Internacional

La revolució de ‘los frijoleros’

Guatemala viu moments tensos. Al país centreamericà s’agreugen les desigualtats socials enmig d’un clima de corrupció. Les protestes han obligat el govern a fer marxa enrere i a retirar els pressupostos

INVERSIONS
L’ajuda humanitària per part del govern no ha acabat d’arribar mai, i hi ha moltes persones damnificades per la virulència dels darrers huracans
SITUACIÓ
La repressió de les forces de seguretat contra els manifestants ha provocat les protestes d’associacions a favor dels drets humans

Una classe política total­ment allu­nyada de la població i unes desi­gual­tats soci­als que s’agreu­gen i que supo­sen que Gua­te­mala sigui un dels països amb una de les taxes de major des­nu­trició infan­til del món. És per aquest motiu que les parau­les d’un dipu­tat, Rubén Bar­rio, asse­gu­rant que es man­tin­drien “en peu davant de qual­se­vol men­ja­dor de fri­jo­les” (en referència als mani­fes­tants pobres, molts d’ells indígenes que aquests dies pro­ta­go­nit­zen les pro­tes­tes al país cen­tre­a­me­ricà) han supo­sat tota una pro­vo­cació en aquest estat de 17 mili­ons d’habi­tants. Les pro­tes­tes de les últi­mes set­ma­nes s’han bate­jat amb el nom de la revo­lució de los fri­jo­le­ros.

Les decla­ra­ci­ons no han fet res més que reve­lar la distància entre polítics i ciu­ta­dans, perquè es dona la cir­cumstància que els fri­jo­les –un men­jar molt popu­lar a l’Amèrica Lla­tina– for­men part de la dieta de la majo­ria de la població, la mei­tat de la qual viu per sota del llin­dar de la pobresa. També han ofès perquè, pre­ci­sa­ment, hi ha per­so­nes a Gua­te­mala que només es poden per­me­tre aquest men­jar. A més, el país ha patit les con­seqüències dels hura­cans, que han dei­xat la població més pobra sense recur­sos. L’ajuda huma­nitària per part del govern no acaba d’arri­bar, i mol­tes per­so­nes dam­ni­fi­ca­des sobre­vi­uen com poden en albergs o al que han pogut sal­var de les seves cases. Les ten­si­ons han escla­tat una altra vegada, ara que es com­plei­xen cinc anys de les pro­tes­tes que van obli­gar a dimi­tir l’ante­rior pre­si­dent, Otto Pérez Molina. Aquest cop el deto­nant ha estat l’apro­vació dels pres­su­pos­tos del govern esta­tal.

els pres­su­pos­tos

Aquesta frus­tració de la població ha desem­bo­cat en unes pro­tes­tes que durant els pri­mers com­pas­sos es van mos­trar pacífiques, però que el 21 de novem­bre pas­sat van aca­bar amb l’incendi d’una part del Par­la­ment (es cal­cula que s’ha cre­mat entre un 15 i un 20% de l’edi­fici).

Al govern, capi­ta­ne­jat per Ale­jan­dro Giam­mat­tei, se l’acusa de no tenir en compte les neces­si­tats bàsiques de la població, en un dels països amb un índex de pobresa més ele­vat d’aquesta zona de l’Amèrica Lla­tina. Algu­nes par­ti­des d’aquest pres­su­post per a la població apa­rei­xien gai­rebé con­ge­la­des, com les que ana­ven des­ti­na­des a l’equi­pa­ment d’hos­pi­tals o a edu­cació.

Els mani­fes­tants asse­gu­ren que, en canvi, sí que han aug­men­tat les par­ti­des que van des­ti­na­des a con­ces­si­ons d’empre­ses pri­va­des i a infra­es­truc­tu­res. Amb aquest esce­nari, el clima s’ha anat endu­rint, i també les pro­tes­tes.

De fet, els grups opo­si­tors han acon­se­guit fer tanta pressió que els govern no ha tin­gut més remei que reti­rar el polèmic pres­su­post.

des­nu­trició infan­til

Gua­te­mala ocupa les pri­me­res posi­ci­ons mun­di­als pel que fa a des­nu­trició infan­til. El país, tot i no ser un dels països més pobres de l’Amèrica Cen­tral, té un greu pro­blema amb la des­nu­trició infan­til. Les cau­ses s’han de bus­car en el per­cen­tatge de població indígena. En aquest país suposa entre un 40 i un 60% de la població que viu en zones rurals, amb un enquis­ta­ment de la situ­ació i una majo­ria de nens amb pro­ble­mes de crei­xe­ment i amb un estat de des­nu­trició que els com­por­ten seqüeles físiques i psi­cològiques per a tota la vida. Una de les crítiques que fan les orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries és que els governs del país cen­tre­a­me­ricà no han tirat enda­vant un pla per erra­di­car aquesta xacra (com sí que ho han fer altres països de l’entorn, per exem­ple el Sal­va­dor), la qual cosa ha supo­sat que per­duri aquesta situ­ació. Les acci­ons pun­tu­als que orga­nitza el govern per repar­tir men­jar a les zones més des­a­fa­vo­ri­des són només un pedaç que no solu­ci­ona un pro­blema endèmic.

Casos de cor­rupció

Gua­te­mala ja està ave­sat als casos de cor­rupció. De fet, l’expre­si­dent Otto Pérez Molina i l’exvi­ce­pre­si­denta Roxanna Bal­detti són a la presó en espera de judici. És per aquest motiu, que l’assig­nació de més diners a empre­ses con­ces­sionàries pri­va­des encara ha indig­nat més una població que està farta de la seva classe política. Aquest dar­rer epi­sodi, a més, ha supo­sat una crisi al si del govern, perquè veient les grans mobi­lit­za­ci­ons, el vice­pre­si­dent de l’exe­cu­tiu, Gui­llermo Cas­ti­llo, ha dema­nat al pre­si­dent, Ale­jan­dro Giam­mat­tei, que tots dos aban­do­nin el càrrec pel bé del país.

A aquest des­con­ten­ta­ment gene­ral s’hi ha de sumar la gestió que està fent el govern des que va començar la pandèmia del coro­na­vi­rus. L’estratègia per fer front a la covid-19 de Giam­mat­tei, metge de pro­fessió, ha estat dura­ment cri­ti­cada per sec­tors soci­als, que han denun­ciat man­can­ces als hos­pi­tals i una mala gestió dels recur­sos des­ti­nats a la crisi. Segons les dar­re­res dades, Gua­te­mala regis­tra 118.629 casos con­fir­mats de covid-19 i 4.076 morts, una de les xifres més altes de tot l’Amèrica Cen­tral.

violència poli­cial

La repressió de les for­ces de segu­re­tat con­tra els mani­fes­tants ha pro­vo­cat les pro­tes­tes d’asso­ci­a­ci­ons a favor dels drets humans, com ara d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, que ha denun­ciat la bru­ta­li­tat emprada per la poli­cia per dis­sol­dre les mani­fes­ta­ci­ons: “Es van fer ser­vir gasos lacrimògens i es van dete­nir dese­nes de per­so­nes, entre elles alguns peri­o­dis­tes. La repressió poli­cial de les pro­tes­tes del 21 de novem­bre va ser sum­ma­ment greu.” Per a Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, “és clar que les auto­ri­tats gua­te­ma­len­ques han vio­lat els estàndards inter­na­ci­o­nals d’ús de la força i que han ata­cat el dret a la lli­ber­tat d’expressió i de reunió pacífica de la població”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor