“Hi ha refugiats per culpa del canvi climàtic”

Hi ha una difi­cul­tat per defi­nir què és el migrant climàtic perquè les migra­ci­ons sem­pre són mul­ti­cau­sals. Mai s’emi­gra per una sola causa encara que sem­pre n’hi ha una que des­taca. En el cas de les per­so­nes que fugen del seus països perquè els ha des­a­pa­re­gut l’hàbitat a causa del canvi climàtic crec que això és sufi­ci­ent­ment impor­tant perquè a aques­tes per­so­nes se les con­si­deri migrants climàtics. Encara que hi hagi altres motius, el canvi climàtic no és un feno­men natu­ral, sinó que és el resul­tat d’una acció política dels governs que fa més de trenta anys que arri­ben a acords climàtics que incom­plei­xen.

Aques­tes per­so­nes que han de fugir se’ls ha de con­si­de­rar vícti­mes d’aquesta acció política. Això és el que les ha de con­ver­tir en merei­xe­do­res de pro­tecció inter­na­ci­o­nal, com les vícti­mes de per­se­cu­ci­ons polítiques o de con­flic­tes bèl·lics. El con­cepte de refu­giat va vin­cu­lat a la con­si­de­ració de víctima de les per­so­nes que fugen de les dife­rents cau­ses polítiques. Per això con­si­dero que als refu­gi­ats climàtics se’ls ha de donar la con­dició de refu­gi­ats o de per­so­nes merei­xe­do­res de pro­tecció inter­na­ci­o­nal.

Sí, de fet ja hi ha migra­ci­ons climàtiques. El que més hi ha són des­plaçaments interns. Per cada per­sona que emi­gra d’un país a un altre n’hi ha deu que ho fan des de les zones rurals a les ciu­tats, sobre­tot a les àrees tro­pi­cals. La con­clusió del meu estudi és que aques­tes migra­ci­ons climàtiques ani­ran crei­xent i sobre­tot ho faran quan la gent hagi de sor­tir d’aques­tes ciu­tats tro­pi­cals perquè ara, de manera des­me­su­rada, reben moltíssima gent de les àrees rurals. El trànsit de les zones rurals a les urba­nes és un fet que es va anar pro­duint al llarg de tot el segle XX, fins i tot abans. No és res nou. El que passa és que ara es dona a les zones tro­pi­cals i un dels fac­tors, sens dubte, és la pèrdua de les con­di­ci­ons de vida. Això ha supo­sat que el ren­di­ment dels cul­tius hagi dis­minuït i que des­a­pa­re­guin.

Són les ciu­tats de l’Àfrica, que es cal­cula que seran les més grans del món a finals de segle encara que això podria arri­bar a no pas­sar a causa del canvi climàtic, però en prin­cipi les pro­jec­ci­ons de les Naci­ons Uni­des asse­gu­ren que les tres ciu­tats més grans del món seran afri­ca­nes. Després hi ha les ciu­tats del sud d’Àsia i del sud-est asiàtic, a més de les lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes.

Jun­ta­ment amb el sud-est asiàtic. Hi ha dife­rents fenòmens. Les seque­res cada vegada es fan més for­tes, més per­sis­tents, més dura­do­res. A la Banya d’Àfrica acu­mu­len deu anys de sequera, això no s’havia donat abans i és fruit del canvi climàtic. I plou cada vegada pit­jor, les plu­ges són tor­ren­ci­als, més des­truc­ti­ves i menys útils per a l’agri­cul­tura. Seque­res que fan cada cop més grans els deserts i unes plu­ges cada vegada més intem­pes­ti­ves, més des­truc­ti­ves. En tot l’Àfrica Ori­en­tal hi ha un incre­ment dels ciclons i els efec­tes que a la llarga farà pujar el nivell del mar. Tota l’àrea del Sahel i la zona ori­en­tal són les més afec­ta­des

En ter­mes sani­ta­ris, no n’han sor­tit tan mal­pa­rats, perquè els nivells de con­tagi i de morts a l’Àfrica són menors que a Europa i en l’aspecte sani­tari no els ha afec­tat tant. Tot i això, s’han vist molt per­ju­di­cats en l’aspecte econòmic. Són països que viuen de reme­ses que envien els emi­grants, que en molts casos han per­dut la feina. A més, s’han atu­rat cer­tes rela­ci­ons comer­ci­als i són pobla­ci­ons que viuen al dia, amb el que venen, amb la feina diària i s’han vist molt afec­tats. És a dir, l’empo­bri­ment que suposa la pandèmia per els països afri­cans és molt greu. Quan Europa ja hagi sor­tit i hagi superat tot això és pos­si­ble que a l’Àfrica els efec­tes per­sis­tei­xin durant molt de temps.

La sen­sació, l’este­re­o­tip, el pre­ju­dici és que tots els refu­gi­ats del món volen venir als països rics. El cert és el que els països del nord, els països rics, el què és Europa, l’Amèrica del Nord, Austràlia, el Japó... el que seria el nord glo­bal reben el 16% dels refu­gi­ats que hi ha al món. L’altre 84% està als països pobres. Això es deu al fet que la gent que fuig d’un con­flicte bèl·lic, el motiu pel qual hi ha més refu­gi­ats al món, no busca una migració de llarga distància, sinó que se solen que­dar al país veí. La immensa majo­ria dels siri­ans que han fugit de la guerra de Síria estan a Tur­quia, al Líban, a Jordània... i la part que ha vin­gut a Europa, que cre­iem que és molt gran, en rea­li­tat és molt petita. Com que la migració climàtica també és una migració forçada, com la dels con­flic­tes, el meu vati­cini és que durant bas­tant de temps la major part dels refu­gi­ats climàtics també es que­da­ran als països veïns. Tot i això, d’aquí a unes dècades, també hi haurà migra­ci­ons de llarga distància perquè l’opció de que­dar-se en aquests països veïns també estarà molt cas­ti­gada pel mateix canvi climàtic. Això ja es veu en l’emi­gració del Sudan i de Somàlia, dos països molt cas­ti­gats pel canvi climàtic, els habi­tants dels quals se’n van a Kenya, a Uganda. L’emi­gració de Burkina Faso i de Mali se’n va als països cos­ta­ners de l’Àfrica Occi­den­tal, no se’n va a Europa.