El trencaclosques hindú
Setanta-dos anys després de la proclamació de la independència, l’Índia s’enfronta a nous i vells reptes. El conflicte del Caixmir s’encén davant l’auge del populisme i del nacionalisme hindú
SITUACIÓ
Amb gairebé 1.250 milions de persones, l’Índia és un dels països amb una de les economies més dinàmiques, però també ple de contrastos. Setanta-dos anys després de la proclamació de la seva independència del Regne Unit, aquest estat –que es considera una de les democràcies més grans del món– s’enfronta a vells i a nous reptes. La reelecció del primer ministre, Narendra Modi, la deriva populista i l’auge del nacionalisme hinduista, a més de les darreres tensions a la zona del Caixmir, són alguns d’aquests desafiaments.
Un dels historiadors més prominents de l’Índia moderna i biògraf de Mahatma Gandhi, Ramachandra Guha, assistia dies enrere a Barcelona a un cicle organitzat pel CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i la col·laboració d’Environmental Justice. Des del profund coneixement d’un país amb mil cares, Guha explicava que en un primer moment, el 1947, si l’Índia hagués estat una start-up ningú hi hauria apostat. “És cert que hi ha haver certa violència al començament, i després rebel·lions al Caixmir, Nagaland i altres indrets, sufocades per la força, però si es considera quanta sang es va vessar en el forjament de la nació britànica, nord-americana, francesa o xinesa, crec que els indis en van sortir relativament a la lleugera. Que un país pobre, dividit i encara no alfabetitzat sigui una democràcia és una gesta encara més gran”, assenyalava Guha.
L’historiador considera que una altra de les fites que ha aconseguit la democràcia índia és el pluralisme lingüístic. I ensenyant un bitllet mostrava que s’hi poden llegir fins a disset llengües. Per l’historiador, aquest respecte cap a la diversitat lingüística ha estat una de les claus per a l’enfortiment d’aquesta institució. També la construcció d’una nació de nacions. Molts que en aquell moment van seguir el procés, segons explicava l’historiador, es van mostrar incrèduls davant la possibilitat de formar un gran país amb tantes diferències religioses, de llengua o socials. “Un del Panjab és tan diferent d’un de Madràs com un escocès ho és d’un italià”, explicava Guha. També la diversitat religiosa. “Es podria haver fet millor, i realment durant els primers anys es va fer molt millor que ara”, afegia. Tanmateix, es va aconseguir una unitat que va culminar amb la redacció de la constitució.
Tot i aquests avenços, set dècades més tard, el país s’enfronta a diversos reptes. Per Guha, l’augment de la conflictivitat religiosa és un dels desafiaments més immediats. Des de la dècada dels vuitanta del segle passat, els enfrontaments entre hindús i musulmans (sobretot a la zona del Caixmir) no han fet altra cosa que augmentar. Amb el BJP (Bharatiya Janata Party) –el partit del primer ministre, Narendra Modi– al capdavant del Parlament, aquest repunt de la violència és evident. Per Guha, el seu país viu un moment tens, en què el radicalisme hindú ha anat augmentant en contraposició a l’islamisme del Pakistan. La zona del Caixmir és una de les més militaritzades del planeta. És un conflicte en curs, amb dues potències en escena. El conflicte del Caixmir és latent i es remunta al 1947, quan els dos països es van independitzar del Regne Unit. Des de llavors, la regió ha estat objecte constant de pugnes entre els dos estats: les més destacades, el 1965 i el 1999.
La zona administrada per l’Índia és la que viu més tensions: el 60% de la població és musulmana en un país majoritàriament hindú. Aquesta regió de l’Himàlaia és coneguda per ser una de les fronteres més delicades del món. Els darrers episodis han fet augmentar encara més la tensió: la suspensió de l’autonomia per part de Nova Delhi i el desplegament de 25.000 soldats més indiquen que en els propers dies es podria produir una escalada de la violència. Ramachandra Guha s’ha mostrat crític amb la posició que ha pres el govern de Modi en aquesta crisi amb el Pakistan, i per aquest motiu ha rebut una allau de crítiques al seu país.
auge del populisme
Durant els seus últims cinc anys de legislatura, Narendra Modi ha rebut acusacions de minories i organitzacions de defensa dels drets humans, que critiquen que el mandatari hagi donat via lliure als radicals hindús per actuar, ja que mai ha condemnat amb duresa els nombrosos atacs d’extremistes contra musulmans. La majoria de la població, però, va tornar a escollir majoritàriament t un segon mandat de Modi, el mes de maig passat, i el seu enaltiment del nacionalisme hindú. Ramachandra Guha considera que l’Índia corre el perill de convertir-se en una democràcia “només electoral”. L’historiador explicava que una vegada un partit ha guanyat les eleccions, gairebé no es passen comptes dels seus actes. Per l’historiador, l’Índia es troba ara en un dels moments més crítics pel que fa a la democràcia. El partit del primer ministre s’ha convertit en omnipresent, mentre que l’oposició s’ha deixat guanyar l’espai, assegura Guha.
ADELA GENÍS
agenis@lrp.cat
.
Un apassionat de gandhi
Ramachandra Guha (Uttar Pradesh, 1958) és historiador de l’Índia moderna i biògraf de Mahatma Gandhi. La seva obra més recent és una biografia en dos volums. “Gandhi és com Churchill, Napoleó, Mao, Lincoln, qualsevol figura grandiosa”, deia Guha en un article recent. Gandhi before India (Knopf, 2014), va ser seleccionat com un dels llibres més notables de l’any per The New York Times i el San Francisco Chronicle. El segon volum, Gandhi: the years that changed the world (Knopf, 2018) també ha estat entre els més destacats.
L’abús dels recursos naturals
Ramachandra Guha és un gran estudiós de la figura de Gandhi. Explica que el polític i pensador ja havia advertit l’any 1928 que si l’Índia s’industrialitzava com ho estava fent occident hi podria haver conseqüències catastròfiques. Guha sosté que durant dècades s’han utilitzat tecnologies antiquades i que no s’ha fet res per substituir-les per energies alternatives. “Fins i tot si el canvi climàtic no existís, l’Índia seria un cas perdut. Les nostres ciutats tenen les taxes de contaminació més altes del món. Els rius estan biològicament morts”, diu Guha. La crisi de contaminació afecta la imatge que l’Índia vol projectar i és un llast per a la seva economia. Diverses organitzacions denuncien que es podria estar danyant de manera permanent el cervell dels nens. Els ambientalistes reconeixen que la contaminació de l’aire és un monstre de diversos caps amb moltes causes. No obstant això, afirmen que el primer ministre Modi no hi ha respost adequadament i, fins i tot, que les seves polítiques proempresarials, com relaxar les lleis sobre les zones de construcció, han fet que el problema empitjori.
