Guerra i tensions a l’espai postsoviètic
El conflicte a l’Alt Karabakh posa de relleu els problemes enquistats de l’antic sistema rus. Bielorússia i el Kirguizistan viuen protestes per les acusacions de frau electoral
ALT KARABAKH
Rússia continua tenint una gran influència sobre Armènia i l’Azerbaidjan, que ara reobren un conflicte latentL’espai que ocupava l’antiga Unió Soviètica viu moments convulsos. Tres dècades després del col·lapse, hi ha conflictes que encara cuegen i que provenen d’aquell moment històric. El cas més exemplificant és el dels enfrontaments que es van iniciar a finals de setembre a la regió de l’Alt Karabakh, un territori que es diputen Armènia i l’Azerbaidjan. Aquesta zona, ha estat històricament sota domini dels armenis, però l’any 1921 Moscou la va entregar a l’Azerbaidjan. S’establia així la regió autònoma de l’Alt Karabakh. Sota la influència soviètica, el conflicte es va anar esllanguint, però les tensions entre armenis i àzeris van continuar latents. De fet, ho ha estat en les darreres dècades, perquè durant aquest temps s’ha desencadenat una guerra –va ser a principis dels noranta i va causar 30.000 morts i milers de desplaçats–, la proclamació de la República d’Artaj, no reconeguda internacionalment, i ara aquest esclat de violència, el més greu dels darrers anys.
Rússia té una gran influència sobre els dos països. De fet, la setmana passada, el president rus, Vladímir Putin, va intentar que arribessin a un acord per tal d’aturar les hostilitats. De moment, i a l’hora de tancar aquesta edició, els combats entre les dues repúbliques exsoviètiques continuen.
Un altre país que encara viu sota l’òrbita de Moscou és Bielorússia. El seu president des de fa gairebé trenta anys és Aleksandr Lukaixenko, un nostàlgic de la Unió Soviètica. El país viu des del mes d’agost un seguit de protestes pel que es considera un frau electoral de l’actual mandatari. El 9 d’agost, Lukaixenko va revalidar la presidència amb més d’un 80% dels sufragis. Els grups opositors –als quals s’acusa de ser prooccidentals– estan patint una greu repressió per part de les forces de seguretat. En els darrers mesos hi ha hagut milers de detinguts.
El president rus, doncs, s’erigeix com a forçós protagonista d’aquests conflictes. Primerament, per la influència que encara exerceix en l’espai soviètic i, després, perquè manté estretes relacions comercials amb tots. Rússia és aliada d’Armènia, amb el qual té un acord de defensa, i en els darrers temps ha venut grans quantitats d’armament a l’Azerbaidjan. D’altra banda, Putin va donar suport total a Lukaixenko amb un crèdit concedit a les arques bielorusses per valor de 1.500 milions de dòlars.
PROTESTES PER FRAU ELECTORAL
El Kirguizistan, l’antiga república soviètica limítrofa amb la Xina, també ha experimentat protestes per un frau electoral en les eleccions del 4 d’octubre passat. Els opositors van entrar per la força al Parlament i en els enfrontaments posteriors hi va haver un mort i un miler de ferits. El Comitè Electoral Central va anul·lar el resultat de les eleccions per evitar més protestes i s’ha designat un nou primer ministre. La UE ha elogiat el fet que anul·lessin les eleccions, però demana “diàleg” entre les forces polítiques per sortir de la crisi.
