Un soci incòmode
El Regne Unit s’ha mostrat com un soci incòmode per a la Unió Europea. Pocs mesos abans que es faci efectiu el Brexit, el primer ministre britànic endureix el discurs i dibuixa un escenari incert
SITUACIÓ
Després de dècades cultivant l’euroesceptiscime, el Brexit és més a prop que mai i tot s’encamina cap a un final abrupteLes relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea mai han estat un camí de roses. En aquests gairebé cinquanta anys de pertinença a la Unió Europea –el Regne Unit s’hi va incorporar el 1973–, Londres s’ha mostrat sempre com un soci incòmode, preocupat per treure el màxim rendiment de les relacions amb els estats europeus. Poques setmanes abans de la culminació definitiva del Brexit, les negociacions per arribar a un acord comercial estan encallades i ara per ara sembla difícil que es pugui arribar a un acord. De fet, el primer ministre, Boris Johnson, assegurava que es mostrava disposat a “violar la legalitat internacional” per no haver d’obeir uns acords que ja havien estat gairebé beneïts.
A la pràctica, el que ha fet el primer ministre és aprovar una controvertida normativa –que fins i tot ha trobat la negativa d’alguns membres del mateix partit conservador– que concedeix als ministres poders per incomplir o reinterpretar els termes de l’acord del Brexit signat l’any passat entre Londres i Brussel·les. Un moviment que s’executa cent dies abans de la fi del període de transició i de la consumació de la sortida de la Unió Europea.
El punt més espinós és el que deixa les mans lliures al govern britànic per no aplicar el protocol a Irlanda del Nord inclòs en el pacte ja subscrit amb la Unió Europea, i que va ser un dels més complicats de tirar endavant. Johnson sosté que necessita aquesta nova regulació per blindar la integritat del Regne Unit i evitar possibles discriminacions en el trànsit de béns i serveis entre les quatre nacions que el componen, Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. El punt de fricció és l’estatus especial d’aquesta última nació i la seva relació amb la República d’Irlanda, territori de la Unió Europea que des de la signatura d’l’acord de pau de Divendres Sant el 1998 –que va posar fi a dècades de violència i terrorisme de l’IRA i dels grups paramilitars unionistes– no té frontera física amb els seus veïns. Un cop es consumi el Brexit, l’Ulster també deixarà de ser part de la Unió Europea i un dels riscos que es volia evitar era la construcció d’una nova frontera física entre les dues part de l’illa.
tensions d’última hora
Els últims moviments de Johnson han preocupat i enutjat les institucions europees, que tornen a comprovar els moviments erràtics del ja pràcticament exmembre. El president francès, Emmanuel Macron, és un dels que ha criticat obertament les formes del Regne Unit i ha demanat que s’acabin d’una vegada les negociacions. El mandatari francès considera que ja s’ha perdut prou temps. França ha estat en molts casos crítica amb l’actitud del Regne Unit. De fet, el general francès Charles de Gaulle era contrari que els britànics poguessin entrar a formar part del club europeu, i sempre se’ls ha considerat un soci sui generis i aliat de Washington. No va ser fins al 1973 que es va fer el primer pas endavant. El Regne Unit es trobava enmig d’una recessió econòmica i la possibilitat d’obrir-se al mercat comú significava una gran oportunitat per redreçar les finances. L’entrada a la Unió Europea va anar acompanyada de l’euroescepticisme d’una part de l’elit política britànica, que ara ha fet servir aquest espantall per convèncer una part de la població, també castigada des de fa anys per la crisi econòmica. L’arribada de ciutadans comunitaris al Regne Unit no ha estat ben rebuda per una part de la societat, que ho veu com una amenaça a la seva estabilitat laboral.
Les pugnes entre el Regne Unit i la Unió Europea venen de lluny. De fet, l’ex-primera ministra Margaret Thatcher, ja va iniciar una batalla al si de la institució quan va fer famosa la frase I want my money back (‘vull que em tornin els meus diners’). En aquella cimera a Dublín, l’any 1979, la Dama de Ferro va demanar a la CEE que ajustés les contribucions del seu país i va amenaçar de retenir pagaments d’impostos al valor afegit si no ho feia. Thatcher va negociar el que passaria a anomenar-se “el xec britànic”, una rebaixa en les contribucions per la qual a Londres se li retornen dos terços del dèficit fiscal del Regne Unit i del bloc europeu. La mesura es va explicar perquè aquells més de dos terços del pressupost europeu anaven a la Política Agrària Comuna, de la qual Londres es beneficiava poc. Més endavant, en un dels moments més importants de la història de la Unió Europea, la implantació de la moneda comuna –l’euro–, el Regne Unit tampoc hi va voler participar. Una vegada més, Londres se’n va desmarcar. Tot i això, va ser un dels socis que més va defensar l’ampliació del club, fins al punt que va ser l’artífex que el 2004 entressin fins a deu països. Després de dècades cultivant l’euroesceptiscime, el Brexit és més a prop que mai i s’encamina cap a un final abrupte. Tot i això, el proper 15 d’octubre hi ha una cimera de la Unió Europea per acabar de perfilar les relacions amb el Regne Unit. Serà una de les darreres oportunitats per reconduir les negociacions.
segona onada de coronavirus
Després de negar la gravetat de la pandèmia, el primer ministre, Boris Johnson, assegurava dimecres que s’ha d’estar preparat per a “una segona onada”. De moment, les mesures afectaran bars i restaurants, que hauran de tancar a les deu de la nit. També s’imposa la mascareta obligatòria per als empleats de l’hosteleria i del petit comerç. Johnson va fer referència a les dades que arriben des de França i l’Estat espanyol per alertar els britànics. “Mireu què està passant allà.” El primer ministre s’ha vist obligat a fer marxa enrere d’unes declaracions en què animava la gent a anar treballar a les oficines. Després de les dades dels darrers dies, ha optat per aconsellar el teletreball. Hi ha un alarmant repunt en el nombre de persones infectades amb coronavirus, el que segons Johnson ha provocat que en els últims quinze dies es dupliqués el nombre de malalts amb covid-19 admesos als hospitals.