Els Estats Units, en flames

casos cíclics

Un dels epi­so­dis que més ha mar­cat el país es va pro­duir el 1992. Aquell any, l’afro­a­me­ricà Rod­ney King va rebre una bru­tal pallissa per part de qua­tre agents uni­for­mats. Les imat­ges també es van gra­var. L’abso­lució dels poli­cies en el judici va fer escla­tar la ira de molts ciu­ta­dans.

Durant dies, la ciu­tat de Los Ange­les va ser l’esce­nari de la violència, dis­tur­bis, incen­dis i saque­jos espe­ci­al­ment a la zona sud de la ciu­tat, molt cas­ti­gada per una greu crisi econòmica. Els alda­rulls van aca­bar amb la mort de mig cen­te­nar de per­so­nes. La reacció per l’assas­si­nat de George Floyd es com­para amb les mani­fes­ta­ci­ons que es van pro­duir per l’assas­si­nat de Mar­tin Lut­her King a Memp­his, el 1968. En aquell moment, les pro­tes­tes també es van escam­par per tot el país i van pro­vo­car una cin­quan­tena de morts.

En els dar­rers anys, les càmeres dels mòbils han dei­xat tes­ti­moni –s’exer­ceix la violència fins i tot per dete­nir nens– de múlti­ples agres­si­ons a la comu­ni­tat negra.

Les dades que publi­quen diver­sos mit­jans de comu­ni­cació són reve­la­do­res: els ado­les­cents negres tenen 21 vega­des més de pos­si­bi­li­tats de morir en mans de la poli­cia que els blancs. De mit­jana, una família blanca és deu vega­des més rica que una de negra. Mol­tes vega­des les deten­ci­ons també resul­ten arbitràries. Segons diver­ses infor­ma­ci­ons, el delicte de Floyd hau­ria estat inten­tar pagar amb un bit­llet de 20 dòlars fals. La bru­ta­li­tat del vídeo ha pro­vo­cat una onada de pro­tes­tes. Estre­lles del món de l’esport, com ara l’exju­ga­dor de bàsquet Mic­hael Jor­dan han aixe­cat la veu en con­tra d’aquests abu­sos, un gest no gaire habi­tual per part d’aquest espor­tista. “Estic trist, pro­fun­da­ment dol­gut i furiós. Veig i sento el dolor i la frus­tració de tots i em posi­ci­ono amb els que s’han aixe­cat en con­tra del racisme i en con­tra de la violència con­tra la gent de color que està arre­lada en aquest país [...]. Ja hem aguan­tat prou”, asse­gu­rava en un comu­ni­cat. No ha estat l’únic. Una altra estre­lla del bàsquet, Lebron James, piu­lava: “Per què no ens volen?” El juga­dor de Los Ange­les Lakers és molt crític amb el pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, i ho demos­tra sovint a través de Twit­ter. Per la seva banda, el pilot britànic de Fórmula 1 Lewis Hamil­ton també lamen­tava els fets i denun­ci­ava sen­tir-se sol “en un món de blancs”. Per­so­na­li­tats del món de l’espec­ta­cle com Jus­tin Bie­ber i Kate Perry han pagat les fian­ces dels mani­fes­tants.

Enmig d’una greu pandèmia que ha supo­sat la mort de milers de per­so­nes –pre­ci­sa­ment la comu­ni­tat afro­a­me­ri­cana és de les més cas­ti­ga­des pel coro­na­vi­rus per les difi­cul­tats que tenen per acce­dir als ser­veis mèdics– i de la crisi econòmica que se’n deri­varà, el pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, s’enfronta a un esce­nari com­pli­cat pocs mesos abans de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als. El man­da­tari ha optat per la seva habi­tual violència ver­bal i ha acu­sat els gover­na­dors de ser “tous” davant dels dis­tur­bis que estan oca­si­o­nant els mani­fes­tants. Les parau­les de Trump han aca­bat d’escal­far els ànims. En una piu­lada, el pre­si­dent qua­li­fi­cava d’“escòria” i “gen­tussa” les per­so­nes res­pon­sa­bles dels alda­rulls i també dels saque­jos.

ter­ro­risme naci­o­nal

Des que va escla­tar el con­flicte, Trump ha pas­sat de pun­te­tes per aquest pro­blema de fons i s’ha cen­trat en la urgència per res­ta­blir l’ordre. L’estratègia li pot donar vots de cara el mes de novem­bre, quan es jugarà la ree­lecció davant del demòcrata Joe Biden. L’exvi­ce­pre­si­dent de l’era Obama avan­tatja en sis punts Trump en les enques­tes naci­o­nals (amb un 48,6% de vots popu­lars, envers el 42,6% del repu­blicà), però la pre­sidència dels Estats Units es juga als estats fron­tissa, i el mag­nat aposta ara per la mà de ferro. Una enquesta publi­cada a The Was­hing­ton Post asse­nya­lava que vuit de cada deu afro­a­me­ri­cans con­si­dera que Trump és racista. L’estratègia elec­to­ral sem­bla clara: agi­tar les seves bases. L’opo­sició demòcrata ha con­dem­nat el que per al can­di­dat d’aquest par­tit a la Casa Blanca, Joe Biden, és un intent de “tra­fi­car amb la por i la divisió”.

La duresa del dis­curs de Trump també ha pro­vo­cat altres reac­ci­ons en con­tra. Wil­ton Gre­gory, l’arque­bisbe catòlic de Was­hing­ton, va qua­li­fi­car de “des­con­cer­tant i indig­nant” la visita del pre­si­dent ame­ricà a la Basílica Naci­o­nal. “Ha estat una mani­pu­lació rea­lit­zada d’una manera que viola els nos­tres prin­ci­pis reli­gi­o­sos”, va etzi­bar.