Tots contra Netanyahu
Vuits partits s’uneixen per fer fora Benjamin Netanyahu, que fa dotze anys que ostenta el càrrec. El primer ministre es resisteix a perdre el poder
SITUACIÓ
L’esclat del conflicte a la Franja de Gaza va deixar les converses entre els vuit partits opositors en punt mortA contrarellotge i en l’últim minut. Així es dibuixava dimecres a la nit el nou govern israelià que ha d’expulsar del poder el primer ministre des de fa dotze, Benjamin Netanyahu. La nova coalició, que ha de passar encara una darrera prova i tenir l’acceptació de la Knesset (parlament israelià), neix d’una amalgama de partits que van des de la dreta més extrema fins a l’esquerra, passant pels partits araboisraelians que mai han format part d’un govern israelià. El nou artefacte polític es mira, de moment, amb expectació i hi ha certa desconfiança perquè pugui tirar endavant un projecte sòlid, ja que l’únic punt que els uneix és fer fora Netanyahu del poder. A més, encara ha de superar alguns entrebancs per arribar a bon port.
La situació política a Israel ha arribat a un cul-de-sac que s’ha anat repetint en bucle. El 23 de març es van celebrar unes eleccions (les quartes en només dos anys) que no van donar un clar guanyador. Aquesta circumstància és fruit del sistema electoral israelià, que fa difícil obtenir majories estables. L’artífex d’aquest nou pacte contra natura és Yair Lapid, del partit Yesh Atid, fins ara líder de l’oposició i que ha capitanejat unes dures converses per aconseguir convèncer partits amb ideologies i programes completament diferents. Lapid, que treballava de periodista abans de fer el salt a la política, va entrar amb força el 2012 per oferir una alternativa de centre, laica i amb aires progressistes, en un país marcat per la polarització, els extrems ideològics i el pes de la religió. En aquest nou govern, cada formació ha mirat d’assegurar-se que els seus interessos estiguin garantits, i són precisament aquestes ambicions partidistes les que han fer trontollar l’acord fins a gairebé el límit. El nou primer ministre, durant dos anys, serà Naftali Bennett, líder dels ultres de Yamina. Després, donarà pas a Lapid. Mentrestant, el líder del partit centrista Yesh Atid serà ministre de Relacions Exteriors. Després, ho serà Bennett.
qui és qui?
El nou govern tindrà entre vint-i-cinc i vint-i-set ministeris. Yesh Atid (‘Hi ha Futur’) va quedar segon al darrere del Likud de Netanyahu i ha convertit la lluita contra la corrupció en el seu principal objectiu. Es defineix de centre i s’erigeix en defensor de la classe mitjana. Yamina, del proper primer ministre Bennett, va començar com un conglomerat de partits nacionalistes i representa la dreta radical. Defensen, per exemple, més classes de judaisme a les escoles.
Kahol Lavan (‘Blau i Blanc’), els colors de la bandera israeliana, està liderat per Benny Gantz. Es va crear el 2019 per expulsar del poder Netanyahu, però al final van governar en coalició, fet que va suposar la marxa d’alguns membres, com el mateix Lapid. És un partit de dreta moderada, defensa l’establiment de colònies (vall del Jordà i algunes de Cisjordània) encara que és partidari de les negociacions amb els palestins.
Yisrael Beiteinu (‘Israel la Nostra Llar’) és un partit de dretes fundat el 1999 per Avigdor Lieberman que defensa els drets dels nous immigrants jueus. Al seu moment va capitalitzar el milió de vots dels jueus que provenien de l’antiga Unió Soviètica. Tikva Hadasha (‘Nova Esperança’) és una escissió del Likud liderada per Gideon Saar, un ex-alt càrrec de Netanyahu. Els dos partits s’oposen a la creació d’un estat palestí. D’altra banda, hi ha Avoda (el Partit Laborista), que s’ha anat enfonsant en els darrers anys. És un partit d’esquerres que defensa la igualtat de gènere, s’oposa a la privatització i està a favor d’un salari mínim. Advoca per un estat per als palestins igual que Meretz –una escissió del partit laborista fundada el 1992– i que també és un partit escorat a l’esquerra. Defensa els drets del col·lectiu LGTBI.
Raam, dirigit per Mansur Abbas, és el partit que representa la minoria araboisraeliana, que són el 21% de la població.
