La Unió Europea viu moments convulsos encara que les negociacions per la marxa del Regne Unit s’hagin intentat embolcallar de bona sintonia entre Londres i Brussel·les. I és que és la primera vegada que un estat membre abandonarà el club dels 28. Les darreres converses del Brexit se celebren amb uns líders en hores baixes i intentant superar les seves pròpies crisis domèstiques.

La primera ministra britànica, Theresa May, viu moments difícils. El seu lideratge està en entredit fins i tot entre les files del seu partit, els conservadors. La premier ha hagut de fer marxa enrere i tornar amb els papers cap a Brussel·les per intentar aconseguir un acord millor per al Regne Unit que a hores d’ara sembla complicat que pugui aconseguir. I és que la Unió Europea, en un fet gairebé inusual, s’ha comportat com un bloc monolític a l’hora de negociar amb els britànics. La primera ministra governa, però té gairebé tothom en contra: tota l’oposició i la majoria dels seus diputats. May ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, i el seu principal objectiu és que el Regne Unit marxi amb un bon acord de la Unió Europea però, de moment, hi ha militars en estat d’alerta per garantir la seguretat. El caos en què s’està convertint la sortida de la Gran Bretanya de la UE coincideix amb el feble lideratge que ostenten els actuals presidents dels dos motors europeus: Angela Merkel i Emmanuel Macron.

El president francès viu una greu crisi de popularitat a causa de la protesta dels anomenats “armilles grogues”. Aquest moviment popular i transversal, que s’ha forjat a les petites i mitjanes ciutats franceses, ha destapat l’essència d’un mandatari que s’ha mostrat allunyat dels problemes que preocupen bona part dels francesos. Macron ha hagut de cedir davant d’un moviment sense líders visibles, allunyat dels sindicats i dels moviments antiglobalització, però que ha aconseguit certa comprensió per part de la societat francesa tot i l’ús de la violència en determinades concentracions. Davant d’aquest escenari, Macron s’ha vist obligat a augmentar el salari mínim, ha reduït alguns impostos i ha fet marxa enrere a l’hora d’aplicar la polèmica taxa ecològica sobre el carburant per evitar continuar en caiguda lliure en les enquestes. Mentrestant, la cancellera, Angela Merkel prepara la retirada. És una marxa anunciada, però que significa un relleu important tant al seu partit, la CDU (Unió Cristianodemòcrata), com a Alemanya i també a Europa. Merkel ha estat una figura clau a la Unió Europea i ha destacat durant aquests darrers anys per governar amb mà de ferro i per lluitar per mantenir l’estabilitat durant la crisi econòmica amb dures receptes d’austeritat. La decisió de deixar entrar un milió de refugiats el 2015 va provocar un descontentament en molts sectors de la societat alemanya i, de retruc, l’auge de partits com Alternativa per Alemanya (AfD). Els mals resultats electorals de la seva formació en les diverses eleccions ha obligat la cancellera a fer un pas al costat que s’ha cristal·litzat en el seu relleu: Annegret Kramp-Karrenbauer, batejada com la Mini-Merkel per molts mitjans de comunicació.