Els invisibles
Capficats en la sortida del Regne Unit de la Unió Europea –el compte enrere certifica que queden poc menys de cinquanta dies–, els titulars i l’atenció mediàtica es dirigeixen a les maniobres polítiques de Theresa May, la resposta dels líders europeus i els moviments que preparen les grans empreses de la City de Londres un cop es formalitzi el Brexit. Es quedaran al Regne Unit o en marxaran?
Tanmateix, en tota aquesta batalla per sortir d’Europa queden amagats aquells ciutadans als quals la política de saló, les altes esferes i la guerra freda entre Londres i Brussel·les els queda molt lluny. Són aquells que sobreviuen amb uns subsidis (benefits) que cada vegada són més difícils d’aconseguir i que des de fa dècades rep una part de la societat britànica condemnada a no tenir feina ni perspectives d’aconseguir-ne. Unes crisis econòmiques molt dures han castigat severament sobretot les ciutats del nord del país –Middlesbrough n’és un clar exemple, fins i tot se la va arribar a anomenar la Detroit britànica per la greu crisi que va patir– que han vist com els principals sectors econòmics dels quals depenien les seves economies (la indústria de l’acer, del carbó, les drassanes...) anaven desapareixent sense que sorgís cap alternativa. Les diferències entre el nord i el sud de l’illa també les revela l’economia. I aquests benefits també han servit com a arma electoral per demostrar que no es donarien a qualsevol i que també s’haurien de guanyar, com al seu dia va defensar l’exprimer ministre David Cameron. Potser aquests ciutadans desencisats van votar a favor del Brexit, seduïts per un d’aquells arguments que s’esgrimien a favor de deixar la UE i que assenyalaven que d’aquesta manera no marxarien més diners cap a Brussel·les. La realitat és que els darrers governs han castigat amb retallades aquests subsidis. I que aquests ciutadans, sigui quin sigui l’acord, continuaran amb poques perspectives de futur.