Petroli, gas i un país en una situació límit. Al president rus no se li escapen cap dels tres factors. Putin encaixava la mà amb el seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, per segellar un acord econòmic que reportarà al país més de 5.000 milions de dòlars en inversions. Per què Rússia tria ara Veneçuela? Quin rèdit n’aconsegueix Putin? Moscou viu gairebé aïllat des de l’annexió de Crimea, el 2014. Per la seva banda, Veneçuela, amb el president Maduro al capdavant, pateix una crisi econòmica, política i social de grans dimensions que ha obligat molts veneçolans a abandonar el seu país en els darrers anys. Rússia hi veu el candidat ideal per aplicar la seva agressiva política geoestratègica: busca un aliat fidel i és una manera de desafiar al president Trump. L’aliança entre els dos països també serveix a Putin per a consum intern: mostrar als seus ciutadans que el país continua tenint aliats (tot i l’aïllament que pateix) i exhibir un rol de lideratge en l’àmbit mundial. A més, el trasllat de bombarders també s’interpreta com l’afany del Kremlin per demostrar el potencial del seu armament al món. En els darrers anys, la relació entre els dos països s’ha intensificat i forces armades veneçolanes han estat entrenades a Rússia. En un moment tan delicat per a Veneçuela, també s’intueix una estratègia militar: evitar que cap país tingui la temptació d’intervenir al seu territori. Putin destaca per la seva capacitat d’actuació: no va dubtar a atacar Ucraïna o a intervenir militarment en la guerra de Síria. Veneçuela és un nou front que s’obre en l’agenda de Putin. S’haurà de veure si els interessos russos es queden en els geopolítics i econòmics (suposadament aconseguir petroli i gas veneçolà a uns preus molt assequibles) o si la jugada va més enllà i l’objectiu és un desafiament als Estats Units mentre Veneçuela viu una situació límit i queda entremig de l’eterna lluita entre les dues superpotències.