L’últim feu D’ESTAT ISLÀMIC
El grup gihadista perd gran part del territori del califat que dominava entre l’Iraq i Síria. L’organització es prepara per a un nou escenari, amb protagonisme de les guerrilles
Estat Islàmic, ISIS, Daesh. Durant gairebé tres anys aquest grup gihadista va sembrar el terror amb les seves accions terroristes, dirigides a atemorir el món occidental. El juny del 2014 autoproclamava un califat en un territori comprès entre l’Iraq i Síria. Després arribaven els atemptats sagnants a la sala Bataclan de París, al passeig de Niça, a la Rambla de Barcelona. Londres, Berlín, Brussel·les i Istanbul també són ciutats castigades per l’extrema violència d’Estat Islàmic.
I ara... què queda del seu regne? Els combatents de l’organització van aprofitar el conflicte sirià per guanyar terreny en un país immers en el caos. A la zona iraquiana es beneficiaven de les males relacions entre alguns líders sunnites amb el govern xiïta del president del país, Nuri al-Maliki. Bufaven vents a favor del gihadisme. Milers de persones es traslladaven des d’Europa, els Estats Units, Rússia i des de molts altres països àrabs per unir-se a un projecte amb una gran repercussió a les xarxes socials.
Estat Islàmic deixava aparcada la imatge d’Al-Qaida i es presentava com una organització més moderna, amb l’objectiu d’implantar la xaria (llei islàmica) a la zona que controlava i construir una mena d’arcàdia feliç per als seus fidels seguidors. Els gihadistes van aconseguir dominar un territori gairebé igual en extensió al de la Gran Bretanya i sota el seu jou vivien 6 milions de persones.
Mossul, una de les ciutats més importants de l’Iraq, va caure en mans dels gihadistes i durant tres anys es va convertir en la joia de la corona d’Estat Islàmic. A la banda siriana, Raqqa. L’alliberament d’aquestes dues ciutats, fa poc més d’un any, deixava un rastre de destrucció. Ara, una nova ofensiva de les Forces Democràtiques Sirianes (FSD) i els Estats Units amenaça d’aniquilar tot el territori que els gihadistes havien aconseguit controlar. En els dos darrers mesos, l’ofensiva de la coalició internacional s’ha intensificat, la qual cosa ha suposat que també hi hagi un gran nombre de víctimes civils. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, les persones que han perdut la vida serien més de 300, entre les quals hi ha un centenar de menors.
Els milicians gihadistes que encara resisteixen ho fan en una zona propera a la vall de l’Eufrates, la seva població més gran és Hajin i abans dels conflictes que han castigat la zona tenia una població que s’acostava a les 40.000 persones. Es calcula que han perdut gairebé tota la seva zona d’influència. Per Estat Islàmic, aquest fet significa un cop demolidor perquè el seu projecte es basava en la fundació d’un estat que finalment ha quedat desballestat. En l’imaginari d’algunes comunitats, però, queda la persecució dels combatents d’Estat Islàmic. Un dels caos més flagrants és el dels yazidites, a qui els gihadistes consideren heretges: els van forçar a marxar de casa seva i, en molts casos, van segrestar les dones.
La permissivitat d’alguns països amb Estat Islàmic en un primer moment ha donat pas a unes estratègies més combatives. I és que Turquia permetia el pas de combatents a través de les seves fronteres cap a Síria i l’Iraq. És el que es coneixia com la “frontera porosa”, que servia perquè molts combatents arribessin a lluitar a la zona del Kurdistan sirià, fet que ja anava bé al president turc, Recep Tayyip Erdogan, temorós que al sud del seu país es pogués erigir un bastió kurd. D’altra banda, l’ Aràbia Saudita i Qatar van donar suport des de l’inici del conflicte als rebels en contra del règim sirià de Baixar al-Assad, entre els quals també hi havia Estat Islàmic. La falta de suport d’aquests tres actors també va ser una de les causes de la pèrdua de potencial de l’organització.
A més, el grup gihadista ha destacat per no voler teixir aliances amb ningú, i s’ha trobat lliurant una batalla en solitari contra alguns dels exèrcits més potents del món: el nord-americà i el rus. De fet, un dels motius que va esgrimir Moscou per entrar de ple en la guerra siriana va ser l’amenaça que Estat Islàmic es pogués expandir i després actuar, per exemple, des de la zona de Txetxènia. De fet, alguns dels comandaments i dels homes més ben preparats per a la batalla sobre el terreny provenien de la zona del Caucas. Tot i el replegament d’Estat Islàmic, el grup no es dona per extingit.
L’aventura de crear un estat queda, de moment, aparcada i ara torna a prevaler l’estratègia més propera a la guerra de guerrilles i als atemptats aïllats. Unes accions que han fet tremolar Occident per la seva brutalitat. De fet, el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi, es tornava a dirigir als seus fidels, després de molt de temps sense fer-ho, amb un missatge en què insistia que la seva missió continua.
el destí dels milicians
Una de les qüestions que queden per resoldre és el futur dels combatents d’Estat Islàmic i de les seves famílies. Segons un informe de l’organització Humans Rights Watch (HRW), a la zona iraquiana és habitual que els combatents hagin confessat ser-ho sota amenaces o tortures. Aquest fet implicaria que molts homes haurien estat detinguts d’una manera més o menys arbitrària. A Síria, el cas és similar, i els milicians són en presons en mans del règim.
L’altre front que queda obert és el dels milers d’estrangers que van anar a lluitar a Síria i que ara estan en procés de retorn. Aquests excombatents són als que sovint s’ha anomenat llops solitaris per la capacitat que tenen per cometre atemptats en nom d’Estat Islàmic. L’atac a la revista francesa Charlie Hebdo n’és un exemple. A Europa, aquesta és una de les màximes preocupacions i, de fet, hi ha països com Dinamarca que tenen programes específics per fer un seguiment d’aquests combatents.