Guerra freda a VENEÇUELA

Gir ines­pe­rat en la política veneçolana. L’opo­sició ha pas­sat en tan sols uns dies de l’ostra­cisme a sor­tir al car­rer i tenir un “pre­si­dent interí”.

I això què sig­ni­fica? De moment, que Juan Guaidó, fins ara opo­si­tor, ha estat reco­ne­gut pels Estats Units, el Canadà i per nom­bro­sos governs de l’Amèrica Lla­tina com ara els del Bra­sil, Colòmbia i Panamà.

El Regne Unit també ha reco­ne­gut Guaidó, men­tre que la majo­ria de països euro­peus, entre els quals hi ha l’Estat espa­nyol, dema­nen “elec­ci­ons lliu­res”. A l’altre eix hi ha els països que con­ti­nuen donant suport al cap d’estat veneçolà, Nicolás Maduro. Rússia, la Xina, Tur­quia, Mèxic, Bolívia i Cuba són alguns dels estats que veuen amb molta pre­o­cu­pació la jugada de l’opo­sició i el suport gai­rebé imme­diat que ha rebut dels Estats Units. Amb aquest esce­nari, amb la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal divi­dida, Veneçuela es con­ver­teix en un país on es tor­nen a posar sobre la taula els interes­sos econòmics i geo­polítics de les prin­ci­pals potències mun­di­als. Was­hing­ton s’ha afa­nyat a donar suport al jove Guaidó, men­tre que Rússia es declara aliat fidel de Maduro. Un vell enfron­ta­ment que ara de nou es visu­a­litza al país sud-ame­ricà. I qui és Juan Guaidó? Aquest engi­nyer de 35 anys ha pas­sat en poc temps de ser un dipu­tat ras a auto­pro­cla­mar-se “pre­si­dent encar­re­gat” després d’assu­mir el 5 de gener pas­sat, gai­rebé per acci­dent, el càrrec de pre­si­dent de l’Assem­blea Naci­o­nal. L’opo­sició, ara guiada per aquest nou líder, espera que els fets d’aquesta set­mana ser­vei­xin per can­viar el rumb d’un país immers des de fa anys en una crisi econòmica i política de grans dimen­si­ons. El nou man­da­tari asse­gura que con­vo­carà unes elec­ci­ons lliu­res i que ins­tau­rarà un govern de tran­sició. Les mani­o­bres de Guaidó han estat qua­li­fi­ca­des per Maduro com “un cop d’estat”. Guaidó se sent tan pro­te­git pels Estats Units que ja ha anun­ciat que estu­dia ofe­rir una amnis­tia al pre­si­dent veneçolà si deixa el poder.

Segons dades del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), el 2019 es pre­veu que el país pateixi una hiperin­flació d’un 10.000.000%. A més, a aquesta situ­ació cal afe­gir la falta d’ali­ments i medi­ci­nes.

Part de la cúpula mili­tar, encapçalada pel minis­tre de Defensa, Vla­di­mir Padrino, dona suport a Nicolás Maduro, que ha vist com la seva pre­sidència està en entre­dit. De fet, mig cen­te­nar de països con­si­de­ren que el seu govern és il·legítim perquè afir­men que les dar­re­res elec­ci­ons en què va ser esco­llit –i a les quals l’opo­sició no es va pre­sen­tar– van ser frau­du­len­tes. El país viu actu­al­ment moments de tensió, i en els dar­rers dies s’han regis­trat vio­lents enfron­ta­ments amb el resul­tat de diver­ses vícti­mes mor­tals. I és que Veneçuela és avui dia un país total­ment depe­nent del petroli, amb una eco­no­mia des­ar­ti­cu­lada, sense gai­rebé pro­ducció, una situ­ació que s’ha anat agreu­jant en els dar­rers anys i que ha pro­vo­cat que mili­ons de per­so­nes hagin hagut de mar­xar de casa seva. Sal­va­dor Martí, pro­fes­sor de ciències polítiques de la Uni­ver­si­tat de Girona i expert en Amèrica Lla­tina, asse­gura que amb la cai­guda del preu petroli el règim boli­varià ha donat mos­tres de fla­quesa i que Maduro ha per­dut suport popu­lar. “No sabem què pot supo­sar en el con­text inter­na­ci­o­nal que Trump hagi reco­ne­gut un pre­si­dent que no és l’ofi­cial”, opina l’ana­lista. Martí explica que el fet que Trump ocupi la Casa Blanca i que la majo­ria de països de l’Amèrica Lla­tina tin­guin governs de dre­tes expli­ca­ria que s’hagi des­en­ca­de­nat aquesta situ­ació. Puig també asse­gura que la cúpula mili­tar està a favor de Maduro. “Falta conèixer quina és la posició de la tropa i dels capi­tans”, afe­geix.

