Dol a Còrsega

Edmond Sime­oni, pare del pre­si­dent Gilles Sime­oni, va morir la set­mana pas­sada als 84 anys d’edat. Sime­oni és con­si­de­rat a l’illa medi­terrània un dels refe­rents del naci­o­na­lisme cors. Home d’acció, el 1975 va ser un dels pro­ta­go­nis­tes dels fets d’Ale­ria, la pri­mera gran acció del movi­ment cors quan el grup que havia for­mat, l’Acció Regi­o­na­lista Corsa (ARC), va ocu­par una cava per denun­ciar l’adju­di­cació de ter­res als pieds-noirs (des­cen­dents de fran­ce­sos que arri­ba­ven a l’illa després de la seva expulsió d’Algèria) i el frau en l’ela­bo­ració de vi. L’epi­sodi va mobi­lit­zar més de mil poli­cies fran­ce­sos i va aca­bar amb la mort de dos gen­dar­mes i un mili­tant. Sime­oni va pas­sar cinc anys a la presó per aquells fets i el seu par­tit va ser il·lega­lit­zat. La cre­ació del grup armat Front d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal de Còrsega –que va per­pe­trar nom­bro­sos atemp­tats i va pro­vo­car la mort d’una qua­ran­tena de per­so­nes en les ano­me­na­des nits bla­ves–, va mar­car el pas de la política corsa des de lla­vors, encara que Sime­oni es va man­te­nir com a ferm defen­sor de la pau i de les vies exclu­si­va­ment democràtiques.

Actu­al­ment, Còrsega viu un renai­xe­ment del sen­ti­ment inde­pen­den­tista; París es veu des de la llu­nya­nia i molts joves sen­ten el que aquí algun dia es va ano­me­nar “des­a­fecció” davant el jaco­bi­nisme acèrrim de l’Estat francès. La uni­tat dels par­tits naci­o­na­lis­tes ha permès un front comú que demana més com­petències a París, per exem­ple, en l’ense­nya­ment de la llen­gua pròpia.

Sime­oni era un ferm defen­sor de la causa cata­lana, i en un dels dar­rers tex­tos que va sig­nar en el seu blog per­so­nal feia una crida a la cons­ti­tució d’un “col·lec­tiu inter­na­ci­o­nal” per denun­ciar les injustícies que pateix Cata­lu­nya i pro­po­sava des de l’exte­rior solu­ci­ons perquè “tri­om­fin la pau i la democràcia”. Des de Còrsega anun­cien que inten­ta­ran que la seva volun­tat es com­pleixi.