La revolució de ‘los frijoleros’
Guatemala viu moments tensos. Al país centreamericà s’agreugen les desigualtats socials enmig d’un clima de corrupció. Les protestes han obligat el govern a fer marxa enrere i a retirar els pressupostos
INVERSIONS
L’ajuda humanitària per part del govern no ha acabat d’arribar mai, i hi ha moltes persones damnificades per la virulència dels darrers huracansSITUACIÓ
La repressió de les forces de seguretat contra els manifestants ha provocat les protestes d’associacions a favor dels drets humansUna classe política totalment allunyada de la població i unes desigualtats socials que s’agreugen i que suposen que Guatemala sigui un dels països amb una de les taxes de major desnutrició infantil del món. És per aquest motiu que les paraules d’un diputat, Rubén Barrio, assegurant que es mantindrien “en peu davant de qualsevol menjador de frijoles” (en referència als manifestants pobres, molts d’ells indígenes que aquests dies protagonitzen les protestes al país centreamericà) han suposat tota una provocació en aquest estat de 17 milions d’habitants. Les protestes de les últimes setmanes s’han batejat amb el nom de la revolució de los frijoleros.
Les declaracions no han fet res més que revelar la distància entre polítics i ciutadans, perquè es dona la circumstància que els frijoles –un menjar molt popular a l’Amèrica Llatina– formen part de la dieta de la majoria de la població, la meitat de la qual viu per sota del llindar de la pobresa. També han ofès perquè, precisament, hi ha persones a Guatemala que només es poden permetre aquest menjar. A més, el país ha patit les conseqüències dels huracans, que han deixat la població més pobra sense recursos. L’ajuda humanitària per part del govern no acaba d’arribar, i moltes persones damnificades sobreviuen com poden en albergs o al que han pogut salvar de les seves cases. Les tensions han esclatat una altra vegada, ara que es compleixen cinc anys de les protestes que van obligar a dimitir l’anterior president, Otto Pérez Molina. Aquest cop el detonant ha estat l’aprovació dels pressupostos del govern estatal.
els pressupostos
Aquesta frustració de la població ha desembocat en unes protestes que durant els primers compassos es van mostrar pacífiques, però que el 21 de novembre passat van acabar amb l’incendi d’una part del Parlament (es calcula que s’ha cremat entre un 15 i un 20% de l’edifici).
Al govern, capitanejat per Alejandro Giammattei, se l’acusa de no tenir en compte les necessitats bàsiques de la població, en un dels països amb un índex de pobresa més elevat d’aquesta zona de l’Amèrica Llatina. Algunes partides d’aquest pressupost per a la població apareixien gairebé congelades, com les que anaven destinades a l’equipament d’hospitals o a educació.
Els manifestants asseguren que, en canvi, sí que han augmentat les partides que van destinades a concessions d’empreses privades i a infraestructures. Amb aquest escenari, el clima s’ha anat endurint, i també les protestes.
De fet, els grups opositors han aconseguit fer tanta pressió que els govern no ha tingut més remei que retirar el polèmic pressupost.
desnutrició infantil
Guatemala ocupa les primeres posicions mundials pel que fa a desnutrició infantil. El país, tot i no ser un dels països més pobres de l’Amèrica Central, té un greu problema amb la desnutrició infantil. Les causes s’han de buscar en el percentatge de població indígena. En aquest país suposa entre un 40 i un 60% de la població que viu en zones rurals, amb un enquistament de la situació i una majoria de nens amb problemes de creixement i amb un estat de desnutrició que els comporten seqüeles físiques i psicològiques per a tota la vida. Una de les crítiques que fan les organitzacions humanitàries és que els governs del país centreamericà no han tirat endavant un pla per erradicar aquesta xacra (com sí que ho han fer altres països de l’entorn, per exemple el Salvador), la qual cosa ha suposat que perduri aquesta situació. Les accions puntuals que organitza el govern per repartir menjar a les zones més desafavorides són només un pedaç que no soluciona un problema endèmic.
Casos de corrupció
Guatemala ja està avesat als casos de corrupció. De fet, l’expresident Otto Pérez Molina i l’exvicepresidenta Roxanna Baldetti són a la presó en espera de judici. És per aquest motiu, que l’assignació de més diners a empreses concessionàries privades encara ha indignat més una població que està farta de la seva classe política. Aquest darrer episodi, a més, ha suposat una crisi al si del govern, perquè veient les grans mobilitzacions, el vicepresident de l’executiu, Guillermo Castillo, ha demanat al president, Alejandro Giammattei, que tots dos abandonin el càrrec pel bé del país.
A aquest descontentament general s’hi ha de sumar la gestió que està fent el govern des que va començar la pandèmia del coronavirus. L’estratègia per fer front a la covid-19 de Giammattei, metge de professió, ha estat durament criticada per sectors socials, que han denunciat mancances als hospitals i una mala gestió dels recursos destinats a la crisi. Segons les darreres dades, Guatemala registra 118.629 casos confirmats de covid-19 i 4.076 morts, una de les xifres més altes de tot l’Amèrica Central.
violència policial
La repressió de les forces de seguretat contra els manifestants ha provocat les protestes d’associacions a favor dels drets humans, com ara d’Amnistia Internacional, que ha denunciat la brutalitat emprada per la policia per dissoldre les manifestacions: “Es van fer servir gasos lacrimògens i es van detenir desenes de persones, entre elles alguns periodistes. La repressió policial de les protestes del 21 de novembre va ser summament greu.” Per a Amnistia Internacional, “és clar que les autoritats guatemalenques han violat els estàndards internacionals d’ús de la força i que han atacat el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica de la població”.