0
Internacional
5 abril 2019 21.00 h

Lado Chanturia

JUTGE DEL TRIBUNAL D’ESTRASBURG

“Estrasburg no rep pressions dels estats”

Chanturia és jutge del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Defensa la tasca que lliura la institució i assegura que els països acaten les decisions que emet el jurat

El magis­trat del Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal d’Estras­burg Lado Chan­tu­ria visita Cata­lu­nya per par­ti­ci­par com a tri­bu­nal en la lec­tura d’una tesi doc­to­ral a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona.

Chan­tu­ria és georgià i, a més de ser pro­fes­sor de dret civil a la uni­ver­si­tat de Tbi­lisi des del 1995, ha estat minis­tre de Justícia del seu país (1998-1999), pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem (1999-2004) i ambai­xa­dor a Ale­ma­nya del 2014 al 2018. Des d’aquest mateix any, forma part del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, que té la seu a la ciu­tat fran­cesa d’Estras­burg. Rep La República a la Facul­tat de Dret, pocs minuts abans d’escol­tar la tesi d’una alumna de doc­to­rat, Lela Janash­vili, sobre el tràfic il·legal de per­so­nes en l’àmbit mun­dial, diri­gida per l’advo­cada i doc­tora en dret admi­nis­tra­tiu Roser Martínez. Chan­tu­ria defensa la funció que sig­ni­fica el tri­bu­nal i la importància que té per a molts països que no for­men part de la Unió Euro­pea, i asse­gura que la tasca que du a terme aquesta ins­ti­tució és abso­lu­ta­ment necessària i que es tre­ba­lla de manera inde­pen­dent. Defensa la trans­parència d’aquest tri­bu­nal i el fet que els estats que for­men part de la con­venció accep­tin les sentències.

Quina és la funció que desen­vo­lupa actu­al­ment el Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal d’Estras­burg?
És la ins­ti­tució més impor­tant en el camp dels drets humans. Aquest tri­bu­nal vet­lla per la pro­tecció dels drets humans de més de 800 mili­ons de per­so­nes. Hi ha un total de qua­ranta-set estats euro­peus, i la prin­ci­pal funció del nos­tre tri­bu­nal és pro­te­gir els drets humans de cada una d’aques­tes per­so­nes.
Com s’orga­nitza? Quanta gent hi tre­ba­lla?
Hi ha qua­ranta-set jut­ges i cadas­cun d’ells és repre­sen­ta­tiu d’un país. Jo repre­sento Geòrgia, però cada jutge és inde­pen­dent.
I què vol dir això?
Que la nos­tra funció com a jut­ges no és la de repre­sen­tar cada país.
Qui­nes són les sentències més cone­gu­des que ha emès el Tri­bu­nal?
Tots els drets humans estan en la Con­venció Euro­pea de Drets Humans. Lli­ber­tat d’expressió, lli­ber­tat de religió, lli­ber­tat pri­vada, vida fami­liar... només per posar alguns exem­ples. Cada set­mana el nos­tre tri­bu­nal s’enfronta a dife­rents casos de molts països i, natu­ral­ment, al cen­tre de la nos­tra feina hi ha la defensa dels drets humans. Som molt trans­pa­rents, tots els judi­cis estan publi­cats al web, i tenim un gran volum de feina. Els resul­tats de les nos­tres sentències són accep­tats pels estat mem­bres, i això és molt impor­tant. Estem per­ma­nent­ment dia­lo­gant amb els estats.
Si con­si­dero que se m’han vul­ne­rat els drets en un judici al meu estat puc apel·lar al Tri­bu­nal d’Estras­burg?
Exac­ta­ment. Aquesta és la raó del tri­bu­nal. Quan algun ciu­tadà pensa que els seus drets han estat vul­ne­rats en un judici pel seu estat pot apel·lar al nos­tre tri­bu­nal.
Quan es parla del judici als pre­sos polítics mol­tes vega­des s’apel·la a Estras­burg. Hi ha una certa, diguem-ne espe­rança, que el que no es pugui solu­ci­o­nar a Madrid es podrà fer a Estras­burg, com una solució. És cert? És més just que els tri­bu­nals espa­nyols?
Aquesta és la manera nor­mal de fer. I no, no vol­dria dir que Estras­burg és més just que els tri­bu­nals espa­nyols. S’han d’exhau­rir les vies als tri­bu­nals locals i després si una part no està satis­feta amb els tri­bu­nals locals pot anar a Estras­burg. I després el seu cas serà exa­mi­nat i es com­pro­varà si com­pleix els estàndards de la con­venció euro­pea. Ningú sap què pot pas­sar. És impos­si­ble. Aquesta és la classe de diàleg que man­te­nim amb els estats mem­bre.
El cas dels pre­sos polítics cata­lans té una gran reper­cussió mediàtica. Els mit­jans de comu­ni­cació d’arreu del món n’estan fent un segui­ment. Se segueix des d’Estras­burg, aquest judici?
No només hi ha els casos dels jut­jats espa­nyols. Com he dit, tenim qua­ranta-set estats, i el tri­bu­nal és res­pon­sa­ble de tots els estats mem­bres i de tots els drets. Lli­ber­tat, lli­ber­tat d’expressió, garan­tir que no hi hagi hagut tor­tu­res, el dret a la vida, que no hi hagi casos d’escla­vatge, que no hi hagi dis­cri­mi­nació. I, natu­ral­ment, el tri­bu­nal s’enfronta a deci­si­ons difícils.
I és que la seva funció és gai­rebé renyar els estats...
És cert que sem­pre estem enca­rant pro­ble­mes, i molt dife­rents els uns dels altres, i nor­mal­ment els estats no estan con­tents.
Els magis­trats que tre­ba­llen a Estras­burg estan satis­fets dels resul­tats? És a dir, amb el com­pli­ment que es fa de les sentències?
L’equip de jut­ges que hi tre­ba­lla és molt pro­fes­si­o­nal i repre­sen­ten una selecció dels millors. I s’ha de dir que la tendència gene­ral és que els estats que en for­men part accep­ten les sentències.
Seria pos­si­ble que s’accep­tes­sin pres­si­ons dels estats?
Això seria impos­si­ble! I de fet és el que el fa real­ment únic. Estic orgullós de for­mar part d’aquest tri­bu­nal. Tenim més de 800 mili­ons de per­so­nes que con­fien en nosal­tres per pro­te­gir els drets humans.

PROCÉS

“El Tri­bu­nal d’Estras­burg no és més just que els tri­bu­nals espa­nyols”

ORGULL

“Hi ha més de 800 mili­ons de per­so­nes que con­fien en nosal­tres per a la pro­tecció dels drets humans”

Un tribunal desvinculat de la Unió Europea

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també anomenat Tribunal d’Estrasburg) és un òrgan judicial internacional, amb seu a la ciutat francesa d’Estrasburg, al qual es poden presentar denúncies de violacions dels drets reconeguts en la Convenció Europea de Drets Humans. El Tribunal Europeu de Drets Humans no és una institució de la Unió Europea i agrupa fins a quaranta-set estats.

L’Estat espanyol, entre els menys condemnats per Estrasburg

Espanya es troba entre els països amb menys condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans, per sota de països com Bèlgica, Itàlia i Portugal. Tot i això, una de les sentències més destacades va ser la que va dictaminar que l’actual coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, no va tenir un judici just. Estrasburg també va considerar que la crema de dues fotos del rei s’emmarcava dins de la llibertat d’expressió i va obligar l’Estat a indemnitzar els dos joves gironins que havien estat condemnats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor