Cushing, estat d’Oklahoma, als Estats Units. A principis del segle XX, aquest indret era un centre d’explotació i producció de cru. Dues refineries havien operat a la ciutat. Quan la demanda va començar a davallar, a partir dels anys quaranta, la producció i el refinament de cru van anar perdent importància. Tot i això, el petit poble d’Oklahoma tenia unes grans infraestructures i gràcies a la seva posició geogràfica, Cushing s’ha convertit en el major centre d’emmagatzematge i distribució de cru dels Estats Units. Durant aquests dies de crisi petroliera i de baixada històrica de preus, aquest petit poble agafa protagonisme. És allà on hi ha les majors reserves de cru dels Estats Units. I per què arriba a tenir preus negatius el petroli? És una exageració? “No és una exageració”, assegura Antonio Turiel, científic titular de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. “És un error de concepte. El petroli no s’està venent a preus negatius, ni ha passat mai, això. El que ha passat és que els contractes de futurs de petroli que tenien com a data de venciment el 28 d’abril s’han renegociat amb pèrdues tan grans que el preu en el mercat secundari era negatiu”, assegura Turiel.

En el mercat del petroli hi ha diferents tipus de contracte de compravenda. Hi ha la possibilitat de la venda immediata: se serveix el petroli de seguida, en un o dos dies. També es pot comprar a trenta, a seixanta o a noranta dies. Quan es compra a un cert termini, el que s’està fent és assegurar un preu que resulta convenient tant per al comprador com per al venedor: el venedor s’assegura que encara que el preu del petroli baixi ell col·locarà la seva mercaderia a un cert preu i el comprador té la possibilitat que encara que el preu pugi ell el podrà comprar a un preu raonable. Aquests contractes amb lliurament diferit comporten l’obligació del comprador d’adquirir la mercaderia en el termini previst. Qui es quedi amb el contracte quan expiri ha de rebre el petroli físic real. “El problema que hi ha hagut és que molts d’aquests contractes a futurs els compren en primera instància especuladors, que més que buscar una assegurança el que fan és una aposta. La majoria de les persones que comercien amb petroli mai han vist i mai veuran un barril de petroli, i molt menys en rebran un. Molts analistes han considerat que en aquesta caiguda històrica del preu del petroli hi han jugat els especuladors, que haurien acabat enganxant-se els dits en aquesta operació”, assegura el científic. La setmana del 20 d’abril va ser crucial. “Els especuladors van entrar en mode pànic: ningú no volia els seus contractes de futur. La raó? L’espectacular caiguda del consum de petroli arreu el món a causa de la crisi de la covid-19: un 30% menys de consum ara mateix (i espera’t). Sobrava petroli per tot arreu”, assegura Turiel, que afegeix: “Els especuladors no són amos de refineries, ni de benzineres, ni de res: només tenen un despatx a la Cinquena Avinguda de Nova York i, òbviament, no tenien on posar tot aquells oceans de petroli que s’havien compromès a comprar. Així que van començar a oferir els seus contractes de futur amb descomptes cada cop més grossos, fins que es van adonar que, o bé pagaven a algú per fer-se càrrec d’aquells barrils que ningú no volia, o bé tindrien problemes dels grossos. I això és el que ha passat: per fer-se càrrec d’alguns d’aquests contractes de futurs s’ha arribat a pagar diners, i per això aquests futurs han cotitzat a preus negatius”, explica Turiel. “És anecdòtic. Només ha passat en el mercat dels Estats Units, només perquè vencien aquests contractes concrets i, de fet, no ha estat un fenomen gaire estès”, afirma Turiel. Una altra de les causes que han fet caure el preu del petroli han estat les pugnes entre països.