Sota mínims

Cus­hing, estat d’Okla­homa, als Estats Units. A prin­ci­pis del segle XX, aquest indret era un cen­tre d’explo­tació i pro­ducció de cru. Dues refi­ne­ries havien ope­rat a la ciu­tat. Quan la demanda va començar a dava­llar, a par­tir dels anys qua­ranta, la pro­ducció i el refi­na­ment de cru van anar per­dent importància. Tot i això, el petit poble d’Okla­homa tenia unes grans infra­es­truc­tu­res i gràcies a la seva posició geogràfica, Cus­hing s’ha con­ver­tit en el major cen­tre d’emma­gat­ze­matge i dis­tri­bució de cru dels Estats Units. Durant aquests dies de crisi petro­li­era i de bai­xada històrica de preus, aquest petit poble agafa pro­ta­go­nisme. És allà on hi ha les majors reser­ves de cru dels Estats Units. I per què arriba a tenir preus nega­tius el petroli? És una exa­ge­ració? “No és una exa­ge­ració”, asse­gura Anto­nio Turiel, científic titu­lar de l’Ins­ti­tut de Ciències del Mar de Bar­ce­lona. “És un error de con­cepte. El petroli no s’està venent a preus nega­tius, ni ha pas­sat mai, això. El que ha pas­sat és que els con­trac­tes de futurs de petroli que tenien com a data de ven­ci­ment el 28 d’abril s’han rene­go­ciat amb pèrdues tan grans que el preu en el mer­cat secun­dari era nega­tiu”, asse­gura Turiel.

En el mer­cat del petroli hi ha dife­rents tipus de con­tracte de com­pra­venda. Hi ha la pos­si­bi­li­tat de la venda imme­di­ata: se ser­veix el petroli de seguida, en un o dos dies. També es pot com­prar a trenta, a sei­xanta o a noranta dies. Quan es com­pra a un cert ter­mini, el que s’està fent és asse­gu­rar un preu que resulta con­ve­ni­ent tant per al com­pra­dor com per al vene­dor: el vene­dor s’asse­gura que encara que el preu del petroli baixi ell col·locarà la seva mer­ca­de­ria a un cert preu i el com­pra­dor té la pos­si­bi­li­tat que encara que el preu pugi ell el podrà com­prar a un preu rao­na­ble. Aquests con­trac­tes amb lliu­ra­ment dife­rit com­por­ten l’obli­gació del com­pra­dor d’adqui­rir la mer­ca­de­ria en el ter­mini pre­vist. Qui es quedi amb el con­tracte quan expiri ha de rebre el petroli físic real. “El pro­blema que hi ha hagut és que molts d’aquests con­trac­tes a futurs els com­pren en pri­mera instància espe­cu­la­dors, que més que bus­car una asse­gu­rança el que fan és una aposta. La majo­ria de les per­so­nes que comer­cien amb petroli mai han vist i mai veu­ran un bar­ril de petroli, i molt menys en rebran un. Molts ana­lis­tes han con­si­de­rat que en aquesta cai­guda històrica del preu del petroli hi han jugat els espe­cu­la­dors, que hau­rien aca­bat engan­xant-se els dits en aquesta ope­ració”, asse­gura el científic. La set­mana del 20 d’abril va ser cru­cial. “Els espe­cu­la­dors van entrar en mode pànic: ningú no volia els seus con­trac­tes de futur. La raó? L’espec­ta­cu­lar cai­guda del con­sum de petroli arreu el món a causa de la crisi de la covid-19: un 30% menys de con­sum ara mateix (i espera’t). Sobrava petroli per tot arreu”, asse­gura Turiel, que afe­geix: “Els espe­cu­la­dors no són amos de refi­ne­ries, ni de ben­zi­ne­res, ni de res: només tenen un des­patx a la Cin­quena Avin­guda de Nova York i, òbvi­a­ment, no tenien on posar tot aquells oce­ans de petroli que s’havien com­promès a com­prar. Així que van començar a ofe­rir els seus con­trac­tes de futur amb des­comp­tes cada cop més gros­sos, fins que es van ado­nar que, o bé paga­ven a algú per fer-se càrrec d’aquells bar­rils que ningú no volia, o bé tin­drien pro­ble­mes dels gros­sos. I això és el que ha pas­sat: per fer-se càrrec d’alguns d’aquests con­trac­tes de futurs s’ha arri­bat a pagar diners, i per això aquests futurs han cotit­zat a preus nega­tius”, explica Turiel. “És anecdòtic. Només ha pas­sat en el mer­cat dels Estats Units, només perquè ven­cien aquests con­trac­tes con­crets i, de fet, no ha estat un feno­men gaire estès”, afirma Turiel. Una altra de les cau­ses que han fet caure el preu del petroli han estat les pug­nes entre països.