Carrera d’Oklahoma

Un dels còmics del cow­boy més famós de l’oest, Lucky Luke, porta per títol La car­rera d’Okla­homa. Se situa a la pri­mera mei­tat del segle XIX, quan aque­lles ter­res inhòspi­tes del con­ti­nent ame­ricà van ser com­pra­des per “quin­ca­lla” pels que lla­vors mana­ven a Was­hing­ton les tri­bus índies (els che­rokees, els sioux...) que fins lla­vors hi habi­ta­ven pràcti­ca­ment en soli­tari. Aquest volum escrit i dibui­xat per Mor­ris repre­sen­tava de manera còmica la car­rera dels colons (irlan­de­sos, angle­sos, ale­manys o suecs ) per acon­se­guir un tros de terra, implan­tar-hi el seu negoci i d’aquesta manera començar a cons­truir allò que s’ano­mena el somni ame­ricà.

La cara­vana de migrants que va sor­tir fa set­ma­nes d’Hon­du­res –on la gent va car­re­gada amb cri­a­tu­res a coll i fuig de la fam i la violència– fa camí cap als Estats Units. El pre­si­dent, Donald Trump, ja ha anun­ciat que des­ple­garà més de cinc mil sol­dats per evi­tar que aquesta gent tra­vessi la fron­tera. La majo­ria fuig del seu país per l’alt índex de cri­mi­na­li­tat, un dels més ele­vats del món, i vol acon­se­guir l’asil polític. D’altres, veient la difi­cul­tat d’acon­se­guir el seu objec­tiu, han pre­fe­rit que­dar-se a Mèxic, que els ha ofert con­di­ci­ons per tre­ba­llar. Molts també han fet mitja volta patint per la difi­cul­tat que suposa aquest viatge i el fet que s’habi­li­tes­sin auto­bu­sos per tor­nar als llocs d’ori­gen. La decisió del man­da­tari de pro­te­gir l’entrada als Estats Units no és nova. També la van pren­dre en el seu moment els pre­si­dents Obama i Bush.

L’estratègia de Trump de tor­nar a posar el focus en la cara­vana de migrants exi­geix a una mil·lime­trada cam­pa­nya elec­to­ral (amb els insults que publica a Twit­ter, que ja són marca de la casa) per les elec­ci­ons de mig terme que s’han de cele­brar aquests dies. Als milers d’hon­du­renys (i d’altres naci­o­na­li­tats que s’hi han afe­git) que volen arri­bar a la terra pro­mesa, se’ls com­plica, i molt, el camí: no som al segle XIX, les pla­nes d’Okla­homa (i de pràcti­ca­ment tots els estats dels Estats Units) ja estan ocu­pa­des i sem­bla que el nom­bre de som­nis ame­ri­cans que es repar­tien ja han arri­bat, malau­ra­da­ment, a la seva fi.