Guerra freda a VENEÇUELA

Gir inesperat en la política veneçolana. L’oposició ha passat en tan sols uns dies de l’ostracisme a sortir al carrer i tenir un “president interí”.

I això què significa? De moment, que Juan Guaidó, fins ara opositor, ha estat reconegut pels Estats Units, el Canadà i per nombrosos governs de l’Amèrica Llatina com ara els del Brasil, Colòmbia i Panamà.

El Regne Unit també ha reconegut Guaidó, mentre que la majoria de països europeus, entre els quals hi ha l’Estat espanyol, demanen “eleccions lliures”. A l’altre eix hi ha els països que continuen donant suport al cap d’estat veneçolà, Nicolás Maduro. Rússia, la Xina, Turquia, Mèxic, Bolívia i Cuba són alguns dels estats que veuen amb molta preocupació la jugada de l’oposició i el suport gairebé immediat que ha rebut dels Estats Units. Amb aquest escenari, amb la comunitat internacional dividida, Veneçuela es converteix en un país on es tornen a posar sobre la taula els interessos econòmics i geopolítics de les principals potències mundials. Washington s’ha afanyat a donar suport al jove Guaidó, mentre que Rússia es declara aliat fidel de Maduro. Un vell enfrontament que ara de nou es visualitza al país sud-americà. I qui és Juan Guaidó? Aquest enginyer de 35 anys ha passat en poc temps de ser un diputat ras a autoproclamar-se “president encarregat” després d’assumir el 5 de gener passat, gairebé per accident, el càrrec de president de l’Assemblea Nacional. L’oposició, ara guiada per aquest nou líder, espera que els fets d’aquesta setmana serveixin per canviar el rumb d’un país immers des de fa anys en una crisi econòmica i política de grans dimensions. El nou mandatari assegura que convocarà unes eleccions lliures i que instaurarà un govern de transició. Les maniobres de Guaidó han estat qualificades per Maduro com “un cop d’estat”. Guaidó se sent tan protegit pels Estats Units que ja ha anunciat que estudia oferir una amnistia al president veneçolà si deixa el poder.

Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), el 2019 es preveu que el país pateixi una hiperinflació d’un 10.000.000%. A més, a aquesta situació cal afegir la falta d’aliments i medicines.

Part de la cúpula militar, encapçalada pel ministre de Defensa, Vladimir Padrino, dona suport a Nicolás Maduro, que ha vist com la seva presidència està en entredit. De fet, mig centenar de països consideren que el seu govern és il·legítim perquè afirmen que les darreres eleccions en què va ser escollit –i a les quals l’oposició no es va presentar– van ser fraudulentes. El país viu actualment moments de tensió, i en els darrers dies s’han registrat violents enfrontaments amb el resultat de diverses víctimes mortals. I és que Veneçuela és avui dia un país totalment depenent del petroli, amb una economia desarticulada, sense gairebé producció, una situació que s’ha anat agreujant en els darrers anys i que ha provocat que milions de persones hagin hagut de marxar de casa seva. Salvador Martí, professor de ciències polítiques de la Universitat de Girona i expert en Amèrica Llatina, assegura que amb la caiguda del preu petroli el règim bolivarià ha donat mostres de flaquesa i que Maduro ha perdut suport popular. “No sabem què pot suposar en el context internacional que Trump hagi reconegut un president que no és l’oficial”, opina l’analista. Martí explica que el fet que Trump ocupi la Casa Blanca i que la majoria de països de l’Amèrica Llatina tinguin governs de dretes explicaria que s’hagi desencadenat aquesta situació. Puig també assegura que la cúpula militar està a favor de Maduro. “Falta conèixer quina és la posició de la tropa i dels capitans”, afegeix.

En aquesta nova activació de la crisi veneçolana no es pot obviar el paper que des de fa pocs mesos juga obertament Rússia. De fet, des del Kremlin s’ha llançat un missatge molt clar: el que ha fet Guaidó “és una usurpació de poder que pot acabar amb un bany de sang”. La imatge dels dos mandataris –Vladimir Putin i Nicolás Maduro– encaixant les mans fa tot just un mes segellava aquests llaços. Rússia ha vist en Veneçuela un país des d’on desplegar la seva política geoestratègica i, a més, desafiar el president Trump.

Si aquest era el pla del Kremlin, es podria afirmar que s’ha aconseguit l’objectiu. Tampoc és secundari que l’aliança entre els dos països també hagi servit a Putin per a consum intern de cara als ciutadans russos, que valoren les aliances amb altres països, i que suposi per al president rus poder exhibir un rol de lideratge en l’àmbit mundial. A més, el trasllat d’un bombarder a Veneçuela també es va interpretar com l’afany de Moscou per demostrar el potencial del seu armament al món. En els darrers anys, la relació entre els dos països s’ha intensificat i forces armades veneçolanes han estat entrenades a Rússia.

La Xina i Turquia també han fet darrerament grans inversions econòmiques al país, amb acords comercials que haurien de servir per ajudar la perjudicada economia veneçolana. I és que des de fa temps el país sud-americà pateix sancions que afecten el personal del govern de Maduro. Amb el nou gir polític a Veneçuela, Washington busca apuntalar Guaidó i ja ha anunciat que té preparats 17 milions d’euros en ajudes humanitàries. I és que la diplomàcia nord-americana treballa sense descans per aconseguir que aquests recursos arribin al president fins ara membre de l’oposició. Es calcula que des del 2017, els Estats Units haurien donat més de 140 milions d’euros que han anat a parar gairebé en la seva totalitat als exiliats.

La Casa Blanca estudia ara com emprar el comerç de cru amb Veneçuela a favor del nou govern. Cada dia les refineries nord-americanes compren 500.000 barrils de petroli veneçolà. Mentre que per als Estats Units aquestes compres són tot just un 7% del total, per al règim veneçolà suposen un 75% dels seus ingressos en líquid per la venda de cru. Fins ara, Trump estudiava un embargament total, però ara es decanta –segons fonts diplomàtiques nord-americanes– per desviar els pagaments al govern de Guaidó. Les darreres accions dels EUA han fet reaccionar Maduro, que ja ha obligat els diplomàtics a abandonar el país i a tancar ambaixades. Durant aquests propers dies s’haurà d’interpretar l’estratègia que aplicarà Trump a Veneçuela i quina serà la reacció de la comunitat internacional.