Entre la duresa i la revolta

“Còlera.” “Ràbia.” “Pro­testa mas­siva.” “Des­a­fi­a­ment pur.” “Europa ha d’actuar.” Són algu­nes fra­ses i parau­les extre­tes de les por­ta­des dels dia­ris inter­na­ci­o­nals després de saber-se la con­demna als líders inde­pen­den­tis­tes. Cata­lu­nya torna a estar en el punt de mira dels mit­jans de comu­ni­cació del món. La duresa de la sentència con­tra els pre­sos inde­pen­den­tis­tes no ha pas­sat des­a­per­ce­buda. El dia que es va fer pública, dilluns pas­sat, la majo­ria de cade­nes de tele­visió –des de la britànica BBC fins al Canal 24 hores de notícies francès o Al-Jaze­era– ofe­rien emis­si­ons en directe per mos­trar la res­posta ciu­ta­dana. El blo­queig de l’aero­port del Prat, que va aga­far la majo­ria de cor­res­pon­sals per sor­presa, també era una de les notícies més des­ta­ca­des. Dies després, amb un temps mínim per a la reflexió, els dia­ris mos­tra­ven la violència que havia uti­lit­zat la poli­cia con­tra els mani­fes­tants i feien anàlisis més exhaus­ti­ves sobre la sentència i el futur de Cata­lu­nya. Men­tre que la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols cla­ma­ven perquè la sentència era poc dura, des de mol­tes redac­ci­ons d’arreu del món arri­ba­ven agres crítiques a la justícia espa­nyola. Com des del nord-ame­ricà Blo­om­berg. En un arti­cle d’opinió sig­nat per Leo­nid Bers­hidsky –que ja va ser a Cata­lu­nya l’octu­bre del 2017 i que asse­gura que no va veure cap símptoma de violència en el movi­ment inde­pen­den­tista– s’afir­mava que les “dures penes” que s’han impo­sat als pre­sos cata­lans “no són euro­pees”. El peri­o­dista era molt crític amb Brus­sel·les. “La inde­pendència judi­cial no és només un pro­blema de l’Europa de l’Est”, afir­mava. L’autor afe­gia que la Comissió no només hau­ria de ser crítica amb Polònia i Hon­gria. “Poques democràcies hau­rien enviat gent a la presó tant de temps pel que és essen­ci­al­ment un dis­curs extrem”, opi­nava l’arti­cu­lista. “La duresa del càstig és clara­ment no euro­pea”, reblava Bers­hidsky. The Finan­cial Times també era un dels més crítics. “Les penes de presó no solu­ci­o­na­ran la crisi política a Cata­lu­nya.” Amb aquest títol al seu edi­to­rial, el rota­tiu britànic dei­xava clara quina és la seva posició, tot i que després mati­sava: “Hi ha raons per creure que va ser un judici just.” El diari con­si­dera que les penes “són extra­or­dinària­ment llar­gues pel delicte de sedició que va dic­tar el tri­bu­nal”.

The Guar­dian con­si­de­rava que les penes impo­sa­des són “dra­co­ni­a­nes” i afe­gia que són “una ver­go­nya per a Espa­nya”. Pel diari britànic, era ine­vi­ta­ble com­pa­rar la situ­ació esco­cesa amb la cata­lana i cla­mava perquè Brus­sel·les i Madrid solu­ci­o­nin aquesta situ­ació. I dema­nava al Regne Unit i a Escòcia que no arri­bin a aquest punt. El diari escocès The Nati­o­nal publi­cava dimarts a por­tada una ban­dera este­lada a la seva capçalera. En els dar­rers dies s’hi han publi­cat arti­cles de l’exvi­ce­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i del con­se­ller d’Acció Exte­rior, Alfred Bosch. El diari nord-ame­ricà The Was­hing­ton Post també incloïa un escrit de l’exvi­ce­pre­si­dent del govern català en què des­ta­cava: “Espa­nya no té interès en una solució política per a Cata­lu­nya.” The New York Times publi­cava a través de Rap­hael Min­der un arti­cle en què es pre­gun­tava: “Amb la fúria infla­mada a Cata­lu­nya de nou... a què espera Espa­nya?”, en què refle­xi­o­nava sobre l’actual situ­ació. Itàlia també es va fixar en Cata­lu­nya. “Ràbia a Bar­ce­lona”, asse­gu­rava el diari La Stampa. El fla­menc De Mor­gen titu­lava: “San­ci­ons seve­res, pro­testa mas­siva.” A Ale­ma­nya, el ressò també va ser impor­tant. Un dels prin­ci­pals dia­ris econòmics, Han­dels­blatt, asse­gu­rava: “L’Estat cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol s’està esquer­dant.” I el set­ma­nari Spi­e­gel titu­lava: “El Tri­bu­nal Suprem dicta llar­gues penes.” Un altre set­ma­nari, Der Frei­tag, publi­cava al seu web: “Des­a­fi­a­ment pur.”

De fet, els digi­tals dels prin­ci­pals dia­ris van seguir els esde­ve­ni­ments minut a minut. A l’argentí Clarín es va con­ver­tir en una de les notícies més lle­gi­des.

Els greus inci­dents al cen­tre de la ciu­tat de Bar­ce­lona també han tin­gut una gran reper­cussió. Canals de tot el món han con­nec­tat amb el cen­tre de la capi­tal cata­lana i els mit­jans inter­na­ci­o­nals n’han ofert una àmplia cober­tura. La quan­ti­tat d’infor­mació gene­rada és com­pa­ra­ble a la que es va pro­duir l’1-O. En aquell moment, la premsa inter­na­ci­o­nal va cri­ti­car la des­pro­por­ci­o­nada actu­ació poli­cial per impe­dir la con­sulta. Ara, la majo­ria cri­ti­quen la duresa de les penes de la sentència i des­ta­quen la ràbia que sent una part de la població cata­lana per una sentència que es con­si­dera injusta. Els edi­to­ri­als i els arti­cles d’opinió també asse­nya­len cap a una direcció: Europa, fins quan?