Conflicte etern
Els xocs entre israelians i palestins evidencien la violència latent que pateix aquesta zona. Al conflicte, iniciat fa més de mig segle, no se li albira una solució definitiva
-
A dalt, avions israelians. Una explosió a la ciutat de Gaza. A baix, un mural del líder palestí, Yasser Arafat i, al costat, uns nens entre la runa EFE. -
A dalt, avions israelians. Una explosió a la ciutat de Gaza. A baix, un mural del líder palestí, Yasser Arafat i, al costat, uns nens entre la runa EFE. -
A dalt, avions israelians. Una explosió a la ciutat de Gaza. A baix, un mural del líder palestí, Yasser Arafat i, al costat, uns nens entre la runa EFE. -
A dalt, avions israelians. Una explosió a la ciutat de Gaza. A baix, un mural del líder palestí, Yasser Arafat i, al costat, uns nens entre la runa EFE.
RECONEIXEMENT
DIÀSPORA
Israelians i palestins, un conflicte amb una violència cíclica i que encara és lluny d’albirar una solució pacífica. Els recents enfrontaments són l’exemple d’una violència latent que castiga la població civil. Més d’una vintena de palestins i quatre israelians van morir en només un cap de setmana a principis de maig. D’on prové la lluita per aquesta terra? Quina és l’arrel del conflicte? Hi ha alguna solució?
1
2
La Declaració de Balfour és una carta, que data del 2 de novembre del 1917, del secretari d’estat d’Afers Exteriors britànic, Arthur James Balfour, al baró Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva britànica. La carta expressava l’opinió favorable del gabinet britànic a la creació d’una llar nacional per al poble jueu a Palestina, segons l’acord aconseguit el 31 d’octubre del 1917. A més, exposava que la declaració era un senyal de la “simpatia amb les aspiracions sionistes jueves”.
3
Actualment, es calcula que hi ha 5 milions de refugiats palestins arreu del món. Representen el 44% del total. A Síria, per exemple, es calcula que abans del conflicte hi havia 500.000 palestins, que han hagut de tornar a fugir.
4
Va passar entre el 5 i el 10 de juny del 1967 i les seves conseqüències van ser profundes. La victòria d’Israel sobre la coalició d’estat àrabs no va tenir pal·liatius. Israel es va annexionar a la Franja de Gaza; la península del Sinaí, a Egipte; Cisjordània (inclosa Jerusalem Oriental), a Jordània, i els Alts del Golan, a Síria. Mig milió de palestins van haver de fugir.
Aquests fets van fer que augmentés la resistència palestina i van desencadenar diversos atemptats, un dels més mediàtics es va produir durant els Jocs Olímpics de Munic, on van morir sis atletes israelians. El 1973 es tornava al conflicte (guerra del Yom Kippur). En aquest cas, Israel va haver de tornar la península del Sinaí a Egipte. Sis anys després, Israel i Egipte van firmar la pau. Anys més tard, ho va fer Jordània.
5
6
7
8
9
D’aquesta manera, complia una de les promeses electorals que havia fet a l’influent lobby jueu nord-americà.
La decisió va aixecar una onada de protestes a tot el món musulmà que va provocar desenes de morts. Israel és un dels majors receptors d’ajuda nord-americana i la majoria arriba en forma de subvencions per a la compra d’armament.
10
11
La majoria d’analistes coincideixen que una de les solucions que podria posar fi a aquest conflicte seria la creació de dos estats independents. Tot i això, les posicions d’israelians i palestins continuen molt allunyades.
Els assentaments jueus, el reconeixement d’un estat palestí i el retorn dels més de 5 milions de refugiats palestins que han provocat aquest més de mig segle d’enfrontaments són, ara per ara, els principals esculls. Un conflicte ancorat al cor del Pròxim Orient, amb Jerusalem com a icona del conflicte, en què no s’albira ni una solució ràpida ni de bon tros definitiva.
ADELA GENÍS
agenis@lrp.cat
més a la dreta
La cinquena victòria, la quarta consecutiva des del 2009, de Benjamin Netanyahu en les darreres eleccions el converteix en el polític que ha ocupat més temps el càrrec de primer ministre d’Israel des de la constitució de l’estat, el 1948, i supera fins i tot el pare fundador, David Ben-Gurion, tal com explicava en aquest setmanari l’historiador Antoni Segura. “La reelecció de Netanyahu il·lustra prou bé la deriva conservadora de la societat israeliana”, afegia Segura.
Un bloqueig dur
La zona de Gaza pateix un bloqueig sistemàtic per part d’Israel i Egipte des de l’any 2007. Hi ha gairebé 2 milions de persones que no poden tenir cobertes les necessitats bàsiques. A Gaza es calcula que hi viuen prop de 2 milions de persones i la majoria depenen de l’ajut internacional per subsistir.