Internacional

INTERNACIONAL

Guerra oberta al Caucas

Els combats a l’Alt Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan reobren un conflicte latent. Els interessos de Turquia i Rússia són ara clau per a l’estabilitat de la regió

ALIATS
Armènia confia la seva seguretat a Rússia, que ven grans quantitats d’armament a l’Azerbaidjan
ENFRONTAMENTS
Armènia acusa Turquia de donar suport a l’Azerbaidjan en aquest nou episodi de violència al Caucas

Tam­bors de guerra a la zona sud del Cau­cas. Armènia i l’Azer­baid­jan han reprès amb arti­lle­ria pesant un con­flicte inter­mi­tent des de fa dècades. En poc més de deu dies, els morts es comp­ten per cen­te­nars, i la des­trucció de la ciu­tat de Ste­pa­nakert, capi­tal de la zona, és ben visi­ble. Edi­fi­cis, esco­les i hos­pi­tals han que­dat total­ment des­truïts. L’ombra d’un nou con­flicte –com el que en els anys noranta del segle pas­sat va pro­vo­car la mort de 30.000 per­so­nes– entre Ere­van i Bakú avança a pas­sos de gegant. L’Alt Kara­bagh és un encla­va­ment mun­tanyós situat al sud del Cau­cas, on es cal­cula que viuen unes 150.000 per­so­nes. És un ter­ri­tori que recla­men els dos estats, i el con­flicte s’ha d’enqua­drar en la influència i el domini rus que ha tin­gut la zona durant segles. Històrica­ment armeni, el ter­ri­tori va ser anne­xi­o­nat per l’Azer­baid­jan durant la Revo­lució Russa. L’arri­bada de l’URSS va ser­vir per soter­rar aquest con­flicte, perquè van dei­xar de ser països inde­pen­dents. Mos­cou va lliu­rar el ter­ri­tori a l’Azer­baid­jan el 1921 i va esta­blir la Regió Autònoma de l’Alt Kara­bakh el 1923, com a part de la República Soviètica de l’Azer­baid­jan. Durant anys, les ten­si­ons entre àzeris i arme­nis van ser cons­tants, així que apro­fi­tant el des­ba­lles­ta­ment de la Unió Soviètica, els arme­nis es van voler des­fer del con­trol de l’Azer­baid­jan, fet que va supo­sar l’inici d’’unes revol­tes arma­des que van des­en­ca­de­nar el con­flicte armat ini­ciat el 1992.

El 1994, es va sig­nar una treva, i els arme­nis de l’Alt Kara­bagh van pro­cla­mar una república inde­pen­dent, la República d’Artaj, que mai ha estat reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment i que es troba sota l’òrbita d’Armènia. El mes de juliol pas­sat, uns enfron­ta­ments entre els dos exèrcits van pro­vo­car la mort de setze sol­dats.

tensió crei­xent

Ara l’ofen­siva es redo­bla. Hi ha diver­ses hipòtesis que expli­quen el renai­xe­ment del con­flicte. La que pren més força després dels movi­ments en el con­text inter­na­ci­o­nal és el crei­xent interès de Tur­quia per la zona. El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, no amaga el seu suport a l’Azer­baid­jan i fins i tot s’indica que el man­da­tari ha faci­li­tat l’arri­bada de mili­ci­ans pro­vi­nents de Síria, on amb una guerra que es dona gai­rebé per aca­bada i amb la zona nord con­tro­lada, Erdo­gan posa ara els ulls en el Cau­cas. Tur­quia és un aliat històric de l’Azer­baid­jan; els unei­xen llaços cul­tu­rals i també reli­gi­o­sos, ja que la majo­ria de la població dels dos països pro­fessa la religió musul­mana. A més, Ankara té interes­sos energètics en aquest ter­ri­tori. El suport és total i ben visi­ble. Deu dies després de l’inici dels enfron­ta­ments armats, el minis­tre d’Exte­ri­ors turc, Mevlüt Çavu­so­glu, era rebut a Bakú pel pre­si­dent azer­baid­janès, Ilham Aliyev: “He vin­gut amb la intenció de demos­trar a tot­hom un cop més el suport de Tur­quia a l’Azer­baid­jan. Avui l’Azer­baid­jan lluita per l’alli­be­ra­ment dels seus ter­ri­to­ris, i compta per a això amb el poten­cial i la força necessària”, asse­gu­rava el minis­tre d’Erdo­gan.

Des­pesa mili­tar

L’Azer­baid­jan dis­posa de grans recur­sos petro­li­ers. En els dar­rers anys ha anat aug­men­tant la des­pesa mili­tar, i es cal­cula que el valor de l’arma­ment de Bakú és supe­rior a la tota­li­tat del pres­su­post d’Armènia. El cap del govern armeni, Nikol Pas­hi­nyan, afirma que “sense la impli­cació de Tur­quia, aquesta guerra no hau­ria començat”. Segons la seva opinió, “la decisió de des­en­ca­de­nar el con­flicte ha estat moti­vada pel suport total donat per Tur­quia”. Tur­quia i Armènia són ene­mics històrics i amb unes rela­ci­ons molt com­pli­ca­des. El record del geno­cidi que es va per­pe­trar des de l’imperi otomà a través dels Joves Turcs al poble armeni de l’any 1915 al 1923 –i en què es cal­cula que van morir més d’1 milió de civils arme­nis– encara és ben viu a Armènia. Fins a trenta països, entre els quals França, Ale­ma­nya i els Estats Units han reco­ne­gut aquesta mas­sa­cre.

El paper de Rússia

La influència de Mos­cou en aquest ter­ri­tori és inne­ga­ble. Mal­grat això, en els dar­rers anys el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, ha pre­fe­rit jugar el paper de potència neu­tral en els enfron­ta­ments entre els dos estats. Armènia con­fia que Mos­cou és la seva garan­tia de segu­re­tat, però al mateix temps, Rússia també ven grans quan­ti­tats d’arma­ment a l’Azer­baid­jan i veu com una amenaça el paper pro­ta­go­nista que Tur­quia s’ha ator­gat en el con­flicte. L’entrada de supo­sats mili­ci­ans giha­dis­tes al Cau­cas és una amenaça per a Mos­cou. De fet, una de les raons que va esgri­mir Putin per entrar a la guerra de Síria el 2015 va ser la impli­cació d’isla­mis­tes de les repúbli­ques de Txetxènia i el Dagues­tan. Ara, amb el nou con­flicte obert Putin veu l’arri­bada de mili­ci­ans patro­ci­nats per Ankara més a la vora. Per la seva banda, l’Iran és una altra de les potències de la regió que hi ha impli­ca­des, ja que té fron­te­res amb els dos estats i dona suport a Armènia.

medi­ació inter­na­ci­o­nal

El con­flicte al Cau­cas sud està sense resol­dre des de fa més de tres dècades, amb una esca­lada de tensió que pot fer tron­to­llar aquesta regió i la seva àrea d’influència. A més, l’esca­lada de la violència podria deses­ta­bi­lit­zar l’eco­no­mia glo­bal, perquè el Cau­cas sud és un pas­sadís per als gaso­duc­tes que van des del mar Caspi fins als mer­cats mun­di­als. La Unió Euro­pea ha dema­nat el ces­sa­ment imme­diat de les hos­ti­li­tats i l’inici d’un diàleg entre els dos estats. França –amb una comu­ni­tat armènia molt impor­tant– lidera aquesta posició. Els Estats Units i Rússia també s’han unit a aquesta petició.

ALT KARABAGH Extensió: 4.400 km² Habitants: 150.000 persones Capital: Stepanakert
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.