POR

Por. Trump a la Casa Blanca (Bar­ce­lona, 2018) és el dar­rer lli­bre de Bob Woodward, que –jun­ta­ment amb Carl Berns­tein quan tots dos tre­ba­lla­ven com a peri­o­dis­tes d’inves­ti­gació (un gènere poc con­reat a casa nos­tra després de l’enyo­rat Xavier Vina­der) per al diari The Was­hing­ton Post– va posar al des­co­bert entre el 1973 i el 1974 l’escàndol del Water­gate (les escol­tes que es van pro­duir a la seu del Comitè Naci­o­nal del Par­tit Demòcrata enco­ber­tes pel pre­si­dent repu­blicà) que l’agost del 1974 va forçar la dimissió del pre­si­dent, Ric­hard Nixon. Woodward ja ha escrit sobre diver­sos pre­si­dents nord-ame­ri­cans: Nixon, George H.W. Bush, Bill Clin­ton, George W. Bush i Barack Obama i s’espe­rava amb una certa expec­tació aquest nou lli­bre sobre el pre­si­dent més con­tro­ver­tit de les dar­re­res dècades.

I això que era difícil superar Bush fill, de qui Gore Vidal va arri­bar a escriure que tenia el coe­fi­ci­ent intel·lec­tual més pobre de tota la història dels pre­si­dents dels Estats Units i el pri­mer que podia con­si­de­rar-se direc­ta­ment un assa­la­riat del lobby indus­trial mili­tar donant vida a l’advertència que feia Dwight, Ike, Eisen­hower en el seu dis­curs de comiat el gener del 1961: “En els con­sells de govern, hem d’evi­tar la com­pra d’influències injus­ti­fi­ca­des, ja sigui bus­ca­des o no, pel com­plex indus­trial mili­tar.”

No, el pro­blema de Donald Trump no és cer­ta­ment “la com­pra d’influències injus­ti­fi­ca­des” per part del lobby indus­trial mili­tar, això ja succeïa en temps dels seus ante­ces­sors, segons Woodward, sinó la con­cepció que té del poder: “El veri­ta­ble poder és, ni tan sols vull fer ser­vir la paraula, por.” Aques­tes parau­les en boca d’un pre­si­dent que ges­ti­ona un imperi econòmic incom­men­su­ra­ble, que és egocèntric, impre­vi­si­ble, impul­siu, popu­lista, pro­cliu a fòbies i fílies (sovint de curta durada i que fàcil­ment can­vien de sen­tit) i obses­si­o­nat pels tuits i les xar­xes soci­als alhora que un pro­fund des­co­nei­xe­dor dels esce­na­ris i de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals no és que facin por, sinó que ter­ro­rit­zen.

Aquesta sen­sació que la pri­mera potència mun­dial està en mans d’un irres­pon­sa­ble queda palesa en les pri­me­res pàgines del lli­bre, quan el setem­bre del 2017 estava dis­po­sat a posar fi a l’acord de lliure comerç amb Corea del Sud perquè els Estats Units tenien un dèficit comer­cial amb la república asiàtica de 18.000 mili­ons de dòlars anu­als i el man­te­ni­ment de tro­pes esta­tu­ni­den­ques a Corea cos­tava 3.500 mili­ons de dòlars cada any. Sem­blava incapaç de valo­rar que aques­tes tro­pes supo­sa­ven que es pogués detec­tar el llançament d’un míssil ICBM des de Corea del Nord con­tra els Estats Units en set segons, men­tre que des d’Alaska calien quinze minuts, temps que jugava en con­tra de la segu­re­tat de les ciu­tats nord-ame­ri­ca­nes de la costa oest.

Costa mesu­rar les con­seqüències a mitjà ter­mini de l’ultra­na­ci­o­na­lista i uni­la­te­ra­lista “Ame­rica first” de Trump, un prin­cipi reac­ci­o­nari i xenòfob que està cap­gi­rant les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals, els equi­li­bris de poder regi­o­nals, el comerç mun­dial i les pre­vi­si­ons sobre un futur política­ment esta­ble.

La guerra comer­cial amb la Xina pot desem­bo­car en una nova crisi econòmica sistèmica mun­dial molt més greu que la que amb prou fei­nes aca­bem de superar; la rup­tura uni­la­te­ral de l’acord sobre el pro­grama nuclear iranià ha estat denun­ci­ada per l’Iran i Rússia i pre­o­cupa enor­me­ment els socis euro­peus (si és que amb Trump encara es pot par­lar de socis); la sor­tida de Síria no res­pon a cap cri­teri geo­es­tratègic; l’entos­su­di­ment en la cons­trucció d’un mur a la fron­tera amb Mèxic amb càrrec al país asteca no només ha enra­rit les rela­ci­ons amb el veí del sud (tot i que el Trac­tat de Lliure Comerç –TLC– que regu­lava des del 1994 les rela­ci­ons comer­ci­als entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà es va poder sal­var in extre­mis el 30 de setem­bre del 2018 amb un canvi de nom de l’acord i con­ces­si­ons als Estats Units), sinó que ha pro­vo­cat un ter­cer shut­down en un any, que momentània­ment ha dei­xat sense feina i sou 800.000 fun­ci­o­na­ris fede­rals, davant la nega­tiva de la nova majo­ria demòcrata al Congrés a apro­var uns pres­su­pos­tos que inclo­guin 5.000 mili­ons de dòlars per cons­truir el mur (la nova pre­si­denta de la Cam­bra de Repre­sen­tants, la demòcrata Nancy Pelosi, ha iro­nit­zat dient que està dis­po­sada a con­ce­dir a Trump un dòlar per a la cons­trucció del mur); ni el camp fire del novem­bre, l’incendi més devas­ta­dor de la història de Califòrnia, que va pro­vo­car 85 morts, més de 200 des­a­pa­re­guts i des­truc­ci­ons mate­ri­als incal­cu­la­bles i que tots els experts medi­am­bi­en­tals van atri­buir als efec­tes nega­tius del canvi climàtic, van fer variar l’opinió del pre­si­dent, que nega el canvi climàtic i defensa l’obtenció de cru amb la tècnica del fracking.

En fi, som a la mei­tat del man­dat i tot fa pre­veure que no serà fàcil sobre­viure a l’era Trump. Por.