En aquesta nova acti­vació de la crisi veneçolana no es pot obviar el paper que des de fa pocs mesos juga ober­ta­ment Rússia. De fet, des del Krem­lin s’ha llançat un mis­satge molt clar: el que ha fet Guaidó “és una usur­pació de poder que pot aca­bar amb un bany de sang”. La imatge dels dos man­da­ta­ris –Vla­di­mir Putin i Nicolás Maduro– encai­xant les mans fa tot just un mes sege­llava aquests llaços. Rússia ha vist en Veneçuela un país des d’on des­ple­gar la seva política geo­es­tratègica i, a més, des­a­fiar el pre­si­dent Trump.

Si aquest era el pla del Krem­lin, es podria afir­mar que s’ha acon­se­guit l’objec­tiu. Tam­poc és secun­dari que l’aliança entre els dos països també hagi ser­vit a Putin per a con­sum intern de cara als ciu­ta­dans rus­sos, que valo­ren les ali­an­ces amb altres països, i que suposi per al pre­si­dent rus poder exhi­bir un rol de lide­ratge en l’àmbit mun­dial. A més, el tras­llat d’un bom­bar­der a Veneçuela també es va inter­pre­tar com l’afany de Mos­cou per demos­trar el poten­cial del seu arma­ment al món. En els dar­rers anys, la relació entre els dos països s’ha inten­si­fi­cat i for­ces arma­des veneçola­nes han estat entre­na­des a Rússia.

La Xina i Tur­quia també han fet dar­re­ra­ment grans inver­si­ons econòmiques al país, amb acords comer­ci­als que hau­rien de ser­vir per aju­dar la per­ju­di­cada eco­no­mia veneçolana. I és que des de fa temps el país sud-ame­ricà pateix san­ci­ons que afec­ten el per­so­nal del govern de Maduro. Amb el nou gir polític a Veneçuela, Was­hing­ton busca apun­ta­lar Guaidó i ja ha anun­ciat que té pre­pa­rats 17 mili­ons d’euros en aju­des huma­nitàries. I és que la diplomàcia nord-ame­ri­cana tre­ba­lla sense des­cans per acon­se­guir que aquests recur­sos arri­bin al pre­si­dent fins ara mem­bre de l’opo­sició. Es cal­cula que des del 2017, els Estats Units hau­rien donat més de 140 mili­ons d’euros que han anat a parar gai­rebé en la seva tota­li­tat als exi­li­ats.

La Casa Blanca estu­dia ara com emprar el comerç de cru amb Veneçuela a favor del nou govern. Cada dia les refi­ne­ries nord-ame­ri­ca­nes com­pren 500.000 bar­rils de petroli veneçolà. Men­tre que per als Estats Units aques­tes com­pres són tot just un 7% del total, per al règim veneçolà supo­sen un 75% dels seus ingres­sos en líquid per la venda de cru. Fins ara, Trump estu­di­ava un embar­ga­ment total, però ara es decanta –segons fonts diplomàtiques nord-ame­ri­ca­nes– per des­viar els paga­ments al govern de Guaidó. Les dar­re­res acci­ons dels EUA han fet reac­ci­o­nar Maduro, que ja ha obli­gat els diplomàtics a aban­do­nar el país i a tan­car ambai­xa­des. Durant aquests pro­pers dies s’haurà d’inter­pre­tar l’estratègia que apli­carà Trump a Veneçuela i quina serà la reacció de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.