Kobane és una ciutat kurdosiriana, situada prop de la frontera amb Turquia. Durant el darrer trimestre del 2014, va patir el ferotge setge d’Estat Islàmic. Fins a aquesta població es calcula que s’hi van desplaçar més de 4.000 gihadistes– molts d’ells formaven part de les forces d’elit de la formació liderada per Abu Bakr al-Bagdadi–, que van assetjar durant més de cent dies la població. La victòria que van obtenir les anomenades YPG ( les milícies kurdes) va fer la volta al món perquè la batalla de Kobane ja havia generat una gran onada de solidaritat, sobretot entre la diàspora kurda. En la guerra siriana, que es va iniciar el març del 2012, els kurds van quedar, en un primer moment, apartats del conflicte. De fet, van aconseguir més autonomia i van iniciar un sistema d’organització social pioner a la zona i al món. Segurament, el respecte a les minories i la igualtat entre homes i dones no agradava gens als gihadistes, que en aquell moment també van rebre el suport de Turquia. Després de la victòria contra Estat Islàmic, la tranquil·litat tampoc ha arribat a Kobane. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha tingut des de l’inici del conflicte l’ull posat en el Kurdistan sirià. El mandatari no vol de cap de les maneres que aquesta zona es converteixi en un bastió kurd, i des de fa anys malda per controlar i atacar la regió. Fins fa un temps havia tingut l’oposició dels Estats Units, però des de l’ascens de Trump, Erdogan ha pogut atacar la zona, també coneguda com a Rojava. Tot i aquesta situació, aquests dies se celebra a Kobane un nou festival internacional de cinema. El director britànic Ken Loach ha dedicat unes paraules al certamen: “Les vostres fites polítiques són respectades arreu del món i hi ha molta gent que us porta al cor. Heu patit el que és indescriptible i que reconegueu en el cinema el fet d’unir la gent és realment inspirador.” Doncs això: Kobane, símbol de lluita i de resistència.