Lapid ha fet malabars per acontentar tots els seus integrants. Es dona la circumstància que el primer ministre del país serà un polític el partit del qual només ha aconseguit set escons, però que han resultat decisius per poder formar el govern.
resposta de netanyahu
Benjamin Netanyahu és un polític experimentat i està lluitant fins a l’extenuació per no ser expulsat del càrrec. Bibi, com també es conegut, fins i tot va animar els seus seguidors a manifestar-se al lloc on s’estaven produint les negociacions. El mandatari israelià es troba enmig de les causes que té obertes amb la justícia de suborn, frau i abús de poder. Precisament, aquests litigis són els que han l’han acabat condemnant políticament. En plena lluita per la seva supervivència política, Netanyahu ha viscut algunes de les setmanes més complicades en els seus quinze anys de mandat, els últims dotze ininterrompudament.
L’esclat del conflicte a la Franja de Gaza va deixar les converses entre els vuit partits opositors en punt mort. Netanyahu confiava que l’escalada bèl·lica suposés un augment de la seva popularitat i d’aprovació en la seva gestió, però l’acord, encara que hagi estat in extremis, l’ha deixat fora de joc. El fins ara primer ministre té ara 71 anys. Net d’un rabí i fill d’historiador –que va ser assistent personal de Zeev Jabotinsky, líder de la tendència sionista anomenada revisionista, favorable a un Gran Israel– beu d’aquesta ideologia. A Netanyahu se li reconeix que va portar el país a gairebé la plena ocupació i a tenir una tecnologia capdavantera.
Tot i això, Netanyahu ha protagonitzat des que és al poder tres conflictes amb Gaza (2012, 2014 i el de fa poques setmanes) que han suposat milers de morts, entre les quals la de molts nens. A més, des del 2007 a la Franja de Gaza hi ha un bloqueig econòmic perpetrat per Israel i Egipte que condemna la població a una pobresa molt severa. Netanyahu és un orador nat i també un diplomàtic de carrera. Va viure i estudiar als Estats Units, on va ser ambaixador davant l’ONU en els anys vuitanta. Quan va tornar a Israel, va ser escollit diputat el 1988 pel partit Likud, la gran formació de la dreta israeliana, en què aviat es erigir en la nova promesa. Amb 47 anys, l’any 1996, es va convertir en el primer ministre més jove de la història d’Israel. En el poder des del 2009, la seva primera etapa va ser del del 1996 al 1999.
relacions amb els EUA
En tots aquests anys al capdavant del govern israelià, Benjamin Netanyahu ha coincidit amb diversos presidents dels Estats Units. Israel és un aliat històric dels nord-americans al Pròxim Orient, però el conflicte amb els palestins ha generat en algunes ocasions certa tensió. La primera va ser amb el demòcrata Bill Clinton, que el va forçar durant el seu primer mandat a acceptar els Acords d’Oslo, que després Netanyahu mateix es va encarregar d’enterrar. Durant la seva primera trobada s’explica que Clinton va preguntar: “Però qui dimonis és aquest?” El president nord-americà volia parlar de la pau entre israelians i palestins, mentre que Netanyahu va iniciar una conversa sobre la història del conflicte. Les relacions tampoc van millorar amb Barack Obama; de fet, van empitjorar. Les desavinences entre els dos líders van ser públiques i notòries fins al punt que l’israelià va fer un discurs al Congrés dels Estats Units amb l’objectiu de boicotejar l’acord nuclear amb l’Iran, fet que va desagradar profundament a Obama. L’arribada de Donald Trump va suposar un gir radical a la política dels Estats Units. El suport del magnat a Netanyahu es va fer evident amb decisions com les de traslladar l’ambaixada nord-americana de Tel-Aviv a Jerusalem. Amb la decisió, Trump trencava un acord de la comunitat internacional. Aquest suport de Trump a Netanyahu va ser utilitzat de manera clara en les diverses campanyes electorals per a la reelecció.
El nou president nord-americà, Joe Biden, fa poc més de cent dies que ocupa el càrrec, però ja ha pogut comprovar les tensions que han suposat l’escalada de violència que va desembocar en un greu conflicte a Gaza fa pocs dies. De fet, Netanyahu va ignorar les peticions del president estatunidenc, que reclamava una desescalada bèl·lica a la zona. Biden va intentar durant els primers dies de l’ofensiva que el conflicte no l’esquitxés, més pendent de posar el focus, respecte a la seva política internacional, en la seva pugna amb la Xina. Washington segueix donant suport a Israel, però en aquest últim esclat del conflicte ha treballat per aconseguir un alto el foc a la zona.
nous horitzons?
Aquest nou govern de concentració té al davant reptes difícils. Un dels més problemàtics i el més recent són les protestes dels ciutadans araboisraelians i els enfrontaments entre les dues comunitats, els més greus des de fa dècades.
Israel es presenta avui com una societat trencada, militaritzada i amb un alt nivell de violència. El nou govern, que recull tota mena de sensibilitats, haurà de remar en la mateixa direcció si vol que el nou projecte que acaba de néixer no quedi en un foc d’encenalls.