert Wil­ders són alguns dels noms que repre­sen­ten el popu­lisme euro­peu des de fa anys. Són popu­lars a Itàlia, França, Hon­gria i Holanda, però també a Polònia, Ale­ma­nya i Dina­marca. En una car­rera de fons, aquests par­tits han acon­se­guit fer forat entre l’elec­to­rat i pas­sar de ser for­ma­ci­ons tes­ti­mo­ni­als a acon­se­guir algun càrrec des­ta­cat, com és el cas de Sal­vini a la vice­pre­sidència ita­li­ana. Amb un estil directe, en oca­si­ons clara­ment xenòfob (la cro­ada con­tra l’entrada de migrants i de refu­gi­ats és un dels punts forts de l’italià) i en con­tra de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, els par­tits que fins fa pocs anys es con­si­de­ra­ven out­si­ders comen­cen a tenir poder. És el dis­curs dels uns con­tra els altres, que ara també copia peri­llo­sa­ment la dreta utra­dre­tana espa­nyola de Vox. Un relat que com­pra part de l’elec­to­rat euro­peu –encara molt tocat per la crisi econòmica–, que, per exem­ple en el cas italià, veu les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees més com un llast que no pas com una solució als seus pro­ble­mes. La burocràcia de Brus­sel·les i les recep­tes d’aus­te­ri­tat es venen com un dels entre­bancs per al desen­vo­lu­pa­ment econòmic de cada país. Ara, Marine Le Pen (una de les més vete­ra­nes) i Mat­teo Sal­vini pre­sen­ten una aliança, amb el nom de Front de la Lli­ber­tat, per enca­rar con­jun­ta­ment les elec­ci­ons euro­pees del mes de maig vinent. El que segu­ra­ment no expli­quen als seus poten­ci­als votants és que és pre­ci­sa­ment des dels faris­tols de la Unió Euro­pea (i gràcies a la gran quan­ti­tat de recur­sos econòmics) que el seu dis­curs s’ha fet popu­lar. En un moment deli­cat per a la UE –quan es dis­cu­teix la sor­tida del Regne Unit– els movi­ments popu­lis­tes i que es mos­tren euro­escèptics estan en auge. Tot i això, sem­bla que els líders d’aquests movi­ments no tenen la intenció d’aban­do­nar les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees ni tam­poc que els seus països dei­xin, en breu, el club dels estats mem­bres.