“Còlera.” “Ràbia.” “Protesta massiva.” “Desafiament pur.” “Europa ha d’actuar.” Són algunes frases i paraules extretes de les portades dels diaris internacionals després de saber-se la condemna als líders independentistes. Catalunya torna a estar en el punt de mira dels mitjans de comunicació del món. La duresa de la sentència contra els presos independentistes no ha passat desapercebuda. El dia que es va fer pública, dilluns passat, la majoria de cadenes de televisió –des de la britànica BBC fins al Canal 24 hores de notícies francès o Al-Jazeera– oferien emissions en directe per mostrar la resposta ciutadana. El bloqueig de l’aeroport del Prat, que va agafar la majoria de corresponsals per sorpresa, també era una de les notícies més destacades. Dies després, amb un temps mínim per a la reflexió, els diaris mostraven la violència que havia utilitzat la policia contra els manifestants i feien anàlisis més exhaustives sobre la sentència i el futur de Catalunya. Mentre que la majoria de mitjans de comunicació espanyols clamaven perquè la sentència era poc dura, des de moltes redaccions d’arreu del món arribaven agres crítiques a la justícia espanyola. Com des del nord-americà Bloomberg. En un article d’opinió signat per Leonid Bershidsky –que ja va ser a Catalunya l’octubre del 2017 i que assegura que no va veure cap símptoma de violència en el moviment independentista– s’afirmava que les “dures penes” que s’han imposat als presos catalans “no són europees”. El periodista era molt crític amb Brussel·les. “La independència judicial no és només un problema de l’Europa de l’Est”, afirmava. L’autor afegia que la Comissió no només hauria de ser crítica amb Polònia i Hongria. “Poques democràcies haurien enviat gent a la presó tant de temps pel que és essencialment un discurs extrem”, opinava l’articulista. “La duresa del càstig és clarament no europea”, reblava Bershidsky. The Financial Times també era un dels més crítics. “Les penes de presó no solucionaran la crisi política a Catalunya.” Amb aquest títol al seu editorial, el rotatiu britànic deixava clara quina és la seva posició, tot i que després matisava: “Hi ha raons per creure que va ser un judici just.” El diari considera que les penes “són extraordinàriament llargues pel delicte de sedició que va dictar el tribunal”.

The Guardian considerava que les penes imposades són “draconianes” i afegia que són “una vergonya per a Espanya”. Pel diari britànic, era inevitable comparar la situació escocesa amb la catalana i clamava perquè Brussel·les i Madrid solucionin aquesta situació. I demanava al Regne Unit i a Escòcia que no arribin a aquest punt. El diari escocès The National publicava dimarts a portada una bandera estelada a la seva capçalera. En els darrers dies s’hi han publicat articles de l’exvicepresident Oriol Junqueras i del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch. El diari nord-americà The Washington Post també incloïa un escrit de l’exvicepresident del govern català en què destacava: “Espanya no té interès en una solució política per a Catalunya.” The New York Times publicava a través de Raphael Minder un article en què es preguntava: “Amb la fúria inflamada a Catalunya de nou... a què espera Espanya?”, en què reflexionava sobre l’actual situació. Itàlia també es va fixar en Catalunya. “Ràbia a Barcelona”, assegurava el diari La Stampa. El flamenc De Morgen titulava: “Sancions severes, protesta massiva.” A Alemanya, el ressò també va ser important. Un dels principals diaris econòmics, Handelsblatt, assegurava: “L’Estat constitucional espanyol s’està esquerdant.” I el setmanari Spiegel titulava: “El Tribunal Suprem dicta llargues penes.” Un altre setmanari, Der Freitag, publicava al seu web: “Desafiament pur.”

De fet, els digitals dels principals diaris van seguir els esdeveniments minut a minut. A l’argentí Clarín es va convertir en una de les notícies més llegides.

Els greus incidents al centre de la ciutat de Barcelona també han tingut una gran repercussió. Canals de tot el món han connectat amb el centre de la capital catalana i els mitjans internacionals n’han ofert una àmplia cobertura. La quantitat d’informació generada és comparable a la que es va produir l’1-O. En aquell moment, la premsa internacional va criticar la desproporcionada actuació policial per impedir la consulta. Ara, la majoria critiquen la duresa de les penes de la sentència i destaquen la ràbia que sent una part de la població catalana per una sentència que es considera injusta. Els editorials i els articles d’opinió també assenyalen cap a una direcció: Europa, fins quan?