Els Estats Units, en flames
La mort de l’afroamericà George Floyd ha desencadenat una onada de protestes a tot el país que han acabat en greus disturbis. Trump demana mà dura als governadors
CASOS
La violència policial en contra de la comunitat afroamericana és un fet habitual als Estats UnitsPRESIDENCIALS
Trump aposta per l’estratègia de la mà dura amb la vista posada en les eleccions del mes de novembre“No puc respirar.” Aquestes paraules s’han convertit en un lema en les protestes que recorren les principals ciutats dels Estats Units. De nord a sud i d’est a oest. Nova York, Los Angeles, Seattle... També van ser els últims mots que va pronunciar George Floyd, l’afroamericà que va morir brutalment asfixiat per un policia a Minneapolis. La seva mort ha provocat que faci més d’una setmana que hi hagi greus disturbis entre la policia i els manifestants.
Les imatges van ser enregistrades per una vianant, Darnella Frazier, que les va penjar a les xarxes socials. Mentre gravava es podien sentir els crits de la gent que passava perquè el policia, Derek Chauvin, aturés l’agressió. El seu company de servei s’ho mirava impassible mentre intentava posar-se al davant per tapar el que estava succeint. Chauvin ha estat detingut i acusat d’homicidi.
La violència policial en contra dels afroamericans s’ha demostrat habitual als Estats Units. Fa gairebé sis anys, la ciutat de Ferguson (Missouri) també esclatava després de la mort del jove Michael Brown, de només 18 anys. L’agost del 2014, els Estats Units es veien immersos en nous disturbis per la violència policial. Es calcula que cada any 1.000 persones moren a mans de les forces de seguretat.
casos cíclics
Un dels episodis que més ha marcat el país es va produir el 1992. Aquell any, l’afroamericà Rodney King va rebre una brutal pallissa per part de quatre agents uniformats. Les imatges també es van gravar. L’absolució dels policies en el judici va fer esclatar la ira de molts ciutadans.
Durant dies, la ciutat de Los Angeles va ser l’escenari de la violència, disturbis, incendis i saquejos especialment a la zona sud de la ciutat, molt castigada per una greu crisi econòmica. Els aldarulls van acabar amb la mort de mig centenar de persones. La reacció per l’assassinat de George Floyd es compara amb les manifestacions que es van produir per l’assassinat de Martin Luther King a Memphis, el 1968. En aquell moment, les protestes també es van escampar per tot el país i van provocar una cinquantena de morts.
En els darrers anys, les càmeres dels mòbils han deixat testimoni –s’exerceix la violència fins i tot per detenir nens– de múltiples agressions a la comunitat negra.
Les dades que publiquen diversos mitjans de comunicació són reveladores: els adolescents negres tenen 21 vegades més de possibilitats de morir en mans de la policia que els blancs. De mitjana, una família blanca és deu vegades més rica que una de negra. Moltes vegades les detencions també resulten arbitràries. Segons diverses informacions, el delicte de Floyd hauria estat intentar pagar amb un bitllet de 20 dòlars fals. La brutalitat del vídeo ha provocat una onada de protestes. Estrelles del món de l’esport, com ara l’exjugador de bàsquet Michael Jordan han aixecat la veu en contra d’aquests abusos, un gest no gaire habitual per part d’aquest esportista. “Estic trist, profundament dolgut i furiós. Veig i sento el dolor i la frustració de tots i em posiciono amb els que s’han aixecat en contra del racisme i en contra de la violència contra la gent de color que està arrelada en aquest país [...]. Ja hem aguantat prou”, assegurava en un comunicat. No ha estat l’únic. Una altra estrella del bàsquet, Lebron James, piulava: “Per què no ens volen?” El jugador de Los Angeles Lakers és molt crític amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i ho demostra sovint a través de Twitter. Per la seva banda, el pilot britànic de Fórmula 1 Lewis Hamilton també lamentava els fets i denunciava sentir-se sol “en un món de blancs”. Personalitats del món de l’espectacle com Justin Bieber i Kate Perry han pagat les fiances dels manifestants.
Enmig d’una greu pandèmia que ha suposat la mort de milers de persones –precisament la comunitat afroamericana és de les més castigades pel coronavirus per les dificultats que tenen per accedir als serveis mèdics– i de la crisi econòmica que se’n derivarà, el president dels Estats Units, Donald Trump, s’enfronta a un escenari complicat pocs mesos abans de les eleccions presidencials. El mandatari ha optat per la seva habitual violència verbal i ha acusat els governadors de ser “tous” davant dels disturbis que estan ocasionant els manifestants. Les paraules de Trump han acabat d’escalfar els ànims. En una piulada, el president qualificava d’“escòria” i “gentussa” les persones responsables dels aldarulls i també dels saquejos.
terrorisme nacional
Des que va esclatar el conflicte, Trump ha passat de puntetes per aquest problema de fons i s’ha centrat en la urgència per restablir l’ordre. L’estratègia li pot donar vots de cara el mes de novembre, quan es jugarà la reelecció davant del demòcrata Joe Biden. L’exvicepresident de l’era Obama avantatja en sis punts Trump en les enquestes nacionals (amb un 48,6% de vots populars, envers el 42,6% del republicà), però la presidència dels Estats Units es juga als estats frontissa, i el magnat aposta ara per la mà de ferro. Una enquesta publicada a The Washington Post assenyalava que vuit de cada deu afroamericans considera que Trump és racista. L’estratègia electoral sembla clara: agitar les seves bases. L’oposició demòcrata ha condemnat el que per al candidat d’aquest partit a la Casa Blanca, Joe Biden, és un intent de “traficar amb la por i la divisió”.
La duresa del discurs de Trump també ha provocat altres reaccions en contra. Wilton Gregory, l’arquebisbe catòlic de Washington, va qualificar de “desconcertant i indignant” la visita del president americà a la Basílica Nacional. “Ha estat una manipulació realitzada d’una manera que viola els nostres principis religiosos”, va etzibar.