Després de vuit anys de guerra, Síria és un país desolat, tot i que és cert que el conflicte ha anat baixant d’intensitat en els darrers temps i que ara es concentra en zones molt concretes. La zona d’Idlib, per exemple, va caure fa poques setmanes en mans d’una filial d’Al-Qaida, fet que podria desencadenar una nova ofensiva del règim de Baixar al-Assad per recuperar-la. L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar les tropes que encara té en territori sirià ha posat en alerta els kurds, que veuen com perden un important aliat davant l’ofensiva turca al nord del país. Amb la retirada dels Estats Units, Rússia haurà guanyat definitivament la partida i la guerra. El president rus, Vladímir Putin, va apostar per entrar de ple en el conflicte el 2015 i s’ha convertit en l’autèntic guanyador. Mentre els jocs de geopolítica continuen, quinze nens han mort de fred aquest darrer mes. La majoria no tenien ni un any de vida. El cru hivern sirià castiga de nou la població a la zona on s’estén un camp de refugiats, a Rakban, prop de la frontera amb Jordània. Es calcula que en aquesta zona hi viuen unes 45.000 persones, la majoria dones i nens. De fet, els països de l’entorn són els que més població siriana han rebut: Turquia, Jordània i el Líban. L’hivern tot just ha començat, i l’Unicef ja ha alertat que si no es pren alguna mesura el degoteig serà incessant. Lluny queden les imatges dels refugiats trucant a les portes d’Europa. Molts s’han quedat en països veïns i d’altres, fins i tot, estan retornant als seus llocs d’origen per recuperar el que hagi quedat dempeus. D’altres, continuen atrapats en instal·lacions paupèrrimes a les illes gregues, també amb unes condicions meteorològiques adverses. No és la primera vegada que uns nens moren de fred a causa d’aquest conflicte. Són els oblidats. Com diu el director d’Unicef al Pròxim Orient: “La història ens jutjarà per aquestes morts evitables